La CUP busca la forma més eficaç de refundar-se. Aquest cap de setmana celebra el Congrés Nacional a Girona, i la militància cupaire i de totes les organitzacions de l'anomenada Esquerra Independentista debatrà com s'ha d'actualitzar el partit. Tot està sotmès a discussió —el nom, presentar-se o no a les eleccions, la manera d'organitzar-se, la política d'aliances— menys els quatre pilars fonamentals i estratègics: la nova CUP continuarà sent una formació independentista, socialista, feminista i ecologista. Aquest procés de reflexió està previst que acabi al juny, amb l'aprovació de ponències estratègiques i organitzatives, i l'elecció d'un nou secretariat nacional.
Non Casadevall (Girona, 1975), és portaveu del que s'ha anomenat Procés de Garbí —"Un vent que bufa de baix a l'esquerra", va dir fa uns dies l'exdiputat Pau Juvillà— i en aquesta entrevista a Nació detalla la importància del Congrés, que ha de servir per "esmolar l'eina" i fer una CUP més atractiva. I això hauria de voler dir arribar a més gent, reactivar la militància i ser capaç d'adaptar-se al nou cicle obert després del procés i els acords d'ERC i Junts amb Pedro Sánchez per l'amnistia.
Per què és important el congrés de Girona?
Perquè és el primer pas del Procés de Garbí. La CUP s’autoanalitza, reflexiona sobre la situació, el context, les seves fortaleses i debilitats, i creu que cal donar un impuls, afilar l’eina. Buscar una estructura que sigui més eficient per donar una resposta realista, pràctica i aterrada a les necessitats de la gent en el nou cicle polític i en una crisi multisistema. El grup motor ha plantejat un seguit de debats, ha aportat un document que és públic, per començar el debat. D’aquest congrés en sortiran els consensos, els dissensos, les coses que s’han d’analitzar amb més profunditat.
Per què s’ha de refundar la CUP?
Més que refundar, parlem d’actualitzar. És una reflexió que ve de lluny. Veiem un canvi de cicle polític i la renúncia de les altres forces independentistes al conflicte, i tenim uns resultats electorals que no han estat tan bons com preteníem. Per això, volem fer una revisió que vagi un pas més enllà, perquè l’eina sigui encara més eficient. Després de l’amnistia i els pactes amb el PSOE, es rebaixen totes les demandes com a país. Nosaltres hem de fer una proposta que atregui a un conjunt de gent el màxim d’ampli.
"La CUP ha de fer una proposta que atregui el màxim de gent"
Diuen que "tot està a debat". Tot és tot?
L’únic que no està a debat són els quatre pilars estratègics de la CUP: la creació d’uns Països Catalans independents, el socialisme, el feminisme i l’ecologisme. Tota la resta -el nom, l’estructura, la forma d’organitzar-nos, la presa de decisions…- ho volem analitzar, veure com ens ha anat els últims anys per decidir què hem de continuar fent igual i què hem de canviar.
N'hem comès molts. Alguns que fan que actualment no oferim una solució a moltes persones que s’han anat desencantant. Hem perdut part de la militància per això. A vegades, hi ha un trencament en la territorialitat municipal i la política institucional nacional o estatal, no ho hem sabut articular. Vam fer un embat a l’Estat que per nosaltres va ser un èxit, però que no vam saber implementar. I això també és un desencert o una errada, no vam estar a l’alçada. Volem arribar a conclusions sobre què va ser l’1-O, el 3-O i què hem de fer per, quan tinguem les mateixes condicions que el 2017, vèncer.
Non Casadevall durant l'entrevista amb Nació Foto: Hugo Fernández
En un moment de desmobilització independentista, d’estabilitat, amb pactes d’ERC i Junts amb el PSOE… Té sentit un partit com la CUP?
Té més sentit que mai. En un moment en què el sistema capitalista ja no dona més resposta i està el col·lapse, més que mai és necessària una proposta que digui que el marc no funciona, que cal canviar de sistema. No venim a reformar el sistema, venim a canviar-lo.
"Hem comès molts errors. Alguns fan que actualment no oferim una solució a moltes persones que s’han anat desencantant"
Diuen que en l’actual context cal "radicalitzar la proposta". A què es refereixen?
La nostra radicalitat és anar a l’arrel per resoldre el problema. En l'habitatge, per exemple, no volem reformes; el problema és que l’habitatge sigui un bé de consum i no un dret fonamental. La gent necessita respostes: que li diguin quin és el problema i què farem per solucionar-lo.
