28
de març
de
2018, 15:34
Actualitzat:
23:30h
La consellera d'Ensenyament a l'exili, Clara Ponsatí, ha quedat en llibertat amb mesures cautelars, sota fiança. Així ho ha decidit el jutge d'Edimburg, després que aquest dimecres al matí la dirigent independentista ja s'hagi lliurat a la policia escocesa i hagi declarat, acompanyada pel seu advocat internacional, Aamer Anwar, també rector de la Universitat de Glasgow. El jutge li imposa com a mesura cautelar la retirada del passaport.
Fonts de la Fiscalia, han matisat que a Escòcia la "fiança" entesa com a cautelars no implica necessàriament una quantitat de diners, sinó que poden incloure mesures com per exemple la retirada del passaport, que és el que se li ha imposat.
Així ho ha repetit el lletrat de la consellera a la sortida del jutjat, on Ponsatí ha aparegut abraçada per aplaudiments i crits de suport. Ara, la dirigent independentista afronta la vista per la seva extradició, que les autoritats judicials han de confirmar si serà el 12 o el 18 d'abril.
"Dignitat" de la policia escocesa
"La Clara està satisfeta que les cautelars hagin estat concedides pels tribunals escocesos i agraïda pel respecte i la dignitat oferts per la policia escocesa", ha apuntat Anwar, que ha explicat que s'han oposat a l'ordre europea que demana l'extradició cap a Espanya.
L'advocat ha dit també que l'euroordre del Suprem inclou delictes com la rebel·lió i la malversació de fons públics, pels quals la seva clienta pot arribar a afrontar penes de 30 i 8 anys, respectivament. En aquest sentit, ha afirmat que Ponsatí nega rotundament els càrrecs de què se l'acusa i "se li fa difícil creure" que se la consideri responsable d'aquests delictes.
Segons ha explicat Anwar, Ponsatí creu que els catalans "intentaven expressar el dret democràtic de decidir el seu destí" i els únics "responsables" de la violència són les forces policials espanyoles que van intentar aturar el referèndum.
Tràmit amb la justícia internacional
La compareixença davant del jutge és el mateix tràmit que ja van fer els consellers exiliats a Brussel·les. En aquella ocasió el jutge va decretar llibertat amb mesures cautelars. Ara, l'escenari és diferent, ja que Ponsatí està processada per rebel·lió violenta i malversació de fons públics en relació a l'organització del referèndum per part del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena.
Ponsatí va deixar Brussel·les fa unes setmanes i va tornar a la universitat de Saint Andrews, on és catedràtica i on exercia abans que Carles Puigdemont la truqués per formar part del Govern que havia de materialitzar el referèndum.
Per altra banda, aquest dimecres Ponsatí ha anunciat, a través d'un comunicat, que vol que el seu cas "serveixi per endegar una gran campanya de denúncia de les violacions dels drets humans perpetrades per les autoritats espanyoles i per reclamar la llibertat dels presos polítics catalans". Per això, ha iniciat una campanya de recollida de fons per finançar al seva defensa, a través d'una campanya de micromecenatge. En total, la campanya demanava 40.000 lliures esterlines, uns 45.000 euros.
Fonts de la Fiscalia, han matisat que a Escòcia la "fiança" entesa com a cautelars no implica necessàriament una quantitat de diners, sinó que poden incloure mesures com per exemple la retirada del passaport, que és el que se li ha imposat.
Ponsatí s'ha lliurat a la policia poc després de les onze del matí, i havia d'iniciar la declaració judicial a les 15.30 hores -hora catalana-, tot i que aquesta s'ha avançat mitja hora. En la compareixença, la consellera a l'exili ha defensat la seva posada en llibertat mentre dura el procés judicial sobre l'euroordre perquè, tal com ha demostrat entregant-se a la policia, no eludeix la justícia. A més, i tal com ha explicat el seu advocat, considera que no pot tenir un judici just a l'estat espanyol, i que és víctima d'una persecució política.Clara Ponsatí s’entrega a la policia escocesa @324catpic.twitter.com/wmxF0SU47S
— Carles Costa (@carlescosta_) 28 de març de 2018
Així ho ha repetit el lletrat de la consellera a la sortida del jutjat, on Ponsatí ha aparegut abraçada per aplaudiments i crits de suport. Ara, la dirigent independentista afronta la vista per la seva extradició, que les autoritats judicials han de confirmar si serà el 12 o el 18 d'abril.
"Dignitat" de la policia escocesa
"La Clara està satisfeta que les cautelars hagin estat concedides pels tribunals escocesos i agraïda pel respecte i la dignitat oferts per la policia escocesa", ha apuntat Anwar, que ha explicat que s'han oposat a l'ordre europea que demana l'extradició cap a Espanya.
L'advocat ha dit també que l'euroordre del Suprem inclou delictes com la rebel·lió i la malversació de fons públics, pels quals la seva clienta pot arribar a afrontar penes de 30 i 8 anys, respectivament. En aquest sentit, ha afirmat que Ponsatí nega rotundament els càrrecs de què se l'acusa i "se li fa difícil creure" que se la consideri responsable d'aquests delictes.
Segons ha explicat Anwar, Ponsatí creu que els catalans "intentaven expressar el dret democràtic de decidir el seu destí" i els únics "responsables" de la violència són les forces policials espanyoles que van intentar aturar el referèndum.
Tràmit amb la justícia internacional
La compareixença davant del jutge és el mateix tràmit que ja van fer els consellers exiliats a Brussel·les. En aquella ocasió el jutge va decretar llibertat amb mesures cautelars. Ara, l'escenari és diferent, ja que Ponsatí està processada per rebel·lió violenta i malversació de fons públics en relació a l'organització del referèndum per part del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena.
Ponsatí va deixar Brussel·les fa unes setmanes i va tornar a la universitat de Saint Andrews, on és catedràtica i on exercia abans que Carles Puigdemont la truqués per formar part del Govern que havia de materialitzar el referèndum.
Per altra banda, aquest dimecres Ponsatí ha anunciat, a través d'un comunicat, que vol que el seu cas "serveixi per endegar una gran campanya de denúncia de les violacions dels drets humans perpetrades per les autoritats espanyoles i per reclamar la llibertat dels presos polítics catalans". Per això, ha iniciat una campanya de recollida de fons per finançar al seva defensa, a través d'una campanya de micromecenatge. En total, la campanya demanava 40.000 lliures esterlines, uns 45.000 euros.