El Cercle d'Economia ha fet una crida a i “no desaprofitar la gran oportunitat” d'una "reforma a fons del sistema de finançament", que considera "clau per Espanya", en una nota d'opinió que l'entitat ha presentat aquest dijous. El president de l'entitat, Jaume Guardiola, i el director general, Miquel Nadal, han considerat que l'acord entre el PSC i ERC suposa un "canvi de paradigma" en la línia que el Cercle ha anat teoritzant els darrers anys.
Guardiola ha parlat de la "caducitat" de l'actual model, que es pera la seva reforma des del 2014. Ara és un bon moment: "El nou cicle polític necessita un nou model de finançament", assegura la nota, que reclama "resoldre els desequilibris territorials que han condicionat, condicionen i condicionaran la governabilitat espanyola. Hi són i reapareixeran si no s’aborden amb l’afany d’evitar conflictes institucionals estèrils".
El "fil roig" de la política catalana
El Cercle considera que el nou context polític s'ha d'aprofitar per "abordar els desequilibris territorials des d’una col·laboració constructiva entre administracions" i adverteix que una nova frustració després de les enormes expectative sgenerades per l'acord podria desembocar en una nova "desafecció". Des del Cercle aposten per tornar a fer des de Catalunya propostes de reforma de l'Estat: "El fil roig de la política catalana ha estat gairebé sempre la modernització d’Espanya".
L'entitat considera "clau" la reforma pel que suposa d'uns majors recursos per a la Generalitat, però ha subratllat el component polític de la reforma, que suposa per Catalunya un salt en l'autogovern. El document reclama ”el reforç de les responsabilitats de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC)" com a element central de l’acord d’investidura i demana una ampliació dels seus recursos i personal, amb mecanismes de coordinació amb l'estatal AEAT. La nota fa referència a la possible presència de membres de l'agència estatal a l'ATC.
El document incideix en la distribució de recursos entre la Generalitat i l’Administració central i propugna un "model federal" com a solució, subratllant el que diu l'acord sobre l'aportació catalana a les finances de l’Estat, que "s’establirà a través d’un percentatge de participació en els tributs", el que pel Cercle suposa un àmbit d'acord ampli.
el model actual i caducat no funciona i que aquesta disfunció té conseqüències polítiques, econòmiques i socials. La consciència d’aquest problema s’ha posat de manifest novament arran de la proposta del Govern central de condonar part del deute a les administracions autonòmiques.
La nota considera que l'acord ha de ser beneficiós per totes les comunitats autònomes, que n'han de sortir reforçades, com també el mecanisme de solidaritat entre elles. El Cercle nega que el model acordat sigui similar al basc i navarrès: "L’anomenat cupo basc limita la solidaritat a l’exigu Fons de Compensació Interterritorial i és poc transparent, cosa que genera tot tipus de suspicàcies sobre les bases en què es fonamenta". Reclamen des del Cercle que el mecanisme de solidaritat pactat sigui "més transparent, més eficaç i més just".
Pel Cercle, el criteri essencial per definir el repartiment de recursos hauria de ser la població, enfront el sistema actual, que pondera elements com la insularitat, l'estructura demogràfica o la dispersió en el territori. En cas que es volgués mantenir els actuals criteris, l'entitat proposa que s'inclogui com a variable el cost de la vida.
Al llarg del document, el Cercle insisteix en què tot i semblar un tema molt tècnic, la reforma del finançament té elements clarament polítics i socials i “la seva reforma és crucial a l’hora de preservar tant la cohesió social com la territorial”. L’entitat considera “anòmal” que el sistema de finançament autonòmic aprovat el 2009, i que va caducar el 2014, porti dotze anys sense actualitzar-se, un fet que “va rovellant” el funcionament de l’estat de les autonomies.
Els avantatges de Madrid
El document subratlla el factor que representa la Comunitat de Madrid, que rep un impacte positiu per l'efecte de la capitalitat. Per això demana que s'avaluï aquesta realitat i es reforcin els mecanismes de solidaritat de Madrid respecte a la resta de territoris de l'Estat. El sistema actual no reconeix aquest avantatge de Madrid i "afavoreix el drenatge de recursos d’aquesta comunitat a la resta d’Espanya".