No presentar-se a les eleccions del Parlament és una opció?
Pot ser una opció de debat, sí. Una de les taules al congrés és la lluita institucional, per veure què ens ha aportat la lluita institucional i quin recorregut té. Hem de definir quina és l'estratègica més eficient per assolir els nostres objectius estratègics. Un debat profund a la CUP és com articular la lluita institucional amb la lluita de carrer, amb la unitat popular.
Com es fa?
És el que hem de definir. Hi ha propostes en clau municipalista que s’han centrat més en l’aposta institucional —pactar amb altres forces per arribar al govern— i altres que han passat per enfortir més el moviment popular i que sigui aquest qui exigeixi a les institucions els canvis. Hem de veure com gestionar aquest doble espai de lluita: entenem que els necessitem tots dos, la part institucional i la lluita al carrer, però ni amb un ni amb l’altre fem prou. Es tracta de veure què ens aporta: si la lluita institucional només ens aporta reformar el sistema, potser no és el nostre espai.
"Necessitem els dos espais de lluita: la part institucional i la lluita al carrer"
La CUP té representació al Parlament des de 2012. El balanç és positiu?
Ho haurem de decidir. El plantejament del grup motor és que hi ha més coses positives que negatives. En una de les ponències es planteja la necessitat de lluitar contra el poder en els espais de discussió, de discurs; plantejar que es pot encarar aquest poder, que no serà l’únic via. Nosaltres apuntem que no és negatiu, el balanç.
Si li pregunto si la CUP ha d’aspirar a governar, em dirà que ho abordaran al congrés.
Correcte. Arribar a governar per fer què? El nostre objectiu no és governar per reformar, i haurem de veure si governar ens serveix per assolir objectius o no. Haurem de veure en quins moments és tàcticament o estratègicament útil governar.
També es parlarà d’aliances. Què és més útil: aliances àmplies més enllà de la CUP o pactes més restringits?
És un debat profund. Què pretenem? Si la institució ens ha de permetre resoldre necessitats materials sense anar més enllà, potser no ens interessa, perquè és pa per avui i gana per a demà. Es tracta de decidir si a tot arreu hem de fer les mateixes aliances, les necessitats dels diferents municipis, si el municipalisme transformador ha d’anar més enllà i aliar-se amb altres municipis…
Non Casadevall durant l'entrevista amb Nació Foto: Hugo Fernández
Fent d’advocat del diable, tinc la sensació que plantegen un tot o res? Si no puc canviar el sistema, no jugo.
Està clar que juguem i vivim en el sistema, i mentre anem cap a la transformació total del sistema hi ha un mentrestant. Per això hem de definir la política d’aliances. És obvi que l’1-O i el 3-O es generen perquè la CUP és una força decisiva al Parlament i empeny, i fa l’aposta pel referèndum que al principi ningú se la creia. Hi ha moments en què és útil participar d’aliances.
Una de les debilitats de la CUP ha estat la falta d’unitat d’acció arreu del país en els diversos municipis. Es pot actuar a tot arreu igual?
És la gran pregunta. Podem realment oferir un producte unitari a tot el territori dels Països Catalans? Es tracta de construir un marc de consens. És un dels debats que fa temps que tenim i que, per mil motius, no hem resolt. Hem d’analitzar el nostre recorregut en el municipalisme, veure on hem tingut èxit i on no, i entendre què passa a uns llocs i a uns altres.
"Intentem dirigir-nos a tothom, però estem d'acord que hi ha un biaix en el nostre electorat i la nostra militància"
La CUP ha sabut aprofitar la seva força al Parlament? Va investir Aragonès, però després se’n va desmarcar.
Ho haurem de valorar. Creiem que hem de tenir més incidència. Si juguem al Parlament és perquè aporta beneficis al poble català. Si hi som, és perquè volem tenir més incidència i que el nostre discurs arribi. Hem aterrat moltes propostes que en un primer moment semblaven estranyes, que van ser ridiculitzades, i que s’han acabat aplicant. Pensem que això té recorregut.
La CUP parla de classes treballadores, classes populars, però el perfil de votant de la CUP no és precisament d’una classe social baixa. A qui es dirigeix la CUP?
Nosaltres intentem dirigir-nos a tothom, però també estem d’acord en el fet que hi ha un biaix en el nostre electorat i la nostra militància. Hi veiem un biaix de classe i de gènere, ho tenim clar i ho volem resoldre.
