02
de maig
del
2022
Actualitzat
a les
12:37h
Quatre dies després que el Congrés validés la primera votació que va evidenciar la distància que separa ERC i la Moncloa -la del decret de mesures per pal·liar els efectes de la guerra-, el govern espanyol ha mogut fitxa en relació al Catalangate, però no per anunciar una depuració de responsabilitats polítiques sinó per comunicar un atac patit per integrants de l'executiu central. En una compareixença convocada d'urgència, els ministres Félix Bolaños i Isabel Rodríguez han comunicat que els mòