Maragall es posa en marxa per no ser víctima de «l'efecte Trias»

Ada Colau, Jaume Collboni i Xavier Trias tenen la precampanya engegada. No hi ha pràcticament dia què no facin una compareixença o una intervenció als mitjans per situar el seu discurs electoral. Què passa, però, amb Ernest Maragall, que fins fa poc era el més ben situat segons les enquestes i a qui la irrupció del candidat de Junts disputant-li el vot independentista —i segons els últims sondejos guanyant-li amb claredat— amenaça? El candidat d'ERC va ser un dels primers alcaldables en ser proclamat, al maig, però des d'aleshores la seva activitat pública ha estat discreta, sense travessar, a ulls de molts, les fronteres del dia a dia com a president del grup municipal.

L'estratègia ha canviat a partir dels últims dies i s'intensificarà de forma exponencial per evitar perdre pistonada. Aquest dijous, Maragall va anunciar que abandonarà el seu escó del Parlament per centrar-se en Barcelona, i aquest dissabte ha estat al centre del debat en anunciar que el Govern està en disposició de "desbloquejar" un projecte d'ampliació del Prat tal com exigeix el PSC al debat de pressupostos. Aquest cap de setmana han començat les paradetes electorals d'ERC als barris. La primera? A Nou Barris, amb la consellera d'Economia, Natàlia Mas, i de l'històric Joan Tardà.  

L'entrada de Trias ha fet replantejar l'estratègia als republicans? Internament, el que es constata fins ara a les enquestes encarregades pel partit, és que el millor escenari del candidat de Junts està encara lluny de ser el pitjor escenari dels republicans. No es veuen, en cap cas, superats per Trias. L'arribada de l'exalcalde ha insuflat esperances al seu partit, que el 2019 va passar de 10 a 5 regidors i que amb Elsa Artadi temia un resultat encara pitjor. Però Trias ha revolucionat les enquestes: la que publica La Vanguardia aquest diumenge ha fet encendre les llums d'alarma a ERC. Trias guanyaria i s'enfilaria als 12 regidors i Maragall s'ensorraria i n'obtindria només cinc.

Però encara que, finalment, no es veiessin superats per Junts no implicaria que la irrupció de l'exalcalde no compliqui l'escenari als republicans, ja que una recuperació dels neoconvergents, que han aconseguit que Sandro Rosell no es presenti i negocien sumar amb el PDECat, impacta en la batalla pel vot sobiranista, on la CUP, ara fora de l'Ajuntament, és el tercer actor. 

El debilitament d'ERC, vencedora de les darreres eleccions a la ciutat, beneficia a la principal rival de tots dos: l'alcaldessa Ada Colau. Trias, absolutament contraposat a Colau, pot animar votants d'esquerres a concentrar el vot en ella en tant que antagonista de Junts. És des d'aquesta constatació que l'equip de Maragall se les haurà d'enginyar per contraposar també el model de ciutat amb Barcelona en Comú. 

Com ho volen fer? Maragall no pensa fer un discurs que pregoni la idea de la Barcelona decadent -com preveuen que farà Trias-, sinó que el basarà a demostrar que la ciutat podria estar molt millor si se li espremés el potencial. Els republicans volen aparèixer com a "bons gestors, capaços d'arribar a acords i consensos per sobre de les imposicions de Colau". Maragall farà bandera del que és: un home amb llarga trajectòria que coneix bé l'Ajuntament, a diferència de la trajectòria que tenen els hereus del 15-M. L'alcaldable d'ERC va entrar per primera vegada a l'Ajuntament en la dècada dels 60 com a treballador, i als 80 i 90 va ocupar càrrecs amb el PSC al costat del seu germà Pasqual i ha liderat l'oposició aquests quatre anys. 

