Després de sentir les versions dels testimonis policials del que va passar el primer d'octubre tothom esperava amb ànsies l'arribada de la part documental per demostrar les mentides que van dir. Tothom? Bé, a la premsa de Madrid, aquests vídeos no els fan perdre la son. 

"Aquesta setmana, el Suprem es convertirà en una sala de cinema", expliquen amb certa emoció a El Confidencial. Doncs això, es veuran pel·lículetes i serà més entretingut per als periodistes als qui els ha tocat empassar-se 42.345 testimonis repetint fets molt similars per després extreure'n una crònica que sembli diferent. Quina exultació!

Ara, no espereu que això canviï res del que ja sabem que va passar. El Mundo, divendres ja va publicar una mostra dels vídeos que veurà el Tribunal: "del 'clavar porra' al policia colpejat al terra". I és que sí que és cert que a Dosrius van atropellar l'alcalde, però s'ha de veure en context: "A vegades la Policia o la Guàrdia Civil passaven llarga estona mitjançant per entrar a les bones. S'entretenien amb advocats, alcaldes, regidors o persones amb comandament aparent a qui explicaven l'ordre judicial". Què un ciutadà va acabar llençat per terra mig despullat i emmanillat? Doncs ben senzill, el que passa és que "Una exhibició de 'resistència civil' en defensa de 'l'inalienable dret democràtic de votar' -paraules de testmonis en el judici- no sempre acaba de forma airosa". Doncs això, tot són anècdotes, com un programa d'aquests de vídeos casolans de nens patint trompades, que fan riure però que no fan reflexionar sobre la seguretat dels gronxadors. I a més, és clar, un policia va acabar per terra, i això sí que és greu.

Ja ho explica Xavier Vidal-Folch a El País: "molts testimonis van exagerar els danys rebuts i van minimitzar els produïts per la seva 'part': fossin manifestants, mossos, policies o guàrdies civils". Doncs, això que ja sabem que a l'hora d'explicar una anècdota tots hi posem una mica més de formatge i que potser alguna cosa no era exacta, però aquí no hi ha ningú innocent i cal condemnar la violència vingui d'on vingui.

Així doncs, hem d’estar agraïts que Marchena, en la seva immensa magnanimitat, hagi acceptat veure "El vídeo del 20-S amb què que Jordi Sànchez vol deslliurar-se del delicte de rebel·lió". No espereu que serveixi de gran cosa (si us fixeu al titular ni tan sols ho consideren presumpte), perquè ja tenim "el contundent testimoni que va sentir-se al Tribunal Suprem el passat 6 de maig contra l'actitud 'altiva' i 'prepotent'". Doncs això, suportarem el vídeo –inconvenients de ser una democràcia altament garantista- i després a condemnar amb la consciència tranquil·la d'haver respectat el dret a la defensa.

Ui, que encara no estan condemnats? Vidal-Folch renya TV3 –perdó, la "la radiotelevisió de la Generalitat"- per acusar el Tribunal de tenir la sentència redactada abans de començar la vista. Deu ser que l'analista, de tant mirar TV3 no ha tingut temps de llegir cap de les múltiples explicacions des de Madrid sobre per què Puidegmont i Junqueras mai podran exercir d'Eurodiputats: "Puigdemont donarà voltes al voltant del Parlament sense entrar-hi. Junqueras hi entrarà, però quan se'l condemni s'acabarà la seva legislatura". Doncs això, "quan" se'l condemni, cap dubte més?

I ara, gaudiu dels vídeos.