03
de març
del
2024
Actualitzat
el
05
de març
a les
8:09h
L'aprovació d'un projecte de pressupostos és un dels grans moments polítics de cada any i, com ha ocorregut aquesta setmana amb els comptes per al 2024, acostuma a acaparar expectació mediàtica. Els comptes, però, són una brúixola que habilita per fer un seguit de despeses i el recorregut final acostuma a ser una mica o força diferent, sigui per urgències sobrevingudes o per incapacitat per impulsar determinats projectes. I aquesta execució —més rellevant, a la pràctica— no acostuma a merèixer la mateixa atenció.
Ara que es presenten uns nous pressupostos suposa una bona oportunitat per avaluar el compliment dels anteriors. Fins a quin punt se'n va desviar el Govern? Les seves conselleries van acabar gastant més de 37.000 milions, 3.450 milions més del que tenien pressupostat, una diferència molt similar a la del 2022. Els anys durs de la Covid, en canvi, l'execució va disparar-se més respecte als comptes inicials, mentre que els anys previs s'hi ajustava més. Aquest desviament s'explica, en gran manera, per la gastada de més en salut (+2.723 milions), la principal àrea de despesa de la Generalitat, mentre que la segona, educació, va cenyir-se més (+552 milions).
Aquesta despesa superior a la pressupostada s'explica per diversos motius. Pel que fa a sanitat, va ampliar crèdit en més de 2.000 milions per fer front a despesa desplaçada d'exercicis anteriors —per eixugar part d'aquest deute, el projecte de 2024 incorpora un fons especial de 800 milions—. Igualment, els departaments van anar rebent recursos dels fons europeus i de programes de l'Estat que han incorporat a les seves partides. Així i tot, la meitat dels departaments no han esgotat del tot els recursos, especialment el d'Acció Exterior (82,5%).
La realitat és encara més diversa si s'observen aquestes variacions en funció de les polítiques i programes de despesa. El cost de l'energia, per exemple ha més que duplicat les previsions inicials, però també s'ha gastat molt més del previst en turisme, transport, atenció a la immigració, beques i ajuts a l'estudi o, en l'àmbit rural, en infraestructures rurals, R+D agroalimentària, suport a l'agroindústria o FP agrària. En canvi, no s'ha arribat a executar ni la meitat de pressupost en transparència i govern obert o polítiques ambientals. Ha quedat també molts recursos al calaix en polítiques de dones, estructures agràries, comerç i esport.
Per tenir una imatge més completa de les diferències entre el que es pressuposta i el que es gasta, es pot considerar el desviament en diversos exercicis, entre 2021 i 2023 —la legislatura de Pere Aragonès—. En aquest període, la despesa en emprenedoria i foment empresarial ha multiplicat per deu la prevista i, en comerç, quasi ho fa per quatre —per les ajudes arran de la crisi—. Per contra, l'acompliment és molt baix —inferior al 50%— en barris i nuclis antics i, de nou, transparència i bon govern, i control ambiental.
En aquest moment, també es pot analitzar ja quins àmbits van augmentar efectivament la despesa el 2023, respecte del 2022, més enllà de les promeses contingudes en el pressupost aprovat. La despesa va créixer especialment en salut (+1.011 milions), educació (+779 milions) i protecció social (+301 milions), així com en transport públic (+237 milions), infraestructures ferroviàries (+146 milions) o seguretat ciutadana (+77 milions). Tot i això, va caure en habitatge i actuacions urbanes (-334 milions, perquè el 2022 van arribar molts fons europeus per a aquesta àrea), foment de l'ocupació (-102 milions), carreteres (-203 milions), recerca i desenvolupament (-20 milions) o igualtat i diversitat (-20 milions).
A l'hora de treballar les dades, a més, s'han comptabilitzat només els capítols de despesa 1 a 8, excloent, per tant, l'amortització del deute. Tampoc s'han inclòs els moviments del fons de contingència, ja que tan sols és una partida d'on extreure recursos per a altres polítiques, ni l'àrea de suport financer als ens locals, per centrar el focus en les despeses executades per la Generalitat.
De fet, només s'han tingut en compte les partides executades directament per la Generalitat, excloent tant els organismes estatutaris com el conjunt del sector públic. Atès que no es disposa de prou informació per consolidar les despeses, sumar-les totes equivaldria a computar-ne algunes per duplicat, ja que, per exemple, la Generalitat transfereix recursos al Servei Català de la Salut i aquest els executa, i tots dos moviments apareixen per separat.
Fer-ho així permet evitar que s'infli artificialment la despesa total, però impedeix conèixer quanta n'ha gastat el sector públic en global i cap a on s'han destinat els recursos no executats directament per la Generalitat. No es pot saber, per exemple, quin part de les transferències al Servei Català de la Salut s'han destinat a atenció primària i quina a atenció especialitzada o hospitalària.
