Després dels retrocès del català a Andorra, la llengua també perd terreny a la Catalunya Nord. Només el 3% dels habitants el parla habitualment, mentre que un 44% l'entén i un 15% assegura que té prou coneixements per mantenir una conversa senzilla.
Aquestes són algunes de les dades de la nova Enquesta d'Usos Lingüístics de l'Oficina Pública de la Llengua Catalana (OPLC), elaborat a partir de 1.800 entrevistes telefòniques, que constata un retrocés generalitzat del català a la Catalunya Nord, tant en el coneixement com en la transmissió familiar i l'ús social. La comparació amb les dades del 2015 evidencia la magnitud de la caiguda d'ús de la llengua catalana, tot i que l'OPLC adverteix que alguns indicadors "no són directament comparables" perquè han canviat les preguntes i els criteris d'avaluació. Tantmateix, el cert és que fa onze anys, el 61% dels enquestats deia que entenia el català, un 35% afirmava que el parlava bé i un 5,7% l'utilitzava habitualment.
Una de les dades més preocupants és la de la població que assegura que el català és la seva única llengua materna, només un 3% davant del 9% del 2015. En canvi, el francès és la llengua materna del 82% dels habitants, dotze punts percentuals més que fa onze anys. Així i tot, la família continua sent el principal espai d'aprenentatge entre les persones que saben parlar català: el 71% diu que el va aprendre a casa, el 27% a l'escola i el 24% al carrer.
Els joves són els que menys parlen català
Al detall, l'enquesta constata diferències raonables segons l'edat. D'una banda, entre els joves de 15 a 29 anys només el 8% declara que parla català amb prou fluïdesa, mentre que les dades augmenten fins al 10% entre els enquestats de 30 a 44 anys, s'enfila fins al 15% en la franja de 45 a 64 anys i, els més grans de 65 anys, arriba a la dada més alta: un 22%. La comprensió segueix una tendència semblant i arriba al 51% entre els més grans, però cau fins al 33% entre els joves.
Pel que fa a les competències escrites, només un 10% dels habitants afirma que sap llegir bé o molt bé en català i un 5% assegura que el sap escriure. L'estudi diferencia quatre perfils: els parlants, que representen el 15,1% de la població; els parlants receptius, que són el 30,4%; els qui només en coneixen algunes paraules i expressions, un 18,7%; i els qui no el parlen ni l'entenen, que representen el 35,8%.
Més sentiment de pertinença amb Catalunya
Malgrat el retrocés, l'enquesta detecta un augment considerable del suport social a la llengua, fins al punt que el 57,4% dels habitants voldria que el català tingués més presència durant els pròxims anys, més del doble que el 2015, que era del 27%. Aquest interès és especialment elevat entre els joves: el 64,5% dels enquestats d'entre 15 i 29 anys vol que el català guanyi presència, mentre que un 63% considera que el català hauria de ser llengua oficial, cinc punts més que el 2015.
L'estudi també constata un augment del sentiment d'identificació amb Catalunya. El 59% dels habitants de la Catalunya Nord es considera "sobretot o bastant català", davant del 51% registrat el 2015, i el sentiment de pertinença arriba al 92% entre les persones que parlen català, però també s'estén entre sectors de població que no l'utilitzen habitualment. L'OPLC descriu aquesta evolució com un model de "bilingüisme patrimonial", ja que tot i que el català perd progressivament la funció de llengua, manté el seu valor identitari.
