18
d'abril
de
2023, 19:15
Actualitzat:
19
d'abril,
9:30h
En certa manera, les coordenades al Parlament no s'han mogut gaire en comparació amb la primavera de fa cinc anys, just després del referèndum, quan la cambra catalana mirava d'esquivar els efectes de la repressió contra els líders de l'1-O en plena vigència del 155. La intervenció de l'autonomia es va acabar el juny del 2018 amb la presa de possessió de Quim Torra, però els efectes de la judicialització, l'ombra del Tribunal Suprem i les maniobres de la Junta Electoral Central (JEC) han condicionat des d'aquell moment l'acció parlamentària. El cas de Laura Borràs -que pivota sobre una condemna per corrupció- i el vot delegat de Lluís Puig contenen tots els elements de les polèmiques dels últims anys, i han tornat a situar la cambra catalana davant dels fantasmes d'un passat que mai ha acabat de marxar del tot.
Les dues qüestions, a banda, també contenen el pòsit de la mala relació entre ERC i Junts, que tenen visions diferents sobre com afrontar-les. La més evident és la que afecta Borràs, presidenta suspesa del Parlament i líder del partit fundat per Carles Puigdemont, que s'aferra al càrrec malgrat la condemna i malgrat les peticions de la resta de partits per tal que faci un pas al costat. La salutació freda entre ella i el president d'ERC, Oriol Junqueras, en l'acte de suport als alcaldes nord-catalans que han impulsat l'ús del català als plens municipals, és el resum nítid de les discrepàncies entre les dues formacions. Borràs ha aprofitat la visita a Montpeller per tornar a carregar contra la mesa: "Ara vol fer veure que em respecta els drets, però ja me'ls va vulnerar". Des de Junts situen tota la responsabilitat en Alba Vergés, la dirigent d'ERC que, com a vicepresidenta primera del Parlament, ostenta les funcions de presidenta.
Mentre la líder de Junts i Junqueras coincidien a Montpeller, la mesa del Parlament debatia la conveniència de presentar al·legacions davant la JEC per tal de defensar l'escó de Borràs. Només el PSC s'hi va oposar, de manera que els lletrats de la cambra tenen fins al dia 28 d'abril per redactar el recurs. ERC i la CUP no comparteixen que la dirigent de Junts continuï en el càrrec, però mantenen que les al·legacions són pertinents per defensar la sobirania del Parlament davant l'organisme electoral, que ja va deixar Torra i Pau Juvillà sense escó. En el primer cas, qui presidia la cambra era Roger Torrent; en el segon, la responsabilitat requeia sobre Borràs. En tots dos episodis, la secretaria general del Parlament va retirar la credencial.
El reglament de la cambra estableix que només es pot perdre l'escó si hi ha sentència ferma, i el cert és que el Suprem encara no s'ha pronunciat sobre la condemna -quatre anys i mig de presó i tretze d'inhabilitació- que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va imposar a la presidenta de Junts. Un dels grans dubtes que persisteixen és què passarà quan la JEC actuï amb l'argument de la inelegibilitat sobrevinguda i quedi probablement vacant el lideratge de la cambra. Plantejarà Junts un relleu, a diferència del que ha fet fins ara? En cas de fer-ho, serà un perfil afí a Borràs o algú més de la corda de Jordi Turull, secretari general? Hi haurà acord independentista? El PSC o els comuns s'aprofitaran d'un eventual xoc per ocupar una plaça preuada en la recta final cap a les municipals, si el calendari ho permet?
Mentre es responen aquestes preguntes, el Parlament també dirimeix amb urgència què passa amb el vot de Lluís Puig, diputat de Junts exiliat a Bèlgica, a qui el Tribunal Constitucional (TC) va prohibir participar en els plens. La solució que ha trobat la mesa -tirada endavant amb el vot contrari del PSC- es basa a ressuscitar el vot telemàtic vigent durant la pandèmia per tal que Puig pugui votar. La decisió ha convocat, també, els fantasmes del passat existents entre ERC i Junts, perquè el primer que ha fet Albert Batet en conèixer la decisió ha estat assenyalar que ells ja defensaven aquesta via per investir Puigdemont durant el gener del 2018.
Hi ha cicatrius que no deixen de supurar, com demostren els retrets. "Celebrem que els grups parlamentaris rectifiquin", ha remarcat Batet. "És el que hauria de fer tothom, buscar vies de confrontar contra l'Estat en lloc de dividir l'independentisme", havia dit prèviament Marta Vilalta, portaveu parlamentària d'ERC. Fonts dels republicans consideren que el seu moviment sí que ha estat una "jugada mestra" amb resultats tangibles, al contrari dels "simbolismes" que atribueixen entorn de Borràs, figura que genera reticències dins i fora del seu partit.
Ara fa uns dies, tant ERC com la CUP van registrar una proposta de reforma de la norma de la cambra per vetar els discursos d'odi de Vox i per ampliar les casuístiques en què es pot fer servir la delegació de vot o la via telemàtica. Volien tramitar-ho per lectura única, però des de Junts s'hi han oposat perquè, a parer seu, un reglament mai no s'ha votat per aquesta via perquè té "les seves conseqüències". Des d'ERC, en canvi, els acusen de bloquejar les seves iniciatives per salvaguardar els drets de l'exconseller del Govern de Carles Puigdemont. Els republicans, però, creuen que la reacció de Junts busca situar Vergés en una cruïlla per venjar-se de la suspensió de Borràs. Si bé aquest dimarts tanca amb dos punts d'acord entre Junts i ERC sobre el cas Borràs i Puig, els fantasmes del passat continuen enverinant cada passa que es dona en la relació entre els dos exsocis independentistes. Ja sigui cap endavant o cap enrere.
