20
de desembre
de
2017, 16:10
Actualitzat:
21
de desembre,
10:46h
Els Mossos d'Esquadra s'emporten un dels detinguts Foto: Adrià Costa
L'aplicació de l'article 155 i, a través d'aquest, el cessament del Govern i la convocatòria d'eleccions ha comportat la paralització de nombroses iniciatives previstes per l'executiu per als propers mesos, així com ha posat en qüestió el finançament futur de projectes ja iniciats, molts d'ells amb la implicació d'entitats socials. Una de les mesures aturades ha estat la implementació de les propostes incloses en el pla de ciutadania i de les migracions 2017-2020, entre les quals se n'agrupen diverses per analitzar les causes dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d'agost i preveure l'aparició d'altres focus de gihadisme violent i, amb això, de nous atemptats.
Aquest pla de ciutadania va ser aprovat per acord de Govern el 19 de setembre -just el dia abans dels escorcolls a departaments i empresonament de dirigents polítics per part de l'Estat per frenar l'1-O- i, malgrat que es portava treballant des de feia mesos per part del departament de Treball, Afers Socials i Famílies de Dolors Bassa, havia inclòs un nou apartat per donar resposta als tràgics fets ocorreguts feia escassament un mes. Era l'actualització d'un pla anterior estructurat en 44 programes i 435 actuacions per les quals preveia gastar 246,5 milions només durant el 2017, amb l'objectiu d'avançar en la cohesió social de la població nouvinguda, gestionar les migracions i els refugiats i, finalment, lluitar contra les ideologies d'odi.
Manifestació «No tinc por» a Barcelona després dels atemptats de l'agost Foto: Adrià Costa
En una societat en què el flux d'arribada de persones s'ha limitat amb la crisi i el 80% de les persones amb nacionalitat estrangera a Catalunya ja fa més de 5 anys que hi viu i el 40% en fa més de 10, el pla posa l'accent en garantir el sentiment de pertinença catalana dels nouvinguts sense renunciar als seus orígens i fomentar la mobilitat social d'aquesta nova ciutadania. I algunes de les mesures que inclou passen per actualitzar el Pacte Nacional per la Immigració per avançar cap a l'interculturalisme, promoure la diversitat en els espais comunicatius i públics, preveure i erradicar la violència masclista, lluitar contra la irregularitat laboral dels nouvinguts, augmentar els recursos per a les escoles, promoure el català, potenciar els serveis d'acollida de refugiats o desplegar l'Agència de les Migracions de Catalunya.
El pla de ciutadania preveia 435 actuacions i gastar 246,5 milions el 2017 per millorar la cohesió social dels nouvinguts, gestionar els refugiats o lluitar contra les ideologies de l'odi
A banda, els primers treballs posteriors al 17 d'agost entre diversos departaments, ajuntaments i entitats socials van servir per afegir algunes mesures directament vinculades a donar resposta al debat generat arran dels atemptats, entendre'n les causes socials i preveure'n nous casos. En concret, un dels programes va encarat a la "intervenció per a l'eradicació de l'extemisme violent i les ideologies de l'odi" -amb una perspectiva integral i, per tant, no només gihadista, sinó també d'extrema dreta- i la majoria de mesures que incloïa requerien d'acords de govern que, amb l'aplicació del 155, no han han estat possibles i, per tant, per ara han quedat en el tinter.
Un estudi independent
La primera actuació, de fet, era l'encàrrec d'un "estudi independent sobre els factors de risc i el procés de radicalització dels autors dels atemptats del 17-A", una anàlisi que s'hauria de fer a través d'un concurs internacional perquè, si el guanyés algun expert reputat a nivell global, obtindria més prestigi. De fet, el primer ministre britànic de llavors, Tony Blair, va encomanar un estudi seriós d'aquest tipus a una comissió després dels atemptats del 2005.
Aquest document serviria per analitzar què va fallar a nivell social en el procés que va dur a cometre els atemptats i obtenir informació per evitar que torni a passar. D'això se n'encarregaria un "programa encarregat del desplegament de les actuacions socials específiques contra l'extremisme violent i les ideologies de l'odi" o, el que és el mateix, la Generalitat contractaria un equip de professionals -amb majoria de musulmans o amb competències en el seu marc cultural- que liderarien la conceptualització, impuls i aplicació de les altres mesures, ja fossin noves o d'existents reformulades.
Gabinet de crisi del Govern amb el president del govern espanyol, Mariano Rajoy Foto: Interior
Una quinzena de mesures frenades
En total, es tractaria d'una quinzena d'actuacions més, d'entre les quals només dues s'estan duent a terme, ja que la manca de l'estudi inicial i del programa que lideri les mesures concretes posteriors impedeixen que aquestes es puguin implementar. Segons fonts del departament de Treball, Afers Socials i Famílies, sí que s'està desenvolupant la "conceptualització d'un marc general d'anàlisi dels fenòmens de radicalització que condueixen a l'extremisme violent" i l'"elaboració d'un discurs públic conjunt" contra aquests fenòmens, el qual es trasllada a través de jornades de formació a càrrecs locals.
La Generalitat sí que impulsa un "marc general d'anàlisi" i forma càrrecs locals, però no pot impulsar eines de contra-narrativa ni noves sessions de formació per a àmbits diversos
En canvi, no es pot implementar l'"elaboració i difusió de contra-narratives per evitar la radicalització" tant a les xarxes socials com a altres materials i canals; la creació o reformulació de formacions "de prevenció, detecció i intervenció davant de fenòmens de radicalització" en els àmbits de serveis socials i treball comunitari, serveis d'acollida i ciutadania, associacions i entitats, serveis penitenciaris, policia de proximitat, i educatiu -en els tres últims àmbits ja existeixen protocols, però han rebut algunes crítiques d'entitats islàmiques que afirmen que pràcticament només els ofereixen agents autòctons dels Mossos i que poden promoure la delació excessiva o certa paranoia-.
Rehabilitació dels radicalitzats
Així mateix, el pla preveu impulsar "accions educatives contra la banalització i el culte a la violència" o per a la "rehabilització de les persones que han caigut en l'extremisme violent", creant un centre expert d'anàlisi social -que no hauria de ser necessàriament físic, però sí incorporar experts en diferents àmbits-, un programa de suport psicosocial i plans individuals de "rescat social dels joves en situació de risc per extremisme violent". La recerca de fórmules per aconseguir recuperar aquelles persones que han abraçat ideologies extremistes com el gihadisme és encara un àmbit molt verge dins i fora de Catalunya.
El pla de ciutadania i de les migracions que per ara ha quedat congelat es pot consultar seguidament, mentre que les mesures encarades a preveure l'aparició de nous focus d'extremisme violent com el gihadisme es troben a les pàgines 28 i 29:
Pla de Ciutadania i de les Migracions 2017-2020 by naciodigital on Scribd