Carme Chacón en un acte de les seva campanya per dirigir el PSOE. Foto: Ahorachacon

Que Carme Cachón no aixeca passions dins el PSC és sabut, conegut i reblat. Però, el minuet del socialisme català és discret, evita certes estridències i mira de passar en format de lleugera lliscada. De fet, el primer secretari del PSC, Pere Navarro, utilitzava la ironia per deixar caure el seu suport a Carme Cachón amb aquella frase "no els diré quina és la meva candidata preferida", en el benentès que la catalana mesurarà les seves forces amb  Alfredo Pérez Rubalcaba de cara al 38è congrés dels socialistes espanyols.

Però per molt que s'hi posi sordina els silencis o segons quines declaracions són clamoroses. Si bé aquesta setmana fonts del PSOE deixaven entreveure que Chacón només tenia una majoria clara a Catalunya i que mostrava certa igualtat de forces amb Rubalcaba a Andalusia, val a dir, que la situació ha canviat. Des de l'equip de Cachón asseguren que Canàries, País Valencià i Múrcia podrien ja estar al calaix de la candidata militant del PSC.

Ara bé la majoria catalana es podria interpretar només com un compromís, això sí, un compromís segur. I així s'entrelluca de les declaracions de diversos diputats i pesos pesants del PSC que eviten mostrar el seu suport explícit a Carme Chacón.

Quim Nadal, Marina Geli, Joan Ferran, Jaume Collboni evitaven donar el seu sí a Carme Chacón en la cursa electoral de l'exministra de Defensa a encapçalar el PSOE. En una enquesta del programa "8 al dia" de 8tv , aquests diputats s'excusen en el desconeixement del programa o en el fet que no són delegats al conclave, com recorda Joaquim Nadal qui també insisteix que voten delegats i no les federacions .

Altres podrien tenir arguments “d'espines clavades” per evitar fer costat a la candidata catalana , com és el cas de Marina Geli que fou vetada com a ministra de Sanitat per Chacón. Ara bé, Ernest Maragall és el més clar, directe i contundent en respondre la pregunta sobre qui s'estima més com a secretari general del PSOE, Carme Chacón O Alfredo Pérez Rubalcaba: "Ni-ni", sentencia el veterà militant socialista.