26
de juliol
de
2022, 20:45
Actualitzat:
27
de juliol,
10:40h
Laura Borràs s'asseurà al banc dels acusats pels delictes de prevaricació i falsedat documental, pel presumpte fraccionament de contractes quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). El jutge ha fet pública aquesta setmana l'obertura de judici oral i això activa el compte enrere que marcarà el futur de la líder de Junts, que tot apunta que s'esclarirà aquest mateix dijous en la reunió extraordinària de la mesa. La claredat d'ERC i la CUP, que ja fa dies que donen Borràs per amortitzada, situen tota la pressió en la presidenta del Parlament, que haurà de concretar què vol fer. Si no s'aparta voluntàriament (acollint-se a l'article 25.2 del reglament), la majoria de la mesa en forçarà la suspensió immediata a través de l'article 25.4.
La interlocutòria d'obertura de judici oral no es pot recórrer i és ferma automàticament un cop el jutge la fa pública. Un cop notificada a les parts, la pressió passa a la mesa del Parlament. El final de curs parlamentari, a l'agost, afegeix incertesa al moment, però els grups presents a la mesa volen prendre la decisió abans de les vacances. El reglament del Parlament estableix en el seu article 25.4 els passos a seguir, però permet marge a l'hora d'interpretar-lo. El precepte diu que la mesa ha d'acordar la suspensió immediata dels drets i deures dels diputats que se'ls obri judici oral per delictes de corrupció. Ni ERC ni la CUP tenen dubtes que els delictes que s'imputen a Borràs són de corrupció.
Abans d'arribar a l'escenari del 25.4, hi ha l'opció del 25.2. ERC i la CUP han demanat en els darrers dies, i també aquest dimarts, que Borràs s'aparti voluntàriament mentre dura el procediment. Això ho podria fer a través d'aquest precepte del reglament del Parlament, que estalviaria a la mesa -o, arribat el cas, al ple del Parlament- haver de votar la seva suspensió. Borràs ja ha dit més d'una vegada que no dimitirà del seu càrrec i, per tant, forçarà que la majoria de la mesa acordi aquest dijous suspendre-la dels drets i deures de diputada i apartar-la de la presidència, tal com estableix el reglament. Borràs només compta amb el suport d'Aurora Madaula, secretària segona de la mesa.
Una suspensió no és un acte irreversible. Borràs no perdria l'acta de diputada, però no podria exercir cap dels drets ni deures associats a la seva condició. És a dir, no podria ser presidenta del Parlament, ni votar, ni participar en els plens, ni en comissions, ni cobrar el sou. Un cop acabi el seu procediment judicial, si és absolta, podria recuperar la condició de diputada de ple dret. El problema, assenyalen fonts jurídiques consultades, és que difícilment arribarà la sentència absolutòria abans que acabi la legislatura. Un cop es dissol el Parlament, tots els diputats perden l'acta, que només poden recuperar en cas de ser escollits, de nou, pels ciutadans quan hi ha eleccions.
Pactar el substitut de Borràs: debat a Junts
Borràs, doncs, té mala peça al teler i difícilment podrà continuar sent presidenta del Parlament. El reglament del Parlament estableix en el seu article 40 les funcions de les vicepresidències, i diu que en cas de "vacant, absència o impediment" de la presidenta del Parlament, qui l'ha de substituir és la vicepresidenta primera, és a dir, Alba Vergés. Qualsevol altra opció implicarà pactes polítics amb ERC i la CUP per situar alguna altra persona al capdavant del Parlament. L'acord de Govern, de fet, estableix que la presidència de la Generalitat correspon a ERC i la del Parlament, a Junts.
L'executiva de Junts s'ha reunit de manera extraordinària per avaluar la situació. En un comunicat, la formació ha indicat que la cúpula ha expressat el suport "sense fissures" a la seva màxima dirigent, insisteix en l'argument del lawfare i insta la resta de l'independentisme a no caure en el "parany" de l'Estat, que els vol "dividits i enfrontats" En converses amb altres membres del seu partit, però, una de les opcions que Borràs ha posat damunt la taula és que qui assumeixi les funcions de la presidència de manera interina sigui ERC, que no només ho ha rebutjat públicament sinó que sosté -i així ho confirmen fonts del partit i del Govern a NacióDigital- que la plaça li pertoca a Junts. El debat, per cert, no s'ha abordat aquest dimarts dins del consell executiu, que s'ha celebrat abans que saltés l'obertura del judici oral. La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, no s'ha posicionat sobre la qüestió en la roda de premsa posterior.
Fa setmanes que el debat intern sobre el futur de la presidenta del Parlament -que també ho és del partit- és viu a Junts, i hi ha dirigents del partit que han defensat -sempre en privat- procedir a un relleu ordenat per tal de potenciar una figura a la cambra mentre Borràs afronta el judici. Un dels noms que ha aparegut en les travesses internes és el d'Anna Erra, alcaldessa de Vic i diputada, que no es presentarà a la reelecció a la capital d'Osona i que, com a vicepresidenta de la formació, va rebre més vots que la presidenta en el congrés celebrat a Argelers. Una circumstància interpretada en cercles interns com un toc d'atenció a Borràs i als seus afins, que van pactar una executiva repartida al 50% amb Jordi Turull per evitar un conclave de confrontació.
