07
de febrer
de
2020, 17:20
Actualitzat:
17:20h
Josep Borrell és sinònim de polèmica. Ho va demostrar mentre va estar al capdavant del ministeri d'Exteriors en la primera etapa de Pedro Sánchez a la Moncloa, amb conflictes diplomàtics, faltes de respecte a periodistes i casos d'espionatge, i ho està confirmant ara com a Alt Representant de Política Exterior i Seguretat Comuna de la Unió Europea. Dos mesos després de fer el salt definitiu a Europa, Borrell continua col·leccionant patinades i polèmiques, així com desautoritzacions públiques per part de la Comissió Europea.
L'última sortida de to del màxim responsable de la diplomàcia europea ha estat aquesta setmana. Borrell ha encunyat el terme "Síndrome de Greta" per criticar els joves que protesten arreu del món contra l'emergència climàtica, que segons ell no saben realment què estan reclamant ni l'impacte que les seves exigències poden tenir, també sobre la seva vida. "Això que els joves tenen una aposta decidida contra el canvi climàtic, això que es podria anomenar el "Síndrome Greta", permeti'm que en dubti", va assenyalar ahir Borrell en una acte a Brussel·les.
Segons ell, els joves que surten al carrer agafant la bandera de l'emergència climàtica, amb Greta Thunberg com a cara més visible, només ho fan perquè no han d'implicar-s'hi a fons. "Està molt bé manifestar-se contra el canvi climàtic fins que no et demanen que contribueixis a pagar-ho", va apuntar l'exministre, que va qüestionar que tota la gent que es manifesta per demanar mesures contra el canvi climàtic sigui conscient de què costen aquestes mesures. "M'agradaria saber si aquests joves estan disposats a rebaixar el seu nivell de vida per subsidiar els miners polonesos que es quedaran a l'atur si lluitem de veritat contra el canvi climàtic", va reblar.
La polèmica va estar servida des del primer moment. L'eurodiputada d'ERC Diana Riba va qualificar les paraules de Borrell d'"indignes" per un màxim representant de la diplomàcia europea. "No subestimis la joventut. El cost de no fer res és infinitament superior al de qualsevol mesura", va etzibar Riba a l'exministre espanyol. L'eurodiputat de JxCat Carles Puigdemont també va condemnar les declaracions de Borrell i va registrar una pregunta formal a la Comissió Europea per saber si la seva posició és la de l'executiu europeu. Aquest divendres, la Comissió ha sortit al pas de la polèmica i ha desautoritzat l'exministre espanyol: "L'executiu europeu dona suport a les aspiracions dels joves per combatre el canvi climàtic".
La qüestió del canvi climàtic no ha estat l'única que ha portat problemes a Borrell. L'exministre espanyol es va estrenar al capdavant de la diplomàcia europea comparant Puigdemont amb ETA i criticant Bèlgica per l'actuació que havia tingut en relació a les euroordres de l'Estat contra els exiliats independentistes. "A Bèlgica, les autoritats de Flandes encara no han fet cas d'una ordre europea contra una coneguda etarra a la que es reclama per delictes de sang i que segueix estant tranquil·lament a Bèlgica perquè no han cregut oportú que sigui jutjada a Espanya", va dir Borrell.
No és la primera vegada que l'exministre ataca Bèlgica pel paper amb l'independentisme. Com a titular d'Exteriors ja va protagonitzar un conflicte diplomàtic amb Flandes per les paraules del president del parlament flamenc a favor de Carme Forcadell i contra la repressió espanyola. "Espanya no pot permetre's que, una vegada i una altra, el president d'un parlament digui que som un país que ha de ser expulsat de la Unió Europea", deia Borrell en aquell moment.
Sigui com sigui, la Comissió Europea va haver de sortir al pas també de la polèmica. Es va desmarcar de les crítiques de Borrell i va recordar que l'executiu europeu "no comenta l'aplicació de les ordres europees de detenció". Setmanes abans, quan l'exministre encara no havia accedit al càrrec de diplomàtic europeu, la Comissió ja va criticar Borrell per difondre informació confidencial de l'expedient policial del Regne Unit sobre Clara Ponsatí, en relació a la seva euroordre. La portaveu de la Comissió va demanar "respecte per les regles" i mantenir la confidencialitat de les informacions.
