18
de desembre
del
2023
Actualitzat
a les
19:34h
La direcció de Ciutadans està escalfant motors de cara a les eleccions europees, la següent batalla que ha d'enfrontar després d'una cadena de derrotes doloroses que l'han deixat fora de la immensa majoria de les institucions. El 2019, Ciutadans va obtenir 7 eurodiputats, una fita que ara sembla il·lusòria. Després vindran les eleccions catalanes, a les quals es presentaran de totes totes. El partit taronja -que ja no es va presentar a les darreres eleccions espanyoles- conserva grup al Parlament, amb 6 diputats, i podrà disposar dels recursos i la visibiltitat d'una força present a la cambra. Per aquestes noves eleccions catalanes, que poden ser realment les definitives per ells, tenen clara l'estratègia: anar rere el votant del PSC. D'alguna manera és tracta de tornar als orígens.
El que queda de Ciutadans està establert a Catalunya, malgrat que en les darreres municipals va passar de 244 regidors a només 10. És aquí l'únic lloc on conserven grup parlamentari. La recuperació de la figura de l'eurodiputat Jordi Cañas, que serà candidat a les europees del juny, designat com a portaveu a nivell estatal, lliga perfectament amb la voluntat d'esprémer al màxim el llegat fundacional. De moment, han aprofitat l'oportunitat que els ha donat el debat entorn l'amnistia, que ha arribat fins a l'eurocambra.
Cañas va ser un dels 3 diputats de la formació elegits el 2010 i l'únic que continua actiu i en el mateix partit. Albert Rivera va abandonar la política després del desastre electoral del 2019, que va truncar el somni d'esdevenir la gran alternativa de l'Espanya de dretes bandejant el PP. La tercera parlamentària, Carmen de Rivera, va trencar el carnet i va donar el suport al PP en les darreres municipals.
Fonts del partit expliquen que l'extrema polarització de la política espanyola els dona un espai. Les europees venen també molt polaritzades entre un PPE escorat a la dreta amb Manfred Weber —que no descarta aliances amb l'extrema dreta— i el bloc progressista. Ciutadans està adscrit al grup liberal europeu i tancarà acords, possiblement, amb alguns nuclis que es mouen en l'entorn del centre liberal a Espanya.
Però serà a Catalunya on Ciutadans vol recuperar l'esperit original: aparèixer com una alternativa radicalment oposada al sobiranisme i a la immersió lingüística, però marcant les diferències amb el bloc PP-Vox. Consideren que mantenir la seva presència a Estrasburg seria clau per concórrer a les catalanes amb opcions. El partit encara no ha decidit qui serà el seu cap de llista. Sembla que, ara per ara, Carlos Carrizosa, cap del grup al Parlament, és qui té tots els asos per ser cap de llista i tot indica que vol ser-ho. Però la figura de Jordi Cañas serà, en tot cas, rellevant en el nou cicle electoral.
Des de la direcció taronja s'intentarà reforçar el que els pugui diferenciar de l'extrema dreta. Aquest dissabte, en la reunió del consell general de l'organització a Barcelona, Cañas va ser molt explícit: "Ningú que cregui en una Espanya millor pot creure que el futur passi per Vox, el separatisme o el populisme". Ciutadans ha detectat la franja de votants socialistes que estan en contra de l'amnistia i aniran a per ells. Una enquesta d'El País assenyalava que un 58% del simpatitzant socialista considera l'amnistia "un privilegi". Per això no poden emular el mateix discurs de l'extrema dreta o del PP. El darrer CEO constatava que el 41% dels votants del PSC -que a les darreres autonòmiques es va beneficiar de la caiguda de Ciutadans- està en contra de l'amnistia.
