Carles Puigdemont sempre explica que va triar Brussel·les com a ciutat per exiliar-se perquè suposava portar "al cor d'Europa" el conflicte polític amb l'Estat. Aquest vector també va motivar la seva decisió de presentar-se com a candidat al Parlament Europeu en les eleccions comunitàries del 2019, celebrades en ple judici contra els líders del procés. va ser un èxit: el cap de files de Junts va obtenir un resultat esclatant, amb més d'un milió de vots, que va permetre al partit disposar de tres representants a l'Eurocambra. Un d'ells era Toni Comín, candidat el 2024, però sense el mateix èxit: amb 443.000 sufragis, només va aconseguir un escó. I no l'ha pogut ocupar fins aquesta setmana.
L'exconseller de Salut, que va arribar a l'exili el mateix dia que Puigdemont, torna aquest dijous de manera fugaç a l'Estat per recollir l'acta com a eurodiputat. Fins ara, les traves judicials havien impedit que Junts tingués veu a Brussel·les. Amb l'aixecament de les ordres de detenció, Comín pot tornar sense risc de ser privat de llibertat, però la tornada de l'exili no es completarà fins aquest cap de setmana, quan travessi a peu la frontera administrativa entre França i Catalunya. Prendre possessió de l'escó permetrà a l'eurodiputat cobrar el seu sou -superior als 10.000 euros bruts- i participar de manera normal en el funcionament dels plens al llarg dels tres anys que queden de legislatura, fins el 2029.
El dirigent de Junts -que té una investigació oberta per un presumpte cas d'assetjament sexual i laboral a exassessor, uns fets que ell sempre ha negat i que en cap moment li han impedit fer vida de partit- no deixarà el seu pis de Lovaina, on ha viscut els últims anys, pensant en atendre les obligacions del nou càrrec, però també podrà tenir un peu a Catalunya, en la línia del que fan els representants catalans a Europa. Comín es convertirà en el segon exiliat instal·lat a Catalunya -Lluís Puig va ser ahir a Terrassa i aquest dijous trepitja el Parlament per primera vegada des del 2017- malgrat que l'amnistia no és definitiva. Puigdemont optarà per tornar després de les eleccions espanyoles.
En l'anterior legislatura, Comín -com Puigdemont i Clara Ponsatí, la tercera eurodiputada de Junts- estava integrat dins del grup mixt. L'antiga Convergència havia estat històricament integrada dins del grup liberal -l'ALDE-, però les pressions de Ciutadans i l'ombra de la corrupció van acabar provocant l'expulsió d'aquesta família. Aquest estiu, però, la formació independentista es va sumar a les files del Partit Demòcrata Europeu, presidit per François Bayrou. El seu secretari general és Sandro Gozi, que va formar part del govern de Matteo Renzi a Itàlia com a secretari d’estat d’afers europeus entre 2014 i 2018 i és eurodiputat des del 2019, elegit a França a la llista d'Emmanuel Macron.
Per entendre el moviment cal distingir entre partit europeu i grup a l'Eurocambra. El Partit Demòcrata Europeu compta avui dia amb dotze eurodiputats que es troben dins el grup liberal Renew Europe, on hi ha 77 eurodiputats, la majoria provinents de l'ALDE. Es tracta del partit i el grup del qual va formar part CDC, però el 2018 el PDECat -els seus hereus directes- va ser expulsat per majoria amb l'excusa de la corrupció pel cas del 3%. La formació llavors presidida per David Bonvehí va vincular l’expulsió a una "campanya d'assetjament" de Ciutadans -ara desapareguda, amb simpatia per Democràcia 21 de Míriam González-, que ocupava en aquell moment una de les vicepresidències de l'ALDE.
Els 77 diputats del grup de Renew Europe són en l'actual legislatura la cinquena força del Parlament Europeu i empataran amb el quart grup de la cambra ara que Comín ja s'hi pot integrar. Ara bé, tenen un paper prou important perquè formen part de la batejada con a gran majoria proeuropea que lideren els populars i els socialistes europeus. Totes tres forces donen suport generalment a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, amb el suport extern dels Verds -i en el qual hi ha l'ALE, del qual formen part ERC, Bildu i el BNG- i una part dels Conservadors i Reformistes Europeus. Ara, almenys, Junts podrà tenir veu pròpia a Europa després de dos anys de silenci forçat.