Què passa amb els socialistes de Jaume Collboni? A l'àrea metropolitana el PSC és el principal rival d'ERC i s'han pres decisions com presentar Gabriel Rufián per bastir una alternativa. A Barcelona, diuen, Collboni és, malgrat que enquestes recents el fan favorit a poca distància dels altres tres aspirants, menys rival que Colau per ells i fins i tot afirmen que li prenen vot. En campanya, ERC vol incidir en la idea que Collboni forma part del govern actual, i que molts dels problemes de la ciutat són competència actual de les àrees que gestiona el PSC. Els republicans també incidiran en la idea que cal obrir un nou cicle en el qual Collboni no pot participar perquè és "el continuisme".

I pel que fa a Trias, l'equip de Maragall considera que no està massa actualitzat sobre com està la ciutat actualment. Per això, insistiran en el fet que les seves receptes són velles i obsoletes, i sobretot, pròpies de la sociovergència que s'ha alternat al capdavant de les grans institucions. La idea de Trias com a promotor del model de ciutat privatitzada els fa confiar a retenir el sobiranisme d'esquerres. La predisposició de Collboni i Trias a sintonitzar en temes de ciutats i a entendre's, com fan els seus partits compartint govern a la Diputació de Barcelona, serà un argument. 

I quin serà el reclam d'ERC més enllà de les diferències amb la resta? Mentre que Collboni i Trias incidiran en el discurs de la seguretat i la neteja —uns problemes en els que els republicans no preveuen recrear-se— ERC apostarà per avançar cap a una Barcelona que pugui "brillar" més del que ho fa ara millorant la gestió. Una campanya "en positiu", que deixi d'enfrontar i aprofiti el potencial existent per retornar "l'orgull" a la ciutat. 

Aragonès en campanya

Les paradetes com la d'aquest dissabte a Nou Barris fins al final de campanya. També es buscarà fer microactes al carrer. Gener, però, clourà amb un gran acte amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, el dia 31 a l'auditori Axa de Barcelona. El febrer serà el torn de mostrar allò que ha estat treballant discretament Maragall en els últims mesos: visibilitzar persones, plataformes i sectors que donen suport a la seva candidatura. 

Expectació per la número dos

També serà al febrer quan, amb tota probabilitat, es desveli qui serà la número dos de Maragall, que immediatament serà assenyalada com a possible relleu. Res està tancat i hi ha dos noms disposats i damunt la taula: la fins ara número dos a l'ajuntament, Elisenda Alamany, o l'exconsellera Ester Capella. Hi ha partidaris i detractors de les dues opcions. Esperaran perquè actualment, Alamany està de permís de maternitat i Capella és la delegada del Govern a Madrid.

La direcció a la ciutat es resisteix a assumir l'automatisme segons el qual la dos seria el relleu si Maragall, que acaba de fer 80 anys, fos alcalde i prefereixen parlar d'un equip ampli. Alamany projecta una imatge jove que "complementa" el candidat, però Capella, que ja havia estat regidora a l'ajuntament, té trajectòria en la gestió i al partit. El dubte és si la que no sigui designada com a dos acceptarà un lloc destacat a la llista per reforçar l'equip.

El mes de març, finalment, els republicans confien haver pogut presentar tota la llista de candidats i el mes d'abril es buscarà fer una demostració de força amb un gran acte. Enmig de tot plegat hi haurà petits actes i converses de Maragall de manera informal. I també es contemplen actes amb altres candidats propers, com Jaume Graellls de l'Hospitalet de Llobregat o Gabriel Rufián per Santa Coloma de Gramenet.

En definitiva, actes de petit format, exhibició de força amb complicitats, i també amb els consellers de la Generalitat reforçant la presència per donar a entendre els beneficis de les sinergies a banda i banda de la plaça de Sant Jaume. No serà estrany veure, doncs, un passeig de Maragall amb el conseller d'Interior Joan Ignasi Elena per parlar de la seguretat que els republicans volen projectar a Catalunya i a la capital del país. Maragall ja es posa també en campanya perquè l'escenari es presenta encara més disputat que el 2019.