19
de novembre
del
2023
El règim dels aiatol·làs, que governa l'Iran, mai ha assassinat un polític europeu en terra europeu. Les conseqüències diplomàtiques d'un crim d'aquesta magnitud serien enormes. Precisament per això, la teoria que qui hi ha darrere del presumpte intent d'assassinat de l'exlíder del PP a Catalunya, Aleix Vidal-Quadras és l'Iran costa de creure. Fer-ho comporta, com dèiem, un risc enorme, sobretot si es té en compte que qui es pretén esborrar del mapa és un polític jubilat que ja no ocupa cap càrrec en una institució de pes. Val la pena?, seria legítim preguntar-se.
No obstant això, el Consell Nacional de Resistència de l'Iran (CNRI) no té cap mena de dubte que Teheran està darrere de l'atac. En el passat, això sí, el règim ha assassinat membres del CNRI a Europa. El 2018 Bèlgica va destapar un pla dels aiatol·làs per atemptar contra un acte seu a França. Per això, un diplomàtic iranià de l'ambaixada de Bèlgica va ser condemnat a 20 anys de presó. Finalment, va ser intercanviat per un treballador humanitari belga empresonat a l'Iran i va poder tornar al seu país. "Saben que poden fer el que vulguin perquè no en pagaran el preu", ha resumit i sentenciat un membre del comitè d'assumptes exteriors del CNRI a La Vanguardia, Shahin Gobadi.
El mateix Vidal-Quadras, quan encara no se sabia si sobreviuria, va dir a l'hospital que les seves relacions amb el CNRI eren el motiu perquè l'haguessin intentat matar. De fet, aquesta és, ara també, la principal hipòtesi amb què treballa la policia. I és que el també fundador de Vox, té uns vincles molt estrets amb el CNRI, la façana política dels Mujahidins del Poble de l'Iran (MEK, per les seves sigles en persa). Una organització que el règim -així com els Estats Units i Europa en el passat- titlla de terrorista. Vidal-Quadras va començar a treballar pel MEK ara farà dues dècades. Tal com han precisat diverses fonts coneixedores dels fets al rotatiu del Grup Godó, que les principals elits mundials veiessin amb més bons ulls l'organització va requerir una àrdua batalla als tribunals i una campanya de lobbying en la qual el polític conservador va jugar un rol crucial.
A la dècada dels 80 el MEK va sobreviure gràcies a l'expresident Sadam Husein, que els va acollir a l'Iraq. Amb la seva caiguda, però, van quedar orfes fins que el mateix Vidal-Quadras els va obrir les portes de Brussel·les (Bèlgica) quan era vicepresident del Parlament. L'exlíder dels populars catalans, fins i tot, va arribar a visitar l'Iraq el 2008 tot i el risc que suposava. Segons una persona que va treballar a la seva oficina al Parlament, tenia un assessor dedicat en exclusiva als temes iranians pagat pel CNRI. Quan va deixar el PP el 2014, va anar a trucar a la porta dels iranians. Els va dir que si volien que els continués ajudant, necessitava diners. Va rebre 800.000 euros en donacions,que van acabar finançant el 80% de la campanya europea de Vox del 2014, segons va destapar El País.
"Es presentaven a alguns mítings per veure en què gastava els seus diners", explica una font. "L'Aleix em va preguntar si tot allò era legal. Jo li vaig dir que sí, però també que era estrany de collons. Una colla de moros finançant un partit fatxa", ha dit, entre riures aquesta mateixa persona. El català, finalment, no va aconseguir escó, però, així i tot, va continuar vinculat als iranians a través de l'organització sense ànim de lucre In Search of Justice (ISJ). Ara, l'eurodiputat eslovè, Milan Zver, membre d'Amics per a un Iran Lliure -associació de la qual també forma part Vidal-Quadras- ha explicat a La Vanguardia que se senten "nerviosos" perquè, tot i l'atac, el Parlament no ha augmentat la protecció de persones que, com ell, estan en el punt de mira. "La realitat és que som responsables, sobre manera, de la nostra pròpia seguretat", s'ha lamentat.
