05
de maig
de
2022, 19:39
Actualitzat:
21:12h
La directora del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), Paz Esteban, ha confirmat aquest dijous l'espionatge a 29 dirigents independentistes, però sempre sota autorització juicial per part del Tribunal Suprem. En aquests termes s'ha expressat durant la comissió de secrets oficials celebrada al Congrés dels Diputats, que s'ha allargat més de tres hores. Entre aquests dirigents hi ha el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i també l'entorn de Carles Puigdemont, expresident i eurodiputat de Junts. Esteban no ha clarificat si es va fer servir o no el programa Pegasus, segons han indicat diversos mitjans després de la comissió, integrada per deu diputats i de la qual els representants tenen prohibit explicar-ne el contingut de les intervencions.
Eseban ha mostrat els 29 avals judicials per espiar independentistes, entre els quals hi ha Aragonès, el director de l'oficina de Puigdemont, Josep Alay, el diputat de la CUP Carles Riera i l'exvicepresident d'Òmnium Marcel Mauri. D'entre aquests 29 avals mostrats, 11 no mostraven el nom de l'investigat en qüestió. El president de la Generalitat ha advertit que ja és "inajornable" que es depurin responsabilitats i ha exigit explicacions "al més alt nivell". La Moncloa se'n desentén i assegura que "ni en sabia ni n'havia de saber res" de les actuacions dels serveis secrets.
"Tot el que s'ha fet és en base a la llei", ha constatat Iván Espinosa de los Monteros, diputat de Vox, en la línia del que ja havien assenyalat els representants del PSOE -Héctor Gómez- i PP -Cuca Gamarra- en la ronda de rodes de premsa a la cambra baixa. Els tres partits han mostrat suport sense fissures a la directora del CNI, el futur de la qual havia quedat en entredit aquesta setmana després de la bretxa de seguretat que implica la intromissió amb Pegasus dels telèfons de Pedro Sánchez i Margarita Robles. Pel que fa als espiats que no són independentistes, Gabriel Rufián ha indicat que la directora dels serveis secrets ha indicat que existeixen les possibilitats d'un país estranger o bé "organismes de l'Estat que espien per sobre de la llei".
Espinosa de los Monteros ha negat categòricament aquesta informació, i ha aprofitat per carregar contra el fet que ERC formi part de la comissió de secrets oficials. Una comissió que està liderada per la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, i que encara no s'havia posat en marxa al llarg d'aquesta legislatura. En una decisió polèmica, Batet va permetre un sistema d'arrencada de l'organisme que permetés la presència dels republicans, de la CUP, de Bildu i de Junts, els quatre grups amb representants espiats, per tal que escoltessin de primera mà què s'hi diu. Demà divendres serà el torn de Margarita Robles, ministra de Defensa, que en la comissió del seu àmbit celebrada aquest dimecres va fer elogi encès del CNI i va tornar a justificar l'espionatge.
"Sortim enfadats", ha apuntat Míriam Nogueras, cap de files de Junts a Madrid, que ha exigit la desclassificació dels documents que Esteban ha exhibit en el marc de la comissió. Nogueras és una de les dirigents que va ser espiades i, basant-se en la llei que regeix la comissió, ha remarcat que no podia confirmar si havien estat 18 els líders del procés intervinguts a través de l'eina Pegasus. Al llarg de les rodes de premsa al Congrés ha estat una constant escoltar els portaveus excusant-se per no poder contestar les preguntes concretes que han verbalitzat els periodistes.
Segons Pablo Echenique, líder d'Unides Podem al Congrés, ha indicat que surt "més preocupat" del que ha entrat a la comissió. "S'haurien d'assumir responsabilitats", ha destacat Echenique, que ha demanat al ministeri de la Presidència que es desclassifiqui la informació traslladada als diputats, perquè no es pot estar pendent de "filtracions" i de preguntes que no es poden respondre. "El cas és de la màxima gravetat, i això que encara no en coneixem tots els extrems. Demanem responsabilitats polítiques, i el que ha passat aquest dijous reforça aquesta idea", ha indicat el dirigent de Podem.