Tanmateix, Erra no forma part de la mesa, de manera que hauria de rebre el suport d'ERC i de la CUP -i també el del seu partit- per integrar-s'hi i assumir la presidència de manera interina. Segons fonts de Junts, però, la seva prioritat és acabar el mandat amb plens poders a Vic. El nom favorit pels propers a la presidenta a l'hora d'afrontar els propers mesos de de la cambra -sempre i quan s'obri la possibilitat d'un relleu en funcions- és el de Madaula, també vicepresidenta de Junts. Al congrés d'Argelers va estar a punt de quedar fora de l'executiva perquè amb prou feines va superar el 50% del vot necessari de la militància per accedir al càrrec. Madaula, independent que es va sumar a les llistes de Carles Puigdemont a les eleccions del 2017, és un dels perfils més partidaris de la confrontació dins de Junts, i no sempre ha estat ben vista pel sector més institucional, com es va constatar en el procés congressual.
Fonts del grup parlamentari consultades per NacióDigital ressalten que el nom de Madaula "no genera unanimitat", i fins hi tot hi ha veus que especulen amb la possibilitat d'una votació entre els 32 representants que té Junts a la cambra catalana per escollir-ne el relleu. El fet que ERC, la CUP i l'oposició hagin estat taxatius sobre la voluntat de suspendre Borràs i la proximitat de la reunió de la mesa, prevista per aquest dijous al migdia, obliguen Junts a adoptar una posició. I, en el debat intern, es poden tensar les costures del pacte entre la presidenta i Turull com a secretari general, que afronten en aquestes hores una de les decisions més delicades de la legislatura per totes les conseqüències que se'n poden derivar, també en termes de continuïtat del partit dins del Govern amb ERC, soci i al mateix temps rival.
No és cap secret que Borràs -que es va posicionar en contra de l'acord de legislatura- dubta sobre la pervivència de la coalició des del moment en què ERC ha fet explícits els dubtes -confirmats- sobre el seu futur a la presidència del Parlament. En canvi, l'ànima més arrenglerada amb Turull, amb presència institucional dins del Govern, així com també el món municipal, aposten per seguir endavant amb la coalició. En la ponència política de Junts s'hi consigna la possibilitat de fer una consulta per sortir de l'executiu, però no s'hi posa data i dependrà de l'auditoria sobre el compliment del pacte que està en marxa a la direcció. El cas Borràs, però, pot desencadenar dinàmiques imprevistes i convertir-se en un canvi de rasant protagonista de la legislatura.
La interlocutòria d'obertura de judici oral no es pot recórrer i és ferma automàticament un cop el jutge la fa pública. Un cop notificada a les parts, la pressió passa a la mesa del Parlament. El final de curs parlamentari, a l'agost, afegeix incertesa al moment, però els grups presents a la mesa volen prendre la decisió abans de les vacances. El reglament del Parlament estableix en el seu article 25.4 els passos a seguir, però permet marge a l'hora d'interpretar-lo. El precepte diu que la mesa ha d'acordar la suspensió immediata dels drets i deures dels diputats que se'ls obri judici oral per delictes de corrupció. Ni ERC ni la CUP tenen dubtes que els delictes que s'imputen a Borràs són de corrupció.
Abans d'arribar a l'escenari del 25.4, hi ha l'opció del 25.2. ERC i la CUP han demanat en els darrers dies, i també aquest dimarts, que Borràs s'aparti voluntàriament mentre dura el procediment. Això ho podria fer a través d'aquest precepte del reglament del Parlament, que estalviaria a la mesa -o, arribat el cas, al ple del Parlament- haver de votar la seva suspensió. Borràs ja ha dit més d'una vegada que no dimitirà del seu càrrec i, per tant, forçarà que la majoria de la mesa acordi aquest dijous suspendre-la dels drets i deures de diputada i apartar-la de la presidència, tal com estableix el reglament. Borràs només compta amb el suport d'Aurora Madaula, secretària segona de la mesa.
Una suspensió no és un acte irreversible. Borràs no perdria l'acta de diputada, però no podria exercir cap dels drets ni deures associats a la seva condició. És a dir, no podria ser presidenta del Parlament, ni votar, ni participar en els plens, ni en comissions, ni cobrar el sou. Un cop acabi el seu procediment judicial, si és absolta, podria recuperar la condició de diputada de ple dret. El problema, assenyalen fonts jurídiques consultades, és que difícilment arribarà la sentència absolutòria abans que acabi la legislatura. Un cop es dissol el Parlament, tots els diputats perden l'acta, que només poden recuperar en cas de ser escollits, de nou, pels ciutadans quan hi ha eleccions.
