A dos quarts de vuit del matí del 4 de novembre de 1926 la gendarmeria entrava a la Vil·la Denise de Prats de Molló, a la Catalunya del Nord, i hi detenia Francesc Macià i el seu estat major. No era una detenció menor, sinó que era la sentència de l'intent de complot armat planificat per Macià i la direcció d'Estat Català per independitzar Catalunya. Cent anys, amb un panorama polític lleugerament diferent, la voluntat d'independència perdura: "La història diu que a aquesta hora, fa cent anys, van detenir Francesc Macià, l'Estat Major i bona part de l'exèrcit de l'Estat Català, que estava aquí", ha arrencat, a dos quarts de vuit en punt, l'exconseller i president de la Fundació Casa Francesc Macià, Lluís Puig. "Volem retre un homenatge sentit. Hi érem, som i serem", ha afegit.
Per commemorar el centenari dels fets, coneguts com els fets de Prats de Molló, la Fundació Casa Macià ha organitzat just a la mateixa hora un acte simbòlic amb un repic de campanes i un espectacle de pirotècnia i focs en homenatge als implicats. L'acte ha durat uns 15 minuts i s'ha tancat amb un cant conjunt dels Segadors. La commemoració volia ser un acte íntim de "reivindicació" però també de "festa" previ a la inauguració oficial que es farà de la Casa Macià museïtzada diumenge. "Un dia entre setmana no eren hores de convocar al públic, però no volíem deixar de fer-ho coincidint amb el dia i l'hora dels fets", ha asseverat amb fermesa Puig. Acte íntim, però carregat de simbolisme. I no només pel dia, sinó per la conjuntura política actual.
El centenari de la detenció de Macià es produeix només un dia després que aquest dimecres Llarena deixés sense efecte el processament de Puig, Toni Comín i Carles Puigdemont i ho trametés a la Sala Segona del Suprem perquè l'arxivés: "La història és curiosa", ha afirmat Puig. El fet és que després de la detenció, Macià i una quinzena de membres del seu estat major van ser traslladats a París, on se'ls va jutjar a principis del 1927. Allà, només Macià va ser condemnat a una pena de vuit mesos de presó, que se li va condonar per la seva expulsió a Bèlgica.
Puig ha recordat, a més, que el conseller de Cultura, Ventura Gassol, també es va haver d'exiliar. "Nosaltres, sense judici pel mig, vam triar, vam optar per l'exili i, per tant, ha estat un camí de nou anys de resistència, de mantenir-nos ferms, amb fidelitat al referèndum de l'1 d'octubre, que per nosaltres segueix sent un dia important a la història de Catalunya", ha insistit Puig. Per la seva banda, l'alcalde de Prats de Molló, Claudi Ferrer, ha assegurat que el municipi vol "fer viure" la Casa Macià museïtzada i que també suposarà un revulsiu econòmic pel poble perquè hi portarà visitants. Sobre el centenari dels Fets de Prats de Molló, el batlle ha dit que és un dels episodis històrics "més importants" que ha viscut la població.
Els actes per commemorar el centenari
Aquest diumenge es farà la inauguració oficial de l'espai. La jornada comptarà amb una visita a la casa, que començarà pel mateix lloc per on va entrar la gendarmeria fa cent anys: l'antiga cuina de la planta baixa, on també hi haurà el primer material expositiu. A la planta principal, s'hi podrà veure material audiovisual dels fets i al primer pis, documents gràfics originals com ara la Constitució provisional de la República Catalana de l'Havana (1928).
Durant l'acte, s'hi presentarà la novel·la gràfica El Complot i el llibre Fets i gent, un concert i la presència de centenars de persones, entre les quals hi haurà els expresidents de la Generalitat, Jordi Pujol, Carles Puigdemont i Pere Aragonès, així com els del Parlament, Josep Rull i Carme Forcadell.
