La reforma proposa que els estats on hi ha una circumscripció única, com a l'estat espanyol, les formacions necessitin entre un 3% i un 5% dels vots totals per entrar. A les últimes europees, Coalició per Europa, on s’agrupaven CDC, UDC, PNB, Coalició Canària i Compromís per Galícia, va obtenir un 5,44% dels vots, mentre que l’Esquerra pel Dret a Decidir, amb ERC i Nova Esquerra Catalana, va assolir el 4,02%.

La proposta de reforma de la llei electoral que regula l’Eurocambra pot impactar negativament en els partits d’abast no estatal. “Volen liquidar les minories, siguem francs, i ens sembla nefast”, ha denunciat en declaracions a l’ACN l’eurodiputat d’ERC, Josep Maria Terricabras. “Serà una cambra menys democràtica”, ha lamentat l’eurodiputat de CDC, Ramon Tremosa, que considera que la mesura, d’aprovar-se definitivament, implicaria que a Brussel·les només hi hagués “diputats del PP, PSOE i Ciutadans”. “Deixarien fora centenars de milers o fins i tot milions de ciutadans”, ha puntualitzat.

Un problema alemany

A la pràctica, la proposta afecta principalment Alemanya i l'estat espanyol. El Tribunal Constitucional alemany va considerar il·legal el mínim de vots requerit al país per aconseguir un eurodiputat, que era primer del 5% i es va rebaixar al 3% el 2013. Des d’aleshores, Alemanya no té un llindar per a les europees, i això ha permès l’entrada a l’Eurocambra del partit neonazi NPD amb un 1% dels vots. “El llindar ve a resoldre un problema alemany”, ha assegurat Terricabras, que lamenta que això perjudiqui, però, altres partits minoritaris.

“Nosaltres, els grups que som a Aliança Lliure Europea, pràcticament desapareixeríem. ERC va guanyar les eleccions europees a Catalunya i va treure 639.000 vots, però resulta que això és un 4.02% a la circumscripció espanyola”, ha explicat l'eurodiputat. En la mateixa línia, Tremosa ha remarcat que amb 600.000 vots CDC va treure un eurodiputat, perquè la circumscripció única espanyola ja de per si margina “clarament els partits no estatals”.

“O bé partits gallecs, bascos, catalans, valencians i balears formen una llista única, o bé no sortiran. Si això acaba aprovant-se estem parlant de l’eliminació física de candidats”, ha assegurat Ramon Tremosa.