Als plens municipals d'Elna, una ciutat de la Catalunya Nord incardinada a la memòria dels refugiats de la Guerra Civil, s'havia retirat l'esparadrap a la llengua catalana. Nicolás Garcia, aleshores batlle pel Partit Comunista Francès en coalició amb forces catalanistes, havia convertit la localitat en pionera en l'ús de la llengua autòctona als debats consistorials. Elna marcava al camí a les terres més septentrionals del país, en un territori atrapat pel centralisme i l'al·lèrgia clàssica de l'Estat francès a la resta de llengües que es parlen a dintre de les seues fronteres.
Quatre anys més tard, la vara de comandament municipal l'ostenta l'ultradretà Steve Fortel, qui va militar al Partit Nacional Francès, una formació que reivindica la memòria del col·laboracionista nazi Philippe Pétain. Antic militant del partit de Marine Le Pen, ha demostrat el seu nacionalisme francès exacerbat amb l'impuls d'un acte per celebrar positivament la signatura del Tractat dels Pirineus. Aquest document va significar la partició de la Catalunya història a causa de la derrota catalana contra Castella a la Guerra dels Segadors. Arran d'aquella desfeta, les comarques de Vallespir, Conflent, l'Alta Cerdanya, Capcir i Rosselló van quedar sota jurisdicció estatal francesa.
Els pobles de la Catalunya Nord commemoren cada 7 de novembre la diada de la Catalunya Nord en memòria d'aquell trencament del territori català històric, però ho fan com autoafirmació de la seua identitat pròpia i per denunciar aquell capgirell militar. Elna, que va patir en 1285 la crueltat d'una escaramussa francesa, havia estat sempre un referent de la catalanitat a les terres més septentrionals del país. Amb l'ascens de l'extrema dreta, però, el panorama s'ha ennuvolat.
Croada ultra contra la catalanitat
Perpinyà ha estat l'exemple paradigmàtic de l'ofensiva ultradretana contra la llengua i la cultura catalana. Louis Aliot, batlle de la ciutat per Reagrupament Nacional, condemnat per malversació i d'ascendència alacantina per part materna, ha tret elements com les barretines, les senyeres o la Flama del Canigó del cartell de Sant Jordi. A més, va curtcircuitar les subvencions a entitats com ara Òmnium Cultural o l'escola La Bressola, una de les poques entitats educatives amb un programa d'ensenyament de la llengua autòctona de la Catalunya Nord.
El dirigent reaccionari — és vicepresident de la formació de Marine Le Pen— ha fomentat, fins i tot, el blaverisme lingüístic. No debades, ha impulsat l'Institut del Rosselló, on defensa que el català d'aquestes terres septentrionals és un idioma diferenciat. La seua petjada nacionalista francesa i d'atac a la catalanitat va exhibir-la en una trobada l'any 2024 amb l'alcalde de Palma, el popular Jaime Martínez. En aquella reunió, va carregar contra el catalanisme i l'independentisme.
- Estampa de la fortificació de Perpinyà amb una estelada com a reivindicació de la seua catalanitat
- El Temps
"Estem en un context social i polític general molt mogut, amb mobilitzacions arreu de l'Estat francès, però també, i en particular a la Catalunya Nord, amb atacs subtils i d'altres que no ho són tant cap a la llengua, la cultura i la nostra identitat. Un exemple és celebrar de manera positiva la signatura del Tractat dels Pirineus per part de l'Ajuntament d'Elna", radiografia Joana Serra, llibretera i activista cultural. "S'ha organitzat una contramanifestació a Elna", remarca Hervé Pi, un històric de l'activisme nord-català. "En 350 anys, mai havia ocorregut un fet d'aquestes dimensions. Mai s'havia celebrat positivament el Tractat dels Pirineus", completa.
L'ascens de l'extrema dreta a la Catalunya Nord, particularment a diversos municipis rellevants dintre de la simbologia catalanoparlant, ha provocat l'embranzida des de les institucions locals d'un nacionalisme francès — i, en conseqüència, oposat a la catalanitat— desmesurat. "Encarnen un nacionalisme francès molt més desacomplexat i més present. Sempre hi havia estat, però ara és més evident. Ara bé, aquest ascens ultradretà no és singular de la Catalunya Nord, sinó que és general a la Unió Europea", explica Serra.
Derrota onomàstica (i simbòlica)
La croada de l'extrema dreta francesa contra la catalanitat ha coincidit amb la derrota del moviment per la identitat pròpia del país en la denominació del departament en el qual estan integrats. Aquest estiu va haver-hi una votació entre l'opció jacobina i actual de "Pirineu Oriental", la seua renovació de "Pirineu Mediterrani" o la identitària de "Pirineu Català". Tot i que la darrera paraula estava en mans del Consell d'Estat francès, un triomf de la denominació "Pirineu Català" hauria estat un reconeixement a la identitat catalana i un cop a les polítiques de descatalanització de Reagrupament Nacional. Finalment, va imposar-se "Pirineu Oriental".