Les dues qüestions, a banda, també contenen el pòsit de la mala relació entre ERC i Junts, que tenen visions diferents sobre com afrontar-les. La més evident és la que afecta Borràs, presidenta suspesa del Parlament i líder del partit fundat per Carles Puigdemont, que s'aferra al càrrec malgrat la condemna i malgrat les peticions de la resta de partits per tal que faci un pas al costat. La salutació freda entre ella i el president d'ERC, Oriol Junqueras, en l'acte de suport als alcaldes nord-catalans que han impulsat l'ús del català als plens municipals, és el resum nítid de les discrepàncies entre les dues formacions. Borràs ha aprofitat la visita a Montpeller per tornar a carregar contra la mesa: "Ara vol fer veure que em respecta els drets, però ja me'ls va vulnerar". Des de Junts situen tota la responsabilitat en Alba Vergés, la dirigent d'ERC que, com a vicepresidenta primera del Parlament, ostenta les funcions de presidenta.
Mentre la líder de Junts i Junqueras coincidien a Montpeller, la mesa del Parlament debatia la conveniència de presentar al·legacions davant la JEC per tal de defensar l'escó de Borràs. Només el PSC s'hi va oposar, de manera que els lletrats de la cambra tenen fins al dia 28 d'abril per redactar el recurs. ERC i la CUP no comparteixen que la dirigent de Junts continuï en el càrrec, però mantenen que les al·legacions són pertinents per defensar la sobirania del Parlament davant l'organisme electoral, que ja va deixar Torra i Pau Juvillà sense escó. En el primer cas, qui presidia la cambra era Roger Torrent; en el segon, la responsabilitat requeia sobre Borràs. En tots dos episodis, la secretaria general del Parlament va retirar la credencial.
Laura Borràs i Alba Vergés, en una imatge d'arxiu al Parlament. Foto: Europa Press
El reglament de la cambra estableix que només es pot perdre l'escó si hi ha sentència ferma, i el cert és que el Suprem encara no s'ha pronunciat sobre la condemna -quatre anys i mig de presó i tretze d'inhabilitació- que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va imposar a la presidenta de Junts. Un dels grans dubtes que persisteixen és què passarà quan la JEC actuï amb l'argument de la inelegibilitat sobrevinguda i quedi probablement vacant el lideratge de la cambra. Plantejarà Junts un relleu, a diferència del que ha fet fins ara? En cas de fer-ho, serà un perfil afí a Borràs o algú més de la corda de Jordi Turull, secretari general? Hi haurà acord independentista? El PSC o els comuns s'aprofitaran d'un eventual xoc per ocupar una plaça preuada en la recta final cap a les municipals, si el calendari ho permet?
Mentre es responen aquestes preguntes, el Parlament també dirimeix amb urgència què passa amb el vot de Lluís Puig, diputat de Junts exiliat a Bèlgica, a qui el Tribunal Constitucional (TC) va prohibir participar en els plens. La solució que ha trobat la mesa -tirada endavant amb el vot contrari del PSC- es basa a ressuscitar el vot telemàtic vigent durant la pandèmia per tal que Puig pugui votar. La decisió ha convocat, també, els fantasmes del passat existents entre ERC i Junts, perquè el primer que ha fet Albert Batet en conèixer la decisió ha estat assenyalar que ells ja defensaven aquesta via per investir Puigdemont durant el gener del 2018.
Hi ha cicatrius que no deixen de supurar, com demostren els retrets. "Celebrem que els grups parlamentaris rectifiquin", ha remarcat Batet. "És el que hauria de fer tothom, buscar vies de confrontar contra l'Estat en lloc de dividir l'independentisme", havia dit prèviament Marta Vilalta, portaveu parlamentària d'ERC. Fonts dels republicans consideren que el seu moviment sí que ha estat una "jugada mestra" amb resultats tangibles, al contrari dels "simbolismes" que atribueixen entorn de Borràs, figura que genera reticències dins i fora del seu partit.
Com funcionarà el vot telemàtic de Lluís Puig?
D'aquesta manera, aquest dimecres, quan comenci el ple, Puig podrà enviar el seu sentit de vot al Parlament. A través d'una trucada, els treballadors de la cambra verificaran la seva identitat, seguint les passes del sistema que es fa servir a l'Eurocambra. En plens posteriors, es valorarà si seria pertinent recuperar l'aplicatiu que el Parlament va habilitar durant la pandèmia, i més endavant s'espera trobar una via definitiva recollida sota l'empara del reglament del Parlament. Si s'arriba a aquest punt, la mesa, reunida de nou, podrà aixecar l'acord que permet a hores d'ara la votació telemàtica. Mentrestant, s'ha acordat que Puig pugui votar de manera telemàtica fins al final del període de sessions, a l'estiu. S'esperen totes les protestes possibles del constitucionalisme.Ara fa uns dies, tant ERC com la CUP van registrar una proposta de reforma de la norma de la cambra per vetar els discursos d'odi de Vox i per ampliar les casuístiques en què es pot fer servir la delegació de vot o la via telemàtica. Volien tramitar-ho per lectura única, però des de Junts s'hi han oposat perquè, a parer seu, un reglament mai no s'ha votat per aquesta via perquè té "les seves conseqüències". Des d'ERC, en canvi, els acusen de bloquejar les seves iniciatives per salvaguardar els drets de l'exconseller del Govern de Carles Puigdemont. Els republicans, però, creuen que la reacció de Junts busca situar Vergés en una cruïlla per venjar-se de la suspensió de Borràs. Si bé aquest dimarts tanca amb dos punts d'acord entre Junts i ERC sobre el cas Borràs i Puig, els fantasmes del passat continuen enverinant cada passa que es dona en la relació entre els dos exsocis independentistes. Ja sigui cap endavant o cap enrere.