La demanda de celebrar una consulta sobre el futur polític de Catalunya és incontestablement majoritària si ens atenem als resultats de les eleccions del novembre passat. Amb això n'hi hauria d'haver prou per convocar-la, de la mateixa manera que n'hi va haver prou amb la voluntat majoritària dels catalans per reformar l'Estatut en un camí que va començar ara just fa deu anys.
Però els catalans tenim un problema. Aquesta Espanya que tant ens estima no ens deixa créixer ni madurar ni, en definitiva, no ens permetrà mai ser majors d'edat. Allò que decidim com a catalans acaba sempre supervisat pels espanyols, que es reserven el dret de decidir si és vàlid o no ho és, i sempre en nom d'una suposada unitat que encara està per demostrar que sigui útil per algú.
Mentre es mantingui aquesta relació de tutela mai ens podrem farem grans i com a eterns menors d'edat sempre haurem de creure el que ens diuen. Si volem ser nosaltres mateixos no ens queda més remei que forçar el trencament d'una relació que no ens convé ni poc ni gaire. Només així ens farem grans. En tenim el dret.
