Fa exactament nou anys, Carles Puigdemont veia des de la distància de l'exili com bona part dels seus companys de Govern entraven a la presó per ordre de l'Audiència Nacional. L'expresident, acabat d'aterrar a Brussel·les -hi va arribar en cotxe des de Girona, amb la declaració d'independència encara en el record immediat-, ja es preparava per combatre una extradició que la justícia belga acabaria tombant, malgrat la insistència de la judicatura espanyola. Ara, el camí que espera a Puigdemont és exactament el contrari: amb l'amnistia definitiva a tocar i les ordres de detenció desactivades pel Tribunal Suprem, planifica un retorn a Catalunya que condicionarà el futur de Junts.
"L'exili ens ha condemnat a l'excepcionalitat durant tots aquests anys", remarquen diverses fonts consultades per Nació. Per dues raons, segons recalca un alt dirigent del partit: "Perquè tenir-lo lluny dificulta la logística i ens ha obligar a fer política amb una mà lligada a l'esquena; i perquè sempre hi ha hagut qui ha aprofitat la figura de Puigdemont. No és el mateix rebre una ordre directa d'ell que donar ordres en nom seu". Aquest context està a punt de canviar, perquè el líder de Junts està a punt de poder dirigir de manera presencial el partit per primera vegada des que es va fundar, el 2020. Toni Comín i Lluís Puig, aquest dilluns, ja van participar físicament a l'executiva de la formació.
Què haurà de decidir el partit quan Puigdemont s'instal·li? L'expresident de la Generalitat ja ha deixat prou clar que no té intenció de ser cap de l'oposició, perquè haver exercit el càrrec abans que Salvador Illa -a parer seu- ho impedeix. Ho va verbalitzar en aquests termes en una entrevista al programa Pla Seqüència, de la 2Cat, conduïda per Jordi Basté. Fins ara, Junts havia deixat el càrrec buit per respecte a Puigdemont, per no normalitzar la seva absència i per subratllar l'excepcionalitat de no poder ocupar l'escó. Si finalment opta per no ser cap de l'oposició, el partit tindrà les mans lliures per nomenar-ne un. L'any passat ja es van produir canvis en el funcionament del grup parlamentari.
Quins? Albert Batet va deixar de ser president del grup, Mònica Sales li va agafar el relleu i Salvador Vergés va assumir la tasca de portaveu parlamentari. Batet, centrat en preparar el retorn de Puigdemont, és adjunt a la presidència de la formació i estarà al capdavant de la campanya del 29-N, tot i que en el dia a dia les decisions aniran a càrrec de l'equip liderat per Míriam Nogueras. Sales apareix com el relleu lògic -també és vicepresidenta del partit- pel seu rol a la cambra, per bé que Vergés és ben vist pels alcaldes i els càrrecs locals. La decisió també tindria un component de futur, perquè suposaria assenyalar algú en cas que Puigdemont decideixi no presentar-se com a candidat.
Què passarà al partit?
Només el líder a l'exili sap el camí que adoptarà a partir del 29-N, però a ningú se li escapa que el calendari colla per prendre decisions. "Si ell no es presenta, hem de formar un candidat en menys de dos anys", sosté un dirigent consultat, en referència a les eleccions catalanes previstes pel 2028. En el nucli de confiança de Puigdemont hi ha Toni Castellà, vicepresident del partit, a qui els sectors més clàssics continuen veient amb recança pel fet que venia d'Unió, i no de Convergència. I, en l'estratègia política, també hi té influència Gonzalo Boye, advocat de l'expresident de la Generalitat i una de les veus del seu entorn que més a favor estava de trencar els acords amb el PSOE fa un any.
Després de les eleccions espanyoles vindran les municipals, les primeres en què Junts confrontarà de manera directa amb Aliança Catalana. Junts sempre ha recalcat que el retorn de Puigdemont permetria afrontar millor la fuga de vots cap a l'extrema dreta independentista que lidera Sílvia Orriols, amb qui no es vol arribar -en principi- a cap pacte després dels comicis locals. Una decisió de la direcció, per cert, que no sempre es veu clara des del món local. El resultat a les municipals influirà sobre el futur de Jordi Turull a la secretaria general, tenint en compte que abans de l'estiu sectors del territori es movien discretament per forçar-ne el relleu fins i tot abans que se celebressin les eleccions.
Maniobres al marge, totes les peces només s'ordenaran amb el pas del temps. Puigdemont té prevista una ruta per Catalunya i, després, adoptarà les decisions pertinents. Si encara no ha tornat, malgrat que podria fer-ho en no existir ja les ordres de detenció del Suprem, és perquè li vol atorgar un "perfil institucional" a la nova etapa. Si fa nou anys es preparava per combatre l'extradició des de Bèlgica i enllestia la candidatura a les eleccions catalanes del 2017 -l'embrió de la fundació de Junts tres anys després-, enguany fa les maletes pensant en quin rol ha de jugar en la Catalunya del 2026. I, de la manera com ho afronti, n'acabarà depenent quin és el futur que li espera al seu partit.