L'última sortida de to del màxim responsable de la diplomàcia europea ha estat aquesta setmana. Borrell ha encunyat el terme "Síndrome de Greta" per criticar els joves que protesten arreu del món contra l'emergència climàtica, que segons ell no saben realment què estan reclamant ni l'impacte que les seves exigències poden tenir, també sobre la seva vida. "Això que els joves tenen una aposta decidida contra el canvi climàtic, això que es podria anomenar el "Síndrome Greta", permeti'm que en dubti", va assenyalar ahir Borrell en una acte a Brussel·les.
Segons ell, els joves que surten al carrer agafant la bandera de l'emergència climàtica, amb Greta Thunberg com a cara més visible, només ho fan perquè no han d'implicar-s'hi a fons. "Està molt bé manifestar-se contra el canvi climàtic fins que no et demanen que contribueixis a pagar-ho", va apuntar l'exministre, que va qüestionar que tota la gent que es manifesta per demanar mesures contra el canvi climàtic sigui conscient de què costen aquestes mesures. "M'agradaria saber si aquests joves estan disposats a rebaixar el seu nivell de vida per subsidiar els miners polonesos que es quedaran a l'atur si lluitem de veritat contra el canvi climàtic", va reblar.
La polèmica va estar servida des del primer moment. L'eurodiputada d'ERC Diana Riba va qualificar les paraules de Borrell d'"indignes" per un màxim representant de la diplomàcia europea. "No subestimis la joventut. El cost de no fer res és infinitament superior al de qualsevol mesura", va etzibar Riba a l'exministre espanyol. L'eurodiputat de JxCat Carles Puigdemont també va condemnar les declaracions de Borrell i va registrar una pregunta formal a la Comissió Europea per saber si la seva posició és la de l'executiu europeu. Aquest divendres, la Comissió ha sortit al pas de la polèmica i ha desautoritzat l'exministre espanyol: "L'executiu europeu dona suport a les aspiracions dels joves per combatre el canvi climàtic".
This undignified attitude is unworthy of the EU High Representative/VP. @JosepBorrellF, do not underestimate the youth. The cost of doing nothing will be infinitely higher than the cost of any measure. pic.twitter.com/46Dps0ltX7
— Diana Riba i Giner (@DianaRibaGiner) February 6, 2020
La mala maror amb BèlgicaWhat is this @GretaThunberg Syndrome that the High Representative of the EU has identified? When @JosepBorrellF refers to young people demonstrating on #FridaysForFuture in demeaning terms, is he speaking on behalf of the @EU_Commission? This is my priority question: pic.twitter.com/MKBcSq1Lr9
— Carles Puigdemont (@KRLS) February 6, 2020
La qüestió del canvi climàtic no ha estat l'única que ha portat problemes a Borrell. L'exministre espanyol es va estrenar al capdavant de la diplomàcia europea comparant Puigdemont amb ETA i criticant Bèlgica per l'actuació que havia tingut en relació a les euroordres de l'Estat contra els exiliats independentistes. "A Bèlgica, les autoritats de Flandes encara no han fet cas d'una ordre europea contra una coneguda etarra a la que es reclama per delictes de sang i que segueix estant tranquil·lament a Bèlgica perquè no han cregut oportú que sigui jutjada a Espanya", va dir Borrell.
No és la primera vegada que l'exministre ataca Bèlgica pel paper amb l'independentisme. Com a titular d'Exteriors ja va protagonitzar un conflicte diplomàtic amb Flandes per les paraules del president del parlament flamenc a favor de Carme Forcadell i contra la repressió espanyola. "Espanya no pot permetre's que, una vegada i una altra, el president d'un parlament digui que som un país que ha de ser expulsat de la Unió Europea", deia Borrell en aquell moment.
Sigui com sigui, la Comissió Europea va haver de sortir al pas també de la polèmica. Es va desmarcar de les crítiques de Borrell i va recordar que l'executiu europeu "no comenta l'aplicació de les ordres europees de detenció". Setmanes abans, quan l'exministre encara no havia accedit al càrrec de diplomàtic europeu, la Comissió ja va criticar Borrell per difondre informació confidencial de l'expedient policial del Regne Unit sobre Clara Ponsatí, en relació a la seva euroordre. La portaveu de la Comissió va demanar "respecte per les regles" i mantenir la confidencialitat de les informacions.