El divuitè congrés de CDC, el que clausurarà la trajectòria d'aquesta formació nascuda a Montserrat el 1974, s'ha obert avui al Centre de Convencions Internacional de Barcelona. A la plaça de Willy Brandt, que recorda l'històric socialdemòcrata alemany. Potser és un homenatge a la Convergència primera, que parlava de socialisme suec i esmentava Olof Palme i Willy Brandt com a referents.

Tristesa i esperança per acomiadar CDC

Els congressistes feien cua aquest migdia per acreditar-se al que ha estat el darrer congrés de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). En fer-ho, encara no sabien com es diria el partit que li ha de donar continuïtat, ni quin model d'organització tindria, ni com acabarien definint-se les bases ideològiques fundacionals. Això malgrat que quasi tothom té la sensació que no serà molt diferent de la CDC actual.

Sentiments contradictoris entre molts militants sortints i entrants. Josep Maldonado, veterà dirigent de Convergència, exsecretari de l'Esport, que ha estat diputat i senador, resumia el seu estat d'ànim d'una manera que pot ser compartida avui per molts dels seus companys: "Tristesa-esperança".
 
Jordi Pujol, el gran absent

Aquest ha estat el primer congrés de CDC en què no hi ha estat present Jordi Pujol. Present físicament, s'entén. Perquè la figura de l'expresident i fundador és la que continua pesant més a CDC. Xavier Trias, elegit president de la mesa del divuitè congrés, ha saludat els assistents afirmant que el partit nou ha de néixer "alliberat d'hipoteques del passat" però alhora esmentant que ell va entrar a CDC per l'impacte que li va causar la personalitat de Jordi Pujol i Soley. La referència a Pujol no ha aixecat ni un aplaudiment a la sala.

A la sortida, una congressista, exdiputada al Parlament i pujolista històrica, es mostrava moixa pel que considerava oblit de la figura del fundador: "Hem estat injustos amb Jordi Pujol". No és l'única que ho veu així.

Crítiques entre els congressistes

Pels passadissos, diversos congressistes es queixaven que a aquestes alçades encara no es coneixen els noms que es proposaran per batejar el "nen". L'opacitat entorn el nom després de mesos de torn obert i debats interns és una de les crítiques més habituals que s'han escoltat avui. Un quadre convergent no entenia que per triar els noms s'hagués hagut de contractar una empresa de publicitat: "Això no és convergent".

Enmig dels grups que es formen, entre abraçades i corredisses, hi ha moviments de fons. Les forces vives ja pensen en la correlació de forces i la renovació de la direcció. Vénen dies intensos de política clàssica en recipients nous.