Un pas més cap a l'amnistia definitiva de Carles Puigdemont, Lluís Puig i Toni Comín. El jutge instructor Pablo Llarena ha tancat el processament contra els tres dirigents -dos dels quals ja han tornat a Catalunya després de la retirada de les ordres de detenció- i ara la decisió està en mans de la sala penal del Tribunal Suprem, on és Manuel Marchena qui s'ha de pronunciar. S'espera que, seguint el criteri dictat pel Tribunal Constitucional (TC) i per la justícia europa, s'acabi concretant l'oblit judicial contra Puigdemont, que té previst tornar a Catalunya després de les eleccions espanyoles del 29-N. La causa judicial va arrencar fa nou anys, després de la declaració unilateral d'independència.
En la interlocutòria, Llarena exposa que encara "subsisteixen els indicis de participació" de l’expresident i els exconsellers que van sustentar el seu processament el 21 de març de 2018. No obstant això, admet que la llei d’amnistia i la sentència del TC "impedeixen" mantenir el seu processament. La doctrina del TC, recorda el magistrat instructor de la causa del procés, descarta que el finançament públic del referèndum constituís, per si sola, "el benefici personal de naturalesa patrimonial" que exclou l’aplicació de l’amnistia. "En conseqüència, procedeix deixar sense efecte el processament”, insisteix Llarena, reticent fins al final a aplicar l'amnistia als dirigents encausats durant quasi una dècada.
Puig va tornar fa dues setmanes i ja ha ocupat el seu escó al Parlament, mentre que Comín va recollir l'acta d'eurodiputat i aquest dimarts ha estat rebut pel president de la cambra catalana, Josep Rull. No hi havia estat des de la proclamació de la República, el 27 d'octubre del 2017, quan era conseller de Salut. L'amnistia es va aprovar el juny del 2024 al Congrés, però fins l'aval de la justícia europea i el posicionament definitiu del TC no s'han desencadenat els esdeveniments. Encara queden per resoldre casos especialment rellevants: Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, alts càrrecs amb Oriol Junqueras a Economia durant el referèndum, estan esperant resoldre la seva situació.
Què haurà de decidir el partit quan Puigdemont s'instal·li? L'expresident de la Generalitat ja ha deixat prou clar que no té intenció de ser cap de l'oposició, perquè haver exercit el càrrec abans que Salvador Illa -a parer seu- ho impedeix. Ho va verbalitzar en aquests termes en una entrevista al programa Pla Seqüència, de la 2Cat, conduïda per Jordi Basté. Fins ara, Junts havia deixat el càrrec buit per respecte a Puigdemont, per no normalitzar la seva absència i per subratllar l'excepcionalitat de no poder ocupar l'escó. Si finalment opta per no ser cap de l'oposició, el partit tindrà les mans lliures per nomenar-ne un. L'any passat ja es van produir canvis en el funcionament del grup parlamentari.
Només el líder a l'exili sap el camí que adoptarà a partir del 29-N, però a ningú se li escapa que el calendari colla per prendre decisions. "Si ell no es presenta, hem de formar un candidat en menys de dos anys", sosté un dirigent consultat, en referència a les eleccions catalanes previstes pel 2028. En el nucli de confiança de Puigdemont hi ha Toni Castellà, vicepresident del partit, a qui els sectors més clàssics continuen veient amb recança pel fet que venia d'Unió, i no de Convergència. I, en l'estratègia política, també hi té influència Gonzalo Boye, advocat de l'expresident de la Generalitat i una de les veus del seu entorn que més a favor estava de trencar els acords amb el PSOE fa un any.
