El protagonista

Dimecres de ressaca política. Malgrat que va ser el dia anterior quan es van constituir les Corts espanyoles, és avui que s'han començat a moure els fils per decidir si finalment -i com- els presos electes seran suspesos dels càrrecs de diputats i senadors. Totes les mirades es fixen ara en Meritxell Batet, flamant presidenta del Congrés, que espera a demà per convocar la primera reunió de la mesa de la cambra baixa espanyola. Abans, però, ha adreçat una nova petició al Suprem perquè assumeixi la responsabilitat de la decisió, tot i que l'alt tribunal ja va avisar que no ho faria. Sobre això, tant la Fiscalia com el PP han aprofitat per posar-hi cullerada. Aquest últim aprofitant l'altaveu d'un acte de campanya a Barcelona amb Pablo Casado al capdavant. L'escenari queda obert i la pilota, a la teulada del PSOE.


 La proposta

Que la ciutat de Barcelona es converteixi en una "capital musical" que promogui la creació i aculli esdeveniments com els Grammy Llatins. Aquesta és la curiosa proposta que ha fet aquest dimecres el candidat de Barcelona pel Canvi-Ciutadans, Manuel Valls, com un dels seus incentius culturals programàtics. Acompanyat dels escriptors Núria Amat i Ramón de España, Valls ha posat de relleu la tradició musical catalana, remarcant que aquesta va "de Serrat fins a Rosalía". La mateixa Rosalía, per cert, que aquest any va triomfar durant el seu debut als Grammys Llatins amb Malamente. 


La frase

"Cuixart és un exemple de lideratge no violent en moments de molta potència social". És una de les frases que han pronunciat John Paul Lederach i Jesús Castañar Pérez, sociòlegs i investigadors d'episodis de resistència civil no-violenta, que han comparegut al judici de l'1-O al Tribunal Suprem com a pèrits especialitzats. Encarregats d'analitzar l'estratègia independentista i l'actuació d'Òmnium, s'han hagut de defensar de les incisives acusacions de la Fiscalia, que s'ha entestat a posar en dubte la seva professionalitat. Tot això, justament el dia que s'ha iniciat la fase pericial del judici, després de tres mesos per justificar la rebel·lió. 


La dada

Quin suport té el projecte republicà a Barcelona? Com a reflex de Catalunya, la capital es dibuixa dividida entre el suport i el rebuig a la independència. A nivell de vots, l'independentisme va quedar una mica per sota de la mitjana catalana en les eleccions del 2017, quan Junts per Catalunya, ERC i CUP van obtenir el 45,8% dels sufragis. Les forces republicanes van superar el 50% dels vots a 23 barris de la ciutat, i en 14, van quedar per sota del 30% dels sufragis. I és que el debat republicà s'estanca a Barcelona, sobretot, per la manca de propostes concretes en aquestes municipals. Què passarà a partir de llavors?