Aquests dies, dirigents de pes afirmen que "Ciutadans ha dit que Pedro Sánchez ha traït els seus electors, però no ha dit mai que Sánchez és un traïdor a Espanya". I subratllen els temes amb què discrepen clarament dels de Santiago Abascal: "Estem radicalment en contra del discurs de Vox sobre la immigració o sobre seguretat". Creuen que amb un missatge extremista no podran atreure votant decebut del socialisme. I ambicionen tornar a fer forat en un electorat del PSC que fa quinze anys veia el PSC com a massa catalanista. Però el temps ha passat i res és igual. Ni tan sols la percepció que es té del PSC és la mateixa que la del 2006 o el 2010. Amb tot, Ciutadans es disposa a assajar un arriscat viatge als orígens.
El que queda de Ciutadans està establert a Catalunya, malgrat que en les darreres municipals va passar de 244 regidors a només 10. És aquí l'únic lloc on conserven grup parlamentari. La recuperació de la figura de l'eurodiputat Jordi Cañas, que serà candidat a les europees del juny, designat com a portaveu a nivell estatal, lliga perfectament amb la voluntat d'esprémer al màxim el llegat fundacional. De moment, han aprofitat l'oportunitat que els ha donat el debat entorn l'amnistia, que ha arribat fins a l'eurocambra.
Cañas va ser un dels 3 diputats de la formació elegits el 2010 i l'únic que continua actiu i en el mateix partit. Albert Rivera va abandonar la política després del desastre electoral del 2019, que va truncar el somni d'esdevenir la gran alternativa de l'Espanya de dretes bandejant el PP. La tercera parlamentària, Carmen de Rivera, va trencar el carnet i va donar el suport al PP en les darreres municipals.
Fonts del partit expliquen que l'extrema polarització de la política espanyola els dona un espai. Les europees venen també molt polaritzades entre un PPE escorat a la dreta amb Manfred Weber —que no descarta aliances amb l'extrema dreta— i el bloc progressista. Ciutadans està adscrit al grup liberal europeu i tancarà acords, possiblement, amb alguns nuclis que es mouen en l'entorn del centre liberal a Espanya.
Però serà a Catalunya on Ciutadans vol recuperar l'esperit original: aparèixer com una alternativa radicalment oposada al sobiranisme i a la immersió lingüística, però marcant les diferències amb el bloc PP-Vox. Consideren que mantenir la seva presència a Estrasburg seria clau per concórrer a les catalanes amb opcions. El partit encara no ha decidit qui serà el seu cap de llista. Sembla que, ara per ara, Carlos Carrizosa, cap del grup al Parlament, és qui té tots els asos per ser cap de llista i tot indica que vol ser-ho. Però la figura de Jordi Cañas serà, en tot cas, rellevant en el nou cicle electoral.
Des de la direcció taronja s'intentarà reforçar el que els pugui diferenciar de l'extrema dreta. Aquest dissabte, en la reunió del consell general de l'organització a Barcelona, Cañas va ser molt explícit: "Ningú que cregui en una Espanya millor pot creure que el futur passi per Vox, el separatisme o el populisme". Ciutadans ha detectat la franja de votants socialistes que estan en contra de l'amnistia i aniran a per ells. Una enquesta d'El País assenyalava que un 58% del simpatitzant socialista considera l'amnistia "un privilegi". Per això no poden emular el mateix discurs de l'extrema dreta o del PP. El darrer CEO constatava que el 41% dels votants del PSC -que a les darreres autonòmiques es va beneficiar de la caiguda de Ciutadans- està en contra de l'amnistia.
Aquests dies, dirigents de pes afirmen que "Ciutadans ha dit que Pedro Sánchez ha traït els seus electors, però no ha dit mai que Sánchez és un traïdor a Espanya". I subratllen els temes amb què discrepen clarament dels de Santiago Abascal: "Estem radicalment en contra del discurs de Vox sobre la immigració o sobre seguretat". Creuen que amb un missatge extremista no podran atreure votant decebut del socialisme. I ambicionen tornar a fer forat en un electorat del PSC que fa quinze anys veia el PSC com a massa catalanista. Però el temps ha passat i res és igual. Ni tan sols la percepció que es té del PSC és la mateixa que la del 2006 o el 2010. Amb tot, Ciutadans es disposa a assajar un arriscat viatge als orígens.