Els treballadors tenen dret a fer vaga. Està especialment protegit i va ser una de les concessions que, durant la Transició, es va fer a la classe obrera i a les seves organitzacions després d'anys de lluites en forma d'aturades i manifestacions que, sovint, es resolien amb violència i morts. Ara feia 14 anys que CCOO i UGT, centrals sindicals majoritàries a l'Estat i a qui la turbodretana Isabel Díaz Ayuso considera "brossa", no en convocaven una de general. Fa dos anys, altres sindicats en van convocar una per Palestina amb escàs seguiment i, a Catalunya, la Intersindical-CSC, amb altres centrals minoritàries o sectorials, n'havia convocat de vinculades al procés com la del 3-O i la de després dels empresonaments.
Aquelles vagues, com la d'avui, convocada per la insostenibilitat dels preus de l'habitatge i els baixos salaris, també van rebre crítiques -fins i tot denúncies patronals- en ser considerades polítiques, inconcretes i incoherents atesa la posició dels governs. Es podria discutir, és clar. Però alguns arguments són del mateix nivell que quan es critica la legitimitat del Sindicat de Llogateres, impulsor real de la protesta a la qual s'han sumat els sindicats laborals, amb l'argument de que es presenta com un sindicat quan "no ho és". Els que ho diuen no sentireu mai que critiquin que la patronal Foment del Treball es diu així i poca cosa tenen a veure els seus dirigents amb el món del treball.
Els sindicats són organitzacions sociopolítiques. Sempre ho han estat. I, de fet, si hi ha aquesta confusió és, a més de voler buscar pegues on no n'hi pot haver, tal com ha admès el Tribunal Suprem, sinó perquè els majoritaris havien abandonat perillosament aquest rol. S'havien dedicat als assumptes estrictament laborals amb una mirada més aviat corporativa en la defensa dels seus afiliats i representants, normalment homes de mitjana edat i amb feines estables.
Les urgències s'acumulen i els sindicats hi han de posar de la seva part com a plataforma útil per lluitar nous drets i garantir la justícia social. Perquè l'habitatge té molt a veure amb els sous i amb l'escassa redistribució de la riquesa que hi ha hagut els darrers anys a l'Estat, amb un equilibri que s'ha trencat i un ascensor social que s'ha aturat explicant molts malestars. La sortida de les crisis sempre és desigual i qui més té, més acumula. Els salaris baixos, sobretot entre el jovent, s'han generalitzat i això, sumat a la dificultat per tenir casa i el cost de la vida, fa un còctel explosiu que alimenta també els discursos d'odi.
I després, és clar, cal mobilitzar-se políticament i jugar la partida electoral des del carrer i els centres de treball també. És legítim fer-ho com, a vegades d'amagat, també ho fa el poder econòmic intentant condicionar els governs o les línies editorials. Avui se sentiran crítiques a l'actual govern espanyol i també al català perquè hi ha qui pensa que haurien de fer més. Però la majoria dels que es mobilitzin fent vaga, manifestant-se o solidaritzant-se d'una manera o una altra saben de què va l'alternativa.
Perquè el PP i Vox (en algun cas amb Junts sumant-s'hi) han bloquejat avenços socials al Congrés: han abaixat impostos als bancs i a les energètiques, han dit no a reduir la jornada laboral, han bloquejat la regulació de l'habitatge, han criticat els augments del salari mínim (havia de destruir ocupació i no ho ha fet), i ara els de Santiago Abascal volen menys cobertura del sistema de pensions. La lectura del programa electoral del PP (que Vox endurirà, lògicament) fa molt entenedor el que ve.
La vaga ha de molestar, s'ha de notar amb afectacions a la mobilitat i piquets informatius; si no ho fes seria innòcua. No sé de què servirà l'11-N ni quin efecte tindrà en la campanya que comença demà a la nit, però altres han derogat decrets, refetes reformes o engrandit el suport a una causa donant sentit a les lluites. Avui Nació serà diferent perquè els treballadors del diari han decidit donar suport a la convocatòria i exercir el dret de vaga. Serà de mínims (no hi haurà, per exemple, ni el butlletí "la Caravana" que tant us està agradant i ni el meu "Des del front de la Moncloa") i, com aquest "Despertador" avui, només informarà d'una vaga que va sobrada de raons. "La llibertat és quan comença l’alba / en un dia de vaga general", va escriure el genial poeta Joan Margarit. Exerciu-la.
Avui no et perdis
- Reportatge: Gènesi de la vaga general: d'una trobada fa tres anys en un centre cívic a un desnonament internacional; per David Cobo.
- La campanya del 29-N torna a la casella Maricarmen; per Lluís Girona.
- «Aturem el país»: la vaga general de l'11-N, pas a pas; per Gerard Mira.
- Com afecta la vaga de l'11-N els serveis públics? Així funcionaran el transport, l'educació i la sanitat; per Natàlia Pinyol.
- Fer vaga afecta el sou? Preguntes i respostes sobre l'11-N; per Marina Amposta.
