28
de febrer
del
2019
Actualitzat
a les
19:26h
El vot contrari de l'independentisme als pressupostos generals de l'Estat del 2019, que van tombar-los i precipitar el final de legislatura, no va ser ben rebut per la ciutadania catalana. Segons el baròmetre del CIS del febrer, prop de dos terços dels catalans (66,9%) volien que s'aprovessin i tan sols un 13,5% desitjaven que es rebutgessin i a un 5,5% li era indiferent.
De fet, els catalans eren els tercers més entusiastes dels pressupostos, només per darrere dels ciutadans del País Basc (el 68,2% els volien aprovats) i d'Extremadura (67,1%). De fet, un 54,7% dels enquestats preferia que veiessin llum verda, i aquest percentatge no arribava a la meitat només a Múrcia (33,3%), Aragó (37,6%), Balears (37,1%), Castella i Lleó (43,9%), Madrid (46,7%) i Cantàbria (47,5%). En tots els casos, però, els partidaris d'aprovar-los superaven els detractors.
Només el 18,2% dels espanyols i el 25,8% dels catalans tenen una percepció bona o molt bona dels pressupostos, però això no treu que veiessin més avantatges a aprovar-los. Un 52,8% dels espanyols i el 68% que així ho volen és perquè afirmen que beneficien molts actors socials. En el cas dels espanyols, la segona raó és que és bo l'economia estatal (43,4%) i, en el cas dels catalans, és que afavoreix l'estabilitat política (38,3%).
El salari mínim de 900 euros
Lles mesures més valorades pels espanyols i els catalanes dels pressupostos són el salari mínim de 900 euros (6,9 i 6,2 sobre 10, respectivament) i l'augment de partides per a polítiques de gènere (6,5 i 6,2). En tercer i quart lloc, els enquestats espanyols aplaudeixen més l'increment de despesa en sanitat (6,3) i en educació (6,2), mentre que els catalans situen en tercera posició l'augment impositiu a les rendes altes i els beneficis empresarials (5,7), seguit de la despesa social i la pujada de les pensions.
Pel que fa al repartiment de les inversions segons el pes econòmic de cada territori, la mesura rep un suspens just (4,9) i tan sols rep l'aval majoritari dels ciutadans de Catalunya, Andalusia, Illes Balears, País Basc i Navarra. De fet, el mateix baròmetre de febrer assenyala que el PSC s'imposaria clarament en les eleccions estatals a Catalunya, amb una caiguda en les expectatives d'ERC i PDECat, potser perjudicades pel rebuig als comptes (l'enquesta es va fer pocs dies abans de la votació, però aquests partits ja apuntaven que no els avalarien).
De fet, els catalans eren els tercers més entusiastes dels pressupostos, només per darrere dels ciutadans del País Basc (el 68,2% els volien aprovats) i d'Extremadura (67,1%). De fet, un 54,7% dels enquestats preferia que veiessin llum verda, i aquest percentatge no arribava a la meitat només a Múrcia (33,3%), Aragó (37,6%), Balears (37,1%), Castella i Lleó (43,9%), Madrid (46,7%) i Cantàbria (47,5%). En tots els casos, però, els partidaris d'aprovar-los superaven els detractors.
Només el 18,2% dels espanyols i el 25,8% dels catalans tenen una percepció bona o molt bona dels pressupostos, però això no treu que veiessin més avantatges a aprovar-los. Un 52,8% dels espanyols i el 68% que així ho volen és perquè afirmen que beneficien molts actors socials. En el cas dels espanyols, la segona raó és que és bo l'economia estatal (43,4%) i, en el cas dels catalans, és que afavoreix l'estabilitat política (38,3%).
El salari mínim de 900 euros
Lles mesures més valorades pels espanyols i els catalanes dels pressupostos són el salari mínim de 900 euros (6,9 i 6,2 sobre 10, respectivament) i l'augment de partides per a polítiques de gènere (6,5 i 6,2). En tercer i quart lloc, els enquestats espanyols aplaudeixen més l'increment de despesa en sanitat (6,3) i en educació (6,2), mentre que els catalans situen en tercera posició l'augment impositiu a les rendes altes i els beneficis empresarials (5,7), seguit de la despesa social i la pujada de les pensions.
Pel que fa al repartiment de les inversions segons el pes econòmic de cada territori, la mesura rep un suspens just (4,9) i tan sols rep l'aval majoritari dels ciutadans de Catalunya, Andalusia, Illes Balears, País Basc i Navarra. De fet, el mateix baròmetre de febrer assenyala que el PSC s'imposaria clarament en les eleccions estatals a Catalunya, amb una caiguda en les expectatives d'ERC i PDECat, potser perjudicades pel rebuig als comptes (l'enquesta es va fer pocs dies abans de la votació, però aquests partits ja apuntaven que no els avalarien).