La CUP continua avançant amb la seva refundació en el que ha anomenat com el Procés de Garbí. Després de fases d'escolta i debat, finalment ja té enllestida la ponència política, estratègica i organitzativa que haurà de guiar l'estratègia de la formació en els pròxims anys. Es tracta d'un document d'unes 120 pàgines amb una proposta que ara se sotmetrà a les esmenes de les bases. Amb totes les incorporacions que es facin, finalment la previsió és que sigui aprovada en l'assemblea nacional del 21 de setembre. L'objectiu? Avançar cap a una CUP "gran, forta i referencial".
En una roda de premsa des de la seu del partit aquest dilluns, Non Casadevall i Maria Gordillo, portaveus del grup motor, han desgranat algunes claus d'aquesta proposta per encarar un nou cicle després de les mobilitzacions dels últims anys. La intenció que es fixen els cupaires és créixer en nombre de militants per tenir una organització gran i forta, i arribar a més espais del conjunt dels Països Catalans.
També ser referencials davant del moviment popular i les bases socials, perquè aquests trobin en la CUP una eina útil de lluita. Com a exemple d'aquesta referencialitat, recorden l'experiència d'Stop Jocs, encapçalada per militants cupaires i puntera en la lluita contra la proposta del Govern pels Jocs Olímpics d'Hivern. "Propostes com aquestes plantegen com hem de treballar en el següent cicle", ha apuntat Gordillo.
Quan la CUP va iniciar el Procés de Garbí, els promotors defensaven que no s'havia de discutir la proposta "ideològica", i després dels múltiples debats amb les bases -en el procés han participat prop de 2.000 persones- s'ha coincidit a mantenir els ideals que guien la formació: Països Catalans lliures, feministes i socialistes. En aquest sentit, la formació continua apostant per acabar amb els "sistemes d'opressió", amb la "ruptura democràtica" com a proposta per superar el sistema. Els cupaires també plantegen "tornar a generar un escenari revolucionari" i dur-lo més enllà. És a dir, que pugui culminar, a diferència del que va ser el 15-M i el procés.
També es fa una aposta per "reteixir" el moviment independentista, perquè torni a ser "massiu". Això, però, consideren que no és possible a través d'un "pacte amb l'Estat", com plantegen ara les estratègies d'ERC i Junts a Madrid.
En l'àmbit organitzatiu, les propostes més transcendents són enfortir espais de decisió i comandament importants, com és el secretariat nacional -s'encarrega de gestionar el dia a dia-, ampliant el seu mandat de dos a quatre anys. També substituir el consell polític -el màxim òrgan polític entre assemblees nacionals i òrgan directiu del secretariat- per una "mesa nacional" amb més incorporacions com el secretariat, delegats del territori i càrrecs electes.