Hores decisives per al procés català. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, enllesteix en quins termes farà la declaració de la independència en la compareixença que farà al Parlament, i tots els actors del sobiranisme pressionen per condicionar els detalls i els efectes de la intervenció. En aquest sentit, Demòcrates de Catalunya exgeix que demà es proclami formalment l'estat català per tal de complir el mandat sorgit de la consulta vinculant. "Si algú vol plantejar una modificació, només es pot fer amb un altre referèndum. La mediació no només és possible, sinó que és desitjable, però sempre després de la declaració", ha recalcat Antoni Castellà, portaveu polític de la formació, en una roda de premsa a la seu democristiana.

"Ara toca donar compliment al mandat de l'1-O. El referèndum, per descomptat, estava emparat en una llei. I la llei convocava els ciutadans amb una pregunta clara i vinculant. En el debat sobre si fer o no la declaració, la norma és molt clara", ha apuntat el dirigent democristià independentista. "La llei catalana està per complir-la. Des de Demòcrates demanem lleialtat als ciutadans que van votar i al president Puigdemont, que és qui ha assumit en primera persona el compromís", ha apuntat. "No hi ha marge per res més que no sigui la declaració formal d'independència. Per a nosaltres és una línia vermella", ha insistit el portaveu polític de Demòcrates.

"Ni declaracions en diferit, ni simbòliques: els ciutadans de Catalunya que van rebre la brutal violència no eren simbòlics. Demà l'únic que toca és la declaració formal de la independència",  ha destacat Castellà, que ha avisat la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Samtamaría, que l'aplicació de l'article 155 de la Constitució no tindrà efecte sobre el territori català perquè ja serà independent.

Procés "exemplar"

Castellà ha constatat que, des del 2010, el procés és "exemplar" per part dels grups parlamentaris, el Govern i la societat catalana. "S'ha reivindicat el dret a l'autodeterminació amb sis manifestacions per sobre del milió de persones i sense cap incident", ha assegurat el portaveu polític de Demòcrates, que ha recordat que el "mandat polític" del 27-S és un instrument que es va transformar en el referèndum de l'1-O. "I això s'ha complert: en política, els compromisos acaben sent matisats, però en aquest cas la consulta vinculant s'ha fet", ha apuntat el dirigent democristià.

Segons el diputat de Junts pel Sí, en tot moment hi ha hagut "ofertes de diàleg" amb l'Estat. "Tot aquest compromís ha estat tirat endavant en un marc antidemocràtic a Espanya. Molts ciutadans espanyols s'han adonat que l'Estat i els seus dos grans partits majoritaris no formen part d'una democràcia consolidada", ha manifestat Castellà, que sosté que s'ha constatat que, per sobre de la democràcia i la Constitució, existeix la unitat territorial de l'Estat. "Aquest principi avala la violència policia, judicial i malauradament, com hem vist fa una setmana, també física", ha assenyalat.

L'exsecretari d'Universitat ha repassat com en els últims dies hi ha hagut "detencions polítiques" i "violència brutal" que han situat Espanya com una "vergonya democràtica" davant de tot el món. "Això és violència d'Estat, o terrorisme d'Estat", ha recalcat Castellà, que ha situat el rei Felip VI com a avalador de tot això. En tot cas, però, ha valorat positivament la manifestació d'ahir a favor de la unitat d'Espanya, perquè és un senyal de "normalitat". "En tot cas, no existeix la majoria silenciosa", ha ressaltat, al mateix temps que condemnava les salutacions feixistes que es van veure.