"Ens ha faltat honestedat en el sentit que es van plantejar accions que no es podien fer"
Té la sensació que a la CUP li costa fer arribar els seus missatges a la societat?
Aquest és un dels objectius d’aquest procés. Hem de veure com comuniquem millor i de manera més eficient. Ens hem d’actualitzar per arribar a més gent i transformar.
La CUP ha sabut analitzar els fets de 2017?
Analitzar un procés que continua obert i amb la repressió viva és complicat. Les fases polítiques ens han impedit tenir un moment de pausa com el que hem forçat ara.
Non Casadevall durant l'entrevista amb Nació Foto: Hugo Fernández
Reconeixen, però, que hi ha interpretacions "dispars" del procés. Vol dir que hi ha sectors de la CUP que creuen que l’1-O va ser una cosa i d'altres, una altra?
Correcte. A la nostra militància tothom fa la seva lectura i no ens hem posat d’acord amb quin és el relat. Hi ha gent que ho ha viscut d’una manera, gent d’una altra, gent desencantada… Hi ha moltes veus i és un procés molt recent.
Ha faltat honestedat a la CUP a l’hora d'analitzar el procés?
Honestedat en el sentit que es van plantejar accions que no es podien fer, però es va dir que sí que es podien fer. Hem d’asseure’ns i parlar-ne. Veure què fem i què farem quan tornem a tenir el context que vam tenir el 2017.
"Ens hem d'implicar en tots els espais i arribar a una població que a vegades no hem arribat"
Té sentit aspirar a tornar a tenir unes condicions com les de 2017? Veníem de dècades de catalanisme desenganyat, de la sentència de l’Estatut, d’una crisi econòmica… Cal tornar a buscar això o són moments històrics imprevisibles?
Son moments històrics que venen, però que es poden provocar, facilitar o generar-ne les condicions. Hi ha processos d’empoderament col·lectiu, de fer sentir a la classe treballadora que pot decidir, que funcioni la unitat popular… Tot això pot generar unes determinades condicions, però en calen més. No només ho podrà fer la CUP demà passat. Nosaltres volem enfrontar-nos a l’Estat per sortir-ne.
Situen la vaga del 3-O com una bona base per construir el nou cicle polític. Per què?
Perquè va ser un moment en què es va sentir interpel·lada molta part de la població. Gent que no era independentista es va sentir representada per aquest empoderament popular, per la presa de decisions, per la necessitat de sentir-se sobirana. Hi va haver un empoderament col·lectiu per decidir el nostre futur col·lectiu. Va ser un bon moment que va ser ampli, transversal, en què vam decidir que havíem de poder decidir.
El 2017 l’independentisme va flaquejar en els sectors empresarials i sindicals. Vostès plantegen que la CUP s’ha d’implicar en el sindicalisme nacional i de classe. Es refereixen a alguna organització concreta?
Ens hem d’implicar en tots els espais, arribar a una població que a vegades no hem arribat i de manera més eficient a la classe treballadora. Hem d’arribar a més espais per ser més fortes, perquè quan s’arribi a una situació com l’1-O no es tanqui per dalt.
"Risc es trenqui la CUP? Penso que no, volem que del procés de debat en surti una proposta de consens"
El procés de refundació de la CUP també busca generar nous lideratges?
Sí. Ens plantegem com generar nous quadres, nous lideratges. Pensem que a vegades hi ha un trencament entre l’estructura institucional i territorial, i això fa que costi la successió. També ens plantegem com generar més militància, o que no quedi tan esgotada, o com fem els processos d’acollida d’altres moviments.
El debat que han obert ha de resoldre qüestions complexes, que poden ser dicotòmiques. Tem que la CUP pugui trencar-se?
És una pregunta molt personal. Jo penso que no, però veurem què succeeix. Del procés que neix aquest dissabte volem que en surti una proposta clara, entesa, participada per més gent, que sigui eficient. Entenem que serà una proposta de consens, que no provocarà un trencament, sinó que servirà per recuperar i sumar més gent. També per això el procés és tan llarg, comença amb un plantejament petit, però que s’amplia cap a les territorials, i després se centra en els punts clau amb debats temàtics. Tot això és perquè es generi una proposta de consens entre tota la militància. Una proposta en què tots ens sentim còmodes i sigui eficient. Si arribem a una proposta dicotòmica, és que no hem fet bé el nostre procés de debat.