"Les institucions van jugar a la contra del canvi de denominació", assenyala Pi, qui observa el got mig ple i des de l'optimisme: "Fa quaranta anys, la diferència entre l'opció escollida i l'alternativa que es presentava des del catalanisme hauria estat més gran. En aquesta consulta, van quedar-hi molt a prop i ens hi hem de quedar en aquesta dada, en l'existència d'una base i d'una xarxa social que actua i està arrelada a la catalanitat". "En termes estratègics, el resultat no és tan dolent", recalca.
Un clam enmig del malestar social
La celebració de la diada de la Catalunya Nord es produeix en un moment d'enorme agitació social a l'Estat francès. "No es pot deslligar del malestar social i l'ascens de l'extrema dreta", avisa Serra. L'activista cultural i llibrera adverteix que les terres catalanes més septentrionals estan immerses en un clima de protesta, com ocorre arreu del territori sota jurisdicció estatal francesa. "En les últimes setmanes, s'han produït manifestacions a Perpinyà, on s'han congregat quasi 6.000 persones. S'han mobilitzat molts liceus [els equivalents als instituts a l'Estat espanyol] i s'ha involucrat molta gent lligada a les escoles bilingües que ensenyen català", cartografia Serra.
- El moviment catalanista de la Catalunya Nord ha mantingut històricament viva la flama de la identitat pròpia
- ACN
"Un dels portaveus detinguts ha estat un noi menor lligat a l'ensenyament en català. L'han interrogat durant 40 hores. A l'Estat francès i a la Catalunya Nord, vivim un procés de restricció de les llibertats fonamentals", denuncia. No debades, la tradicional manifestació convocada per la Federació d'Entitats de la Catalunya Nord s'ha vist obligada a canviar el seu recorregut habitual. "Vivim en un escenari en el qual les llibertats fonamentals, com ara el dret a la manifestació, està molt tocat", alerta l'activista i llibretera, i també membre de la xarxa catalanista convocant. "És important conjugar la defensa dels drets socials amb els drets nacionals", reforça Pi.
A la contra de les institucions
L'ofensiva del nacionalisme francès ultra contra la catalanitat es dona en un moment de retrocés de l'ús social de la llengua pròpia. "Les dades de transmissió del català i del seu ús són, per dir-ho d'alguna manera, gens propícies per a l'optimisme", lamenta Serra. De fet, només el 15% de la població amb més de 15 anys confessa que pot mantenir una conversa senzilla en la llengua pròpia del país. En 2015, ho afirmava el 35% dels habitants de la Catalunya Nord. A pesar que només el 3% dels ciutadans nord-catalans declaren que la llengua autòctona és la seua primera opció, un 63% defensa que el català siga oficial. Encara més, un 44% diu que entén la llengua del seu país.
"És molt difícil crear llocs d'aprenentatge de la llengua i espais social d'ús. Les constants vitals de l'associacionisme pel català no són bones. Són anys de resistència", augura. L'activista Herve Pi, però, insufla una miqueta menys de pessimisme: "Hi ha moltes iniciatives i associacions que treballen per la llengua, la identitat i la cultura catalana, com ara l'escola La Bressola". "Tanmateix, manca unitat d'acció", es plany. "Penso que hi ha un sentiment fort de catalanitat, de pertinença a una identitat catalana. Ho hem d'aprofitar", ressalta.
Mantenir la flama de la llengua, la identitat i la cultura catalana ha estat una tasca de l'associacionisme civil. O, si més no, així ho destaca la llibretera Joana Serra: "Tot el que s'ha aconseguit a la Catalunya Nord —i diria que a bona part dels Països Catalans— ha estat gràcies a la força de la societat civil, que ha posat en marxa d'associacions a mitjans de comunicacions. Mai ha estat iniciativa de les institucions". "Ara bé, és molt diferent que les administracions no facin res a què posen bastons a les rodes", distingeix.
"Venen anys difícils, de resistència de la catalanitat a la contra de les institucions, especialment dels ajuntaments en mans de l'extrema dreta. L'important és continuar dempeus en la lluita, estar present al carrer i ocupar l'espai públic", planteja. I remata: "La reivindicació de la nostra llengua i la nostra cultura ha d'ocupar el debat públic. Hem de ser molestos i exercir els nostres drets lingüístics en plena normalitat". La identitat pròpia, en mode resistència a les comarques nord-catalanes.