Albert Botran, diputat de la CUP, ha destacat que no hi ha hagut explicacions sobre el caràcter "massiu" de l'espionatge. "Estem en una situació de gran indefensió. El CNI s'atribueix en el seu article la defensa de la integritat territorial de l'Estat, i això li permet espiar a membres del moviment independentista pràcticament sense límit i pràcticament sense garantia. No tenim cap mecanisme garantista per saber si hem estat espiats", ha remarcat Botran, que va ser un dels intervinguts. "Continuem insistint en la desclassificació de la informació, la gent l'ha de conèixer", ha ressaltat.
Eseban ha mostrat els 29 avals judicials per espiar independentistes, entre els quals hi ha Aragonès, el director de l'oficina de Puigdemont, Josep Alay, el diputat de la CUP Carles Riera i l'exvicepresident d'Òmnium Marcel Mauri. D'entre aquests 29 avals mostrats, 11 no mostraven el nom de l'investigat en qüestió. El president de la Generalitat ha advertit que ja és "inajornable" que es depurin responsabilitats i ha exigit explicacions "al més alt nivell". La Moncloa se'n desentén i assegura que "ni en sabia ni n'havia de saber res" de les actuacions dels serveis secrets.
"Tot el que s'ha fet és en base a la llei", ha constatat Iván Espinosa de los Monteros, diputat de Vox, en la línia del que ja havien assenyalat els representants del PSOE -Héctor Gómez- i PP -Cuca Gamarra- en la ronda de rodes de premsa a la cambra baixa. Els tres partits han mostrat suport sense fissures a la directora del CNI, el futur de la qual havia quedat en entredit aquesta setmana després de la bretxa de seguretat que implica la intromissió amb Pegasus dels telèfons de Pedro Sánchez i Margarita Robles. Pel que fa als espiats que no són independentistes, Gabriel Rufián ha indicat que la directora dels serveis secrets ha indicat que existeixen les possibilitats d'un país estranger o bé "organismes de l'Estat que espien per sobre de la llei".
Espinosa de los Monteros ha negat categòricament aquesta informació, i ha aprofitat per carregar contra el fet que ERC formi part de la comissió de secrets oficials. Una comissió que està liderada per la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, i que encara no s'havia posat en marxa al llarg d'aquesta legislatura. En una decisió polèmica, Batet va permetre un sistema d'arrencada de l'organisme que permetés la presència dels republicans, de la CUP, de Bildu i de Junts, els quatre grups amb representants espiats, per tal que escoltessin de primera mà què s'hi diu. Demà divendres serà el torn de Margarita Robles, ministra de Defensa, que en la comissió del seu àmbit celebrada aquest dimecres va fer elogi encès del CNI i va tornar a justificar l'espionatge.
"Sortim enfadats", ha apuntat Míriam Nogueras, cap de files de Junts a Madrid, que ha exigit la desclassificació dels documents que Esteban ha exhibit en el marc de la comissió. Nogueras és una de les dirigents que va ser espiades i, basant-se en la llei que regeix la comissió, ha remarcat que no podia confirmar si havien estat 18 els líders del procés intervinguts a través de l'eina Pegasus. Al llarg de les rodes de premsa al Congrés ha estat una constant escoltar els portaveus excusant-se per no poder contestar les preguntes concretes que han verbalitzat els periodistes.
Segons Pablo Echenique, líder d'Unides Podem al Congrés, ha indicat que surt "més preocupat" del que ha entrat a la comissió. "S'haurien d'assumir responsabilitats", ha destacat Echenique, que ha demanat al ministeri de la Presidència que es desclassifiqui la informació traslladada als diputats, perquè no es pot estar pendent de "filtracions" i de preguntes que no es poden respondre. "El cas és de la màxima gravetat, i això que encara no en coneixem tots els extrems. Demanem responsabilitats polítiques, i el que ha passat aquest dijous reforça aquesta idea", ha indicat el dirigent de Podem.
Albert Botran, diputat de la CUP, ha destacat que no hi ha hagut explicacions sobre el caràcter "massiu" de l'espionatge. "Estem en una situació de gran indefensió. El CNI s'atribueix en el seu article la defensa de la integritat territorial de l'Estat, i això li permet espiar a membres del moviment independentista pràcticament sense límit i pràcticament sense garantia. No tenim cap mecanisme garantista per saber si hem estat espiats", ha remarcat Botran, que va ser un dels intervinguts. "Continuem insistint en la desclassificació de la informació, la gent l'ha de conèixer", ha ressaltat.