Ara que es presenten uns nous pressupostos suposa una bona oportunitat per avaluar el compliment dels anteriors. Fins a quin punt se'n va desviar el Govern? Les seves conselleries van acabar gastant més de 37.000 milions, 3.450 milions més del que tenien pressupostat, una diferència molt similar a la del 2022. Els anys durs de la Covid, en canvi, l'execució va disparar-se més respecte als comptes inicials, mentre que els anys previs s'hi ajustava més. Aquest desviament s'explica, en gran manera, per la gastada de més en salut (+2.723 milions), la principal àrea de despesa de la Generalitat, mentre que la segona, educació, va cenyir-se més (+552 milions).
Com ha evolucionat el pressupost inicial i l'execució final de la Generalitat i de les seves principals despeses?Xifres en milions d'euros
Aquesta despesa superior a la pressupostada s'explica per diversos motius. Pel que fa a sanitat, va ampliar crèdit en més de 2.000 milions per fer front a despesa desplaçada d'exercicis anteriors —per eixugar part d'aquest deute, el projecte de 2024 incorpora un fons especial de 800 milions—. Igualment, els departaments van anar rebent recursos dels fons europeus i de programes de l'Estat que han incorporat a les seves partides. Així i tot, la meitat dels departaments no han esgotat del tot els recursos, especialment el d'Acció Exterior (82,5%).
Quin percentatge dels recursos pressupostats va gastar cada Departament, el 2023?
La realitat és encara més diversa si s'observen aquestes variacions en funció de les polítiques i programes de despesa. El cost de l'energia, per exemple ha més que duplicat les previsions inicials, però també s'ha gastat molt més del previst en turisme, transport, atenció a la immigració, beques i ajuts a l'estudi o, en l'àmbit rural, en infraestructures rurals, R+D agroalimentària, suport a l'agroindústria o FP agrària. En canvi, no s'ha arribat a executar ni la meitat de pressupost en transparència i govern obert o polítiques ambientals. Ha quedat també molts recursos al calaix en polítiques de dones, estructures agràries, comerç i esport.
Quin percentatge dels recursos pressupostats per cada objectiu de despesa es va acabar gastant, el 2023?Tria com vols agrupar les dades:
Per tenir una imatge més completa de les diferències entre el que es pressuposta i el que es gasta, es pot considerar el desviament en diversos exercicis, entre 2021 i 2023 —la legislatura de Pere Aragonès—. En aquest període, la despesa en emprenedoria i foment empresarial ha multiplicat per deu la prevista i, en comerç, quasi ho fa per quatre —per les ajudes arran de la crisi—. Per contra, l'acompliment és molt baix —inferior al 50%— en barris i nuclis antics i, de nou, transparència i bon govern, i control ambiental.
Quin percentatge dels recursos pressupostats per cada objectiu de despesa es va acabar gastant, entre 2021 i 2023?Tria com vols agrupar les dades:
En aquest moment, també es pot analitzar ja quins àmbits van augmentar efectivament la despesa el 2023, respecte del 2022, més enllà de les promeses contingudes en el pressupost aprovat. La despesa va créixer especialment en salut (+1.011 milions), educació (+779 milions) i protecció social (+301 milions), així com en transport públic (+237 milions), infraestructures ferroviàries (+146 milions) o seguretat ciutadana (+77 milions). Tot i això, va caure en habitatge i actuacions urbanes (-334 milions, perquè el 2022 van arribar molts fons europeus per a aquesta àrea), foment de l'ocupació (-102 milions), carreteres (-203 milions), recerca i desenvolupament (-20 milions) o igualtat i diversitat (-20 milions).
Com va variar la despesa realment executada en cada àmbit, entre 2022 i 2023?Tria com vols agrupar les dades:
Així s'ha fet aquesta notícia
Les dades de despesa del pressupost inicial i la seva execució són del Departament d'Economia i Hisenda i s'actualitzen mensualment al portal de dades obertes de la Generalitat. Per a aquest article, s'han usat les dades de desembre de 2023 —i de 2022 i 2021, per a comparatives i imatge global de legislatura—, si bé encara són provisionals, i s'han complementat amb els informes mensuals d'execució en què la mateixa conselleria analitza els ingressos i despeses reals del sector públic de la Generalitat. L'últim publicat és el del mes de novembre.A l'hora de treballar les dades, a més, s'han comptabilitzat només els capítols de despesa 1 a 8, excloent, per tant, l'amortització del deute. Tampoc s'han inclòs els moviments del fons de contingència, ja que tan sols és una partida d'on extreure recursos per a altres polítiques, ni l'àrea de suport financer als ens locals, per centrar el focus en les despeses executades per la Generalitat.
De fet, només s'han tingut en compte les partides executades directament per la Generalitat, excloent tant els organismes estatutaris com el conjunt del sector públic. Atès que no es disposa de prou informació per consolidar les despeses, sumar-les totes equivaldria a computar-ne algunes per duplicat, ja que, per exemple, la Generalitat transfereix recursos al Servei Català de la Salut i aquest els executa, i tots dos moviments apareixen per separat.
Fer-ho així permet evitar que s'infli artificialment la despesa total, però impedeix conèixer quanta n'ha gastat el sector públic en global i cap a on s'han destinat els recursos no executats directament per la Generalitat. No es pot saber, per exemple, quin part de les transferències al Servei Català de la Salut s'han destinat a atenció primària i quina a atenció especialitzada o hospitalària.