24 de abril de 2025

Cerca Search | Subscriu-t'hi Newsletter |

ara mateix

10:30

ara mateix

Política

Crònica d'un empresonament anunciat: indignació i llàgrimes al Suprem

Els dirigents sobiranistes i els seus familiars viuen una jornada tensa a Madrid, que conclou amb la tristesa de la reclosió a Estremera i Alcalá Meco

Ara a portada

Publicat el 23 de març de 2018 a les 21:30
Afegir color és, a vegades, l'única manera d'explicar escenes que només són grises. Desplegar la paleta de pintura per retratar, de la millor manera possible, el moments més intensos de l'actualitat. Instants que, com és el cas d'aquest divendres al Tribunal Suprem, no permeten deixar-se anar amb massa filigranes, sinó que més aviat s'omplen d'un ambient estrany d'indignació, tensió i tristor. I tot això, sota una pluja fina de desgast. Aquest ha estat l'escenari a les portes de l'imponent tribunal madrileny el dia que cinc dirigents polítics catalans han tornat a la presó.

Aquest divendres era un dia important i tothom ho sabia. S'ha percebut des del primer moment amb l'anunci d'exili de Marta Rovira després del primer cafè. I minuts més tard, quan la tensió facial del candidat a la presidència, Jordi Turull, feia preveure una jornada que canviaria les coses. La rebel·lió estava sobre la taula, i així s'ha confirmat també per a ell. Però no només això, sinó que l'ordre de presó incondicional ha planat durant hores sobre tots els que estaven citats pel jutge Pablo Llarena. Els diputats Turull, Josep Rull i Raül Romeva, així com Dolors Bassa i Carme Forcadell, ja dormen avui entre reixes. Una nit entre calabossos que molts mai oblidaran.

La presó fa mal. I aquest dolor ha traspuat durant tot el dia entre cares llargues i d'amargor. El matí ha estat més passable, tot i que ERC s'ha esquerdat en qüestió de minuts. Després de conèixer la situació d'exili de Rovira i el processament per rebel·lió de la majoria de líders polítics, els seus dirigents s'han negat a fer declaracions, i la realitat ha començat a enfosquir-se.

Tensió i corredisses

Lluny de les proclames de "llibertat" que en anteriors cites es recordaven, en aquesta les cames han tremolat i les veus s'han trencat. En aquest escenari, tampoc ha resultat sorprenent que algú caigués en el desànim. I no, en la majoria de casos no han estat llàgrimes de cocodril, sinó de pena. Una pena profunda que ha afectat amics i familiars i que, finalment, també ha abraçat Turull.

Entre periodistes, aquest divendres s'ha tensat la corda, i tampoc ha estat fàcil el paper d'interacció amb els polítics. Alguns ja s'oloraven les poques hores de tranquil·litat que els quedaven, i l'estrès ha generat corredisses i un ball de càmeres quan els processats han aprofitat el recés de Llarena per dinar. Derivat d'això, el diputat de JxCat Francesc Ten ha resultat ferit pel cop d'una càmera al cap, i una ambulància l'ha hagut de traslladar a l'hospital. 
 
L'empresonament deixa sense aire

"Tots? Tots, sí, tots. Òstia, òstia...". Així ho ha viscut mitja Catalunya però, en especial, les persones que s'aplegaven al Tribunal Suprem quan, poc després de les 18.00 hores, s'ha conegut la decisió de Llarena d'empresonar els cinc polítics que havia citat, tan sols, dos dies abans. Segons el jutge, en el seu cas hi ha risc de fuga i reiteració delictiva, un còctel assegurat que no permet el seu manteniment en llibertat provisional. 

Quin cop. Quin mal. Quanta indignació. Paraules que s'han escoltat durant el dia, tot i que la resolució era previsible. De fet, el comiat de Turull abans d'entrar al Suprem parlava per sí sol. Entre llàgrimes, ha abraçat la seva dona i les persones que l'acompanyaven. I quan ja s'ha conegut l'empresonament, un missatge: "Laura, Marta, us ho he dit sempre, però ara més. Gràcies per ser-hi avui. Us estimo tant i tant que no trobo les paraules".
  Arran d'això, els catalans han tornat a sortir al carrer, però a Madrid les coses són molt diferents. Lluny de concentracions i proclames, es respira plena i absoluta normalitat. Res fa pensar que cinc persones dormiran, a partir d'avui, entre reixes i a 600 quilòmetres de casa seva. Però no seran les úniques. Aquest divendres Llarena ha demostrat on és l'epicentre del poder. Aquesta ha estat la crònica d'un empresonament anunciat. 

Et pot interessar