25
de març
del
2023
Actualitzat
a les
9:58h
Tornar a esdevenir la primera força municipalista del país. Aquest és el màxim objectiu d'ERC per a aquestes eleccions municipals, quatre anys després que el 2019 se situessin com els guanyadors de les eleccions amb la victòria en 343 municipis i la conquesta de 360 alcaldies, 100 més que l'any 2015. "Si repetim aquestes xifres, ho celebrarem", asseguren des de la seu del partit. Els republicans estan convençuts que poden tornar a imposar-se, igual com ho han aconseguit fer a la Generalitat amb la presidència de Pere Aragonès, o sent la primera força catalana al Congrés dels Diputats durant dues convocatòries electorals consecutives fa quatre anys.
ERC vol assolir aquests reptes sense acabar de renunciar a Barcelona, ciutat que van guanyar per primera vegada en democràcia l'any 2019 amb Ernest Maragall, tot i que no va aplegar els suficients suports per liderar el consistori, que va acabar en mans d'Ada Colau i Jaume Collboni gràcies a la inestimable ajuda de Manuel Valls. Aquesta vegada, però, les enquestes no juguen a favor de la candidatura a Barcelona davant l'efecte de Xavier Trias, de Junts. Mantenir les victòries, revalidar pactes d'esquerres per assolir l'alcaldia i consolidar la presència a l'àrea metropolitana són les tres prioritats dibuixades en el mapa estratègic del partit.
Mantenir les conquestes inèdites del 2019
ERC va quedar, amb Pau Ricomà al capdavant, com segona força a Tarragona en les últimes municipals. Per primera vegada en democràcia, els republicans van aconseguir tenir l'alcaldia de la ciutat a través d'un pacte amb els comuns, que després es va trencar quan Ricomà va incloure en la governabilitat a Junts i la CUP, aliança que ha durat fins avui. L'alcalde repetirà amb la voluntat de refer la fórmula del 2019 que els va permetre conquerir l'ajuntament. També va a la revàlida l'actual paer en cap de Lleida, Miquel Pueyo, que va encapçalar una candidatura ara fa quatre anys que va portar a la victòria a ERC per primera vegada al municipi. Convertir aquestes primeres vegades en segones és un dels objectius del partit.Front comú de les esquerres davant de Junts
Com assolir 360 alcaldies? Després de les eleccions de l'any 2019, les ferides obertes pel referèndum de l'1-O eren ben vigents i qualsevol pacte de l'independentisme amb partits de l'altre bloc era qüestionat. ERC ho va fer, però també Junts, que a la Diputació de Barcelona va establir un pacte amb el PSC que ha gaudit de bona salut malgrat les turbulències del post-procés. Quatre anys després, que un partit independentista pacti amb socialistes o comuns no serà en cap cas una anomalia i es podrà reproduir, de fet, d'una manera molt més desacomplexada. Aragonès, de fet, ha aprovat els pressupostos amb els socialistes.Mentre que l'any 2019 a el PSC i Junts prenien a ERC la governança de l'ens supramunicipal, els republicans sostreien a Junts alcaldies històriques com la de Sant Cugat. En les últimes eleccions, una vegada més, van guanyar els postconvergents, però el pacte a tres entre ERC, PSC i la CUP els va desbancar, proclamant com a alcaldessa la republicana Mireia Ingla. L'objectiu és repetir aquest pacte després de les municipals, i fer-ho també a llocs com Figueres -pacte a quatre entre ERC, PSC, Guanyem i Canviem Figueres- o a Tàrrega, amb un pacte a la santcugatenca: ERC, CUP i PSC.
Consolidar l'àrea metropolitana amb l'efecte Rufián
En les últimes eleccions municipals, per primera vegada ERC aconseguia ser la segona força de l'àrea metropolitana de Barcelona, penetrant en un cinturó roig on l'independentisme tradicionalment trobava el pas barrat. L'objectiu ara és consolidar la presència i fer-ho a través de la figura de Gabriel Rufián, candidat a Santa Coloma de Gramenet, tot i que també és triat per representar una figura que traspassa les fronteres del municipi per ser la veu de tots els candidats d'ERC als feus metropolitans del PSC. De moment, sigui per polèmiques o per utilitzar l'altaveu mediàtic que té al Congrés com a cap de files dels republicans a Madrid, és un dels candidats que més ha donat a parlar en els últims mesos. La polèmica per la residència de gent gran a Santa Coloma, que ha castigat el conseller Carles Campuzano, n'és un exemple.Girona, Vic, Olot: tot està per fer, però no tot és possible
Dins dels documents estratègics d'ERC, en els quals apareix un mapa amb tres corones de menor a major prioritat, hi ha feus de Junts que es veuen inabastables i que, per tant, se situen en la cua de les preferències. Girona, Vic o Olot es resisteixen i així seguiran, si bé els republicans esperen retallar distàncies. A la capital gironina, l'objectiu dels d'Oriol Junqueras és millorar el resultat per no tornar a ser quarta força, un objectiu gens fàcil davant les enquestes internes dels partits que mostren com la batalla pel número u es troba entre la candidata de Junts -l'exconsellera Gemma Geis- i la del PSC, la diputada Silvia Paneque. Els republicans repetiran Quim Ayats -membre del govern municipal- al capdavant de la seva llista, però hauran de combatre també amb Guanyem de Lluc Salellas, que a hores d'ara és la segona força.En el cas d'Olot, també feu de Junts, ERC presenta per primera vegada Josep Quintana, que agafa el relleu d'Anna Barnedas. El repte serà mantenir els 5 regidors de 21 i, si l'aritmètica ho permet, entrar en la governabilitat, tot i que Junts en té 11. En el cas de Vic, repeteix com l'any 2019 la republicana Maria Balasch, que també va obtenir 5 regidors davant dels 11 de 21 que té Junts.
Barcelona: Maragall busca el seu lloc
El cas de Barcelona és una de les batalles que amb més incertesa observen des del carrer Calàbria. Maragall va guanyar les eleccions l'any 2019 per primera vegada en democràcia, però aquells bons resultats, que gairebé ni se'ls creien des d'ERC, s'han diluït de ple amb la irrupció de Trias. Tot i això, ERC espera que el seu efecte, que va tenir molta notorietat quan es va presentar, es vagi desinflant. L'anunci de Trias va comportar fins i tot que ERC tingués damunt la taula un possible fitxatge independent, que es va acabar descartant perquè no va arribar a bon port. Finalment, al costat de Maragall repeteix Elisenda Alamany com a tàndem que estarà acompanyat, també, per Ester Capella, delegada del Govern a Madrid.Més enllà del número dos i tres, aquest cap de setmana ERC revelarà altres noms de la llista. A la sala de màquines del partit els estrategs estan analitzant com conquerir l'espai reduït que queda dins la cursa electoral, eclipsada per la gran polarització entre Trias i Colau. Maragall busca el seu lloc quan queden dos mesos per a les municipals, i ho fa amb les enquestes en contra. La nit electoral, això sí, ERC aspira a poder lluir més alcaldies que ningú.