El català supera el mur del Congrés: història d'una anomalia

L'aritmètica parlamentària sorgida de les eleccions del 23-J ha permet el que fins ara la voluntat política no havia facilitat. Aquest dimarts passarà a la història com el dia en què es va poder utilitzar amb normalitat el català, el gallec i el basc al Congrés. Les necessitats de Pedro Sánchez per ser investit -un cop sigui derrotat l'intent d'Alberto Núñez Feijóo- ha fet factible un acte de veritable normalització lingüística. 

Ha estat el mateix dia que la Unió Europea donava allargues a la proposta espanyola per fer de les tres llengüesidioma oficial de la UE. Madrid ha respost aquí optant per prioritzar el català, la llengua amb més parlants de les oficials no castellanes a l'estat espanyol, i avançar en un dictamen jurídic i un estudi sobre l'impacte econòmic de la decisió. Però al Congrés sí que l'ús del català ja és una realitat. Darrera queden un seguit d'intents de saltar un mur que avui, per fi, ha estat foradat. 

Xoc de forces a la Transició

La batalla per la reforma del reglament del Congrés ha estat llarga i feixuga, i no s'entén sense conèixer el context en què es teixeix la Transició. La Constitució va ser, de fet, el resultat d'una correlació de forces sempre complexa. Hi ha articles al text que ho expressen. L'article 2, sense anar més lluny, que proclama "la indissoluble unitat de la nació espanyola" i, tot seguit, esmenta les "nacionalitats i regions". La referència a les nacionalitats és una de les victòries del catalanisme en la seva elaboració. Molt aviat, i especialment des del 23-F, la inflexió centralitzadora es va fer efectiva amb l'aprovació de l'homologadora Loapa, més tard rebutjada per un Tribunal Constitucional de mentalitat més autonomista que el que s'aniria conformant. 


 

Llompart ressona al Congrés

Una de les primeres vegades que el català va ser emprat al Congrés va ser el 9 de juliol del 1993, durant el debat d'investidura de Felipe González, que governava des del 1982. La diputada Pilar Rahola, en aquell moment l'única d'ERC, es va estrenar amb un discurs en el qual va fer dues intervencions en català. La primera per adreçar-se als diputats de CiU i demanar-los que defensessin el dret d'autodeterminació: "Per a quan el ser conseqüents amb la responsabilitat que teniu amb la vostra nació? Que la història no us passi comptes". I va cloure el discurs citant uns versos del mallorquí Josep Maria Llompart, uns que parlen d'"un cant per a una pàtria/amb veu nova ho proclamo, ho anuncio".

El president del Congrés en aquell moment era el socialista Fèlix Pons, mallorquí com Francina Armengol. Va respondre així: "aquest president segurament hauria de tornar a néixer per impedir-li citar el poeta Josep María Llompart, però li agrairia que faciliti als serveis de la Cambra una transcripció correcta de la cita perquè consti en el diari de sessions".

Les contradiccions de l'etapa Zapatero

La reivindicació de parlar català al Congrés no va estar en el primer pla durant molts anys. Va ser l'any 2004, amb la victòria de José Luis Rodríguez Zapatero, que es va obrir pas un discurs menys unitarista des del govern espanyol. El líder del PSOE va prometre que treballaria per a l'oficialitat del català a la UE, un tema que no va tenir realment recorregut. És clar que també va comprometre's a donar suport al nou Estatut i no va ser així. Al Congrés, el diputat d'ERC Joan Tardà va protagonitzar diversos enfrontaments amb el president del Congrés, Manuel Marín, al voler intervenir en català.

Marín va optar inicialment per permetre les intervencions en català si eren molt breus, unes cites o unes al·lusions. Però Tardà aprofitava els seus torns per usar la llengua amb més extensió i, finalment, Marín va acabar expulsant-lo de la tribuna. El maig del 2005, el mateix president del Congrés en aquell moment va expulsar de la tribuna quatre diputats republicans i va qualificar l'intent de parlar en català una "alteració deliberada de l'ordre" mentre no s'acordés reformar el reglament. Una reforma que mai arribava. 

Expulsions de l'hemicicle

Amb el retorn del PP al poder, el 2012, les coses no van pas millorar, ans al contrari. L'11 d'abril del 2013, Tardà i Alfred Bosch van ser expulsats de l'hemicicle per la seva voluntat de parlar en català. El president era el membre del PP Jesús Posada. Va ser després d'una sentència del TSJC que requeria a la conselleria d'Ensenyament que s'impartissin les classes en castellà en una aula a partir de la queixa d'un alumne. 


Els enfrontaments entre els diputats sobiranistes i la presidència del Congrés van continuar malgrat els canvis produïts en el govern espanyol. La socialista Meritxell Batet va xocar en diverses ocasions amb el parlamentari de la CUP Albert Botran, treient-li la paraula El 21 de juny del 2022, durant el debat sobre la proposició de llei presentada per ERC, Junts, PNB, PDECat, CUP i Compromís per reformar el reglament, es va acabar retirant la paraula als diputats  Montse Bassa (ERC), Míriam Nogueras (Junts)i Albert Botran (CUP). D'això fa només un any i tres mesos.

I al Senat?

Les dificultats per a l'ús normalitzat de les llengües no castellanes al Parlament espanyol s'han mostrat a les clares amb la que, teòricament, és la cambra territorial, el Senat. El català només es pot utilitzar en aquests moments en la defensa de mocions en el ple i en alguns treballs de la comissió de les Comunitats Autònomes. Però està vetat en les sessions de control ni en les discussions de pressupostos, és a dir, en els plens més rellevants. I encara aquesta petita presència es va aconseguir, no sense esforç, el 2011, en el mandat de Rodríguez Zapatero.

La batalla per interpretar la Constitució

Han hagut de passar 45 anys des de l'aprovació de la Constitució perquè des del govern espanyol s'hagi enarborat el text constitucional per defensar iniciatives com dur el català a la UE o al Congrés. La ministra portaveu, Isabel Rodríguez, ha esmentat aquest dimarts el que diu la Constitució en l'article 3.3: "La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció". La irritació del bloc de dretes contra la reforma del reglament del Congrés mostra a les clares la pugna que s'està produint per a la interpretació del text fundacional de la Transició. Aquest cop, després d'anys de reculades, el català ha aconseguit una victòria. 45 anys després.