"Fa uns mesos l'Aleix em va preguntar com em sentia quan era pel carrer. Si mirava al voltant, si pensava on era segur aparcar el cotxe, si buscava espais oberts o em girava quan sentia que passes. Li vaig dir que no havia pensat massa en això. Ara m'adono que no vaig calibrar la gravetat del moment", ha conclòs Zver.
No obstant això, el Consell Nacional de Resistència de l'Iran (CNRI) no té cap mena de dubte que Teheran està darrere de l'atac. En el passat, això sí, el règim ha assassinat membres del CNRI a Europa. El 2018 Bèlgica va destapar un pla dels aiatol·làs per atemptar contra un acte seu a França. Per això, un diplomàtic iranià de l'ambaixada de Bèlgica va ser condemnat a 20 anys de presó. Finalment, va ser intercanviat per un treballador humanitari belga empresonat a l'Iran i va poder tornar al seu país. "Saben que poden fer el que vulguin perquè no en pagaran el preu", ha resumit i sentenciat un membre del comitè d'assumptes exteriors del CNRI a La Vanguardia, Shahin Gobadi.
El mateix Vidal-Quadras, quan encara no se sabia si sobreviuria, va dir a l'hospital que les seves relacions amb el CNRI eren el motiu perquè l'haguessin intentat matar. De fet, aquesta és, ara també, la principal hipòtesi amb què treballa la policia. I és que el també fundador de Vox, té uns vincles molt estrets amb el CNRI, la façana política dels Mujahidins del Poble de l'Iran (MEK, per les seves sigles en persa). Una organització que el règim -així com els Estats Units i Europa en el passat- titlla de terrorista. Vidal-Quadras va començar a treballar pel MEK ara farà dues dècades. Tal com han precisat diverses fonts coneixedores dels fets al rotatiu del Grup Godó, que les principals elits mundials veiessin amb més bons ulls l'organització va requerir una àrdua batalla als tribunals i una campanya de lobbying en la qual el polític conservador va jugar un rol crucial.
A la dècada dels 80 el MEK va sobreviure gràcies a l'expresident Sadam Husein, que els va acollir a l'Iraq. Amb la seva caiguda, però, van quedar orfes fins que el mateix Vidal-Quadras els va obrir les portes de Brussel·les (Bèlgica) quan era vicepresident del Parlament. L'exlíder dels populars catalans, fins i tot, va arribar a visitar l'Iraq el 2008 tot i el risc que suposava. Segons una persona que va treballar a la seva oficina al Parlament, tenia un assessor dedicat en exclusiva als temes iranians pagat pel CNRI. Quan va deixar el PP el 2014, va anar a trucar a la porta dels iranians. Els va dir que si volien que els continués ajudant, necessitava diners. Va rebre 800.000 euros en donacions,que van acabar finançant el 80% de la campanya europea de Vox del 2014, segons va destapar El País.
"Es presentaven a alguns mítings per veure en què gastava els seus diners", explica una font. "L'Aleix em va preguntar si tot allò era legal. Jo li vaig dir que sí, però també que era estrany de collons. Una colla de moros finançant un partit fatxa", ha dit, entre riures aquesta mateixa persona. El català, finalment, no va aconseguir escó, però, així i tot, va continuar vinculat als iranians a través de l'organització sense ànim de lucre In Search of Justice (ISJ). Ara, l'eurodiputat eslovè, Milan Zver, membre d'Amics per a un Iran Lliure -associació de la qual també forma part Vidal-Quadras- ha explicat a La Vanguardia que se senten "nerviosos" perquè, tot i l'atac, el Parlament no ha augmentat la protecció de persones que, com ell, estan en el punt de mira. "La realitat és que som responsables, sobre manera, de la nostra pròpia seguretat", s'ha lamentat.
"Fa uns mesos l'Aleix em va preguntar com em sentia quan era pel carrer. Si mirava al voltant, si pensava on era segur aparcar el cotxe, si buscava espais oberts o em girava quan sentia que passes. Li vaig dir que no havia pensat massa en això. Ara m'adono que no vaig calibrar la gravetat del moment", ha conclòs Zver.