Pactar el substitut de Borràs: debat a Junts
Borràs, doncs, té mala peça al teler i difícilment podrà continuar sent presidenta del Parlament. El reglament del Parlament estableix en el seu article 40 les funcions de les vicepresidències, i diu que en cas de "vacant, absència o impediment" de la presidenta del Parlament, qui l'ha de substituir és la vicepresidenta primera, és a dir, Alba Vergés. Qualsevol altra opció implicarà pactes polítics amb ERC i la CUP per situar alguna altra persona al capdavant del Parlament. L'acord de Govern, de fet, estableix que la presidència de la Generalitat correspon a ERC i la del Parlament, a Junts.
L'executiva de Junts s'ha reunit de manera extraordinària per avaluar la situació. En un comunicat, la formació ha indicat que la cúpula ha expressat el suport "sense fissures" a la seva màxima dirigent, insisteix en l'argument del lawfare i insta la resta de l'independentisme a no caure en el "parany" de l'Estat, que els vol "dividits i enfrontats" En converses amb altres membres del seu partit, però, una de les opcions que Borràs ha posat damunt la taula és que qui assumeixi les funcions de la presidència de manera interina sigui ERC, que no només ho ha rebutjat públicament sinó que sosté -i així ho confirmen fonts del partit i del Govern a NacióDigital- que la plaça li pertoca a Junts. El debat, per cert, no s'ha abordat aquest dimarts dins del consell executiu, que s'ha celebrat abans que saltés l'obertura del judici oral. La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, no s'ha posicionat sobre la qüestió en la roda de premsa posterior.
Fa setmanes que el debat intern sobre el futur de la presidenta del Parlament -que també ho és del partit- és viu a Junts, i hi ha dirigents del partit que han defensat -sempre en privat- procedir a un relleu ordenat per tal de potenciar una figura a la cambra mentre Borràs afronta el judici. Un dels noms que ha aparegut en les travesses internes és el d'Anna Erra, alcaldessa de Vic i diputada, que no es presentarà a la reelecció a la capital d'Osona i que, com a vicepresidenta de la formació, va rebre més vots que la presidenta en el congrés celebrat a Argelers. Una circumstància interpretada en cercles interns com un toc d'atenció a Borràs i als seus afins, que van pactar una executiva repartida al 50% amb Jordi Turull per evitar un conclave de confrontació.
Tanmateix, Erra no forma part de la mesa, de manera que hauria de rebre el suport d'ERC i de la CUP -i també el del seu partit- per integrar-s'hi i assumir la presidència de manera interina. Segons fonts de Junts, però, la seva prioritat és acabar el mandat amb plens poders a Vic. El nom favorit pels propers a la presidenta a l'hora d'afrontar els propers mesos de de la cambra -sempre i quan s'obri la possibilitat d'un relleu en funcions- és el de Madaula, també vicepresidenta de Junts. Al congrés d'Argelers va estar a punt de quedar fora de l'executiva perquè amb prou feines va superar el 50% del vot necessari de la militància per accedir al càrrec. Madaula, independent que es va sumar a les llistes de Carles Puigdemont a les eleccions del 2017, és un dels perfils més partidaris de la confrontació dins de Junts, i no sempre ha estat ben vista pel sector més institucional, com es va constatar en el procés congressual.
Fonts del grup parlamentari consultades per NacióDigital ressalten que el nom de Madaula "no genera unanimitat", i fins hi tot hi ha veus que especulen amb la possibilitat d'una votació entre els 32 representants que té Junts a la cambra catalana per escollir-ne el relleu. El fet que ERC, la CUP i l'oposició hagin estat taxatius sobre la voluntat de suspendre Borràs i la proximitat de la reunió de la mesa, prevista per aquest dijous al migdia, obliguen Junts a adoptar una posició. I, en el debat intern, es poden tensar les costures del pacte entre la presidenta i Turull com a secretari general, que afronten en aquestes hores una de les decisions més delicades de la legislatura per totes les conseqüències que se'n poden derivar, també en termes de continuïtat del partit dins del Govern amb ERC, soci i al mateix temps rival.
No és cap secret que Borràs -que es va posicionar en contra de l'acord de legislatura- dubta sobre la pervivència de la coalició des del moment en què ERC ha fet explícits els dubtes -confirmats- sobre el seu futur a la presidència del Parlament. En canvi, l'ànima més arrenglerada amb Turull, amb presència institucional dins del Govern, així com també el món municipal, aposten per seguir endavant amb la coalició. En la ponència política de Junts s'hi consigna la possibilitat de fer una consulta per sortir de l'executiu, però no s'hi posa data i dependrà de l'auditoria sobre el compliment del pacte que està en marxa a la direcció. El cas Borràs, però, pot desencadenar dinàmiques imprevistes i convertir-se en un canvi de rasant protagonista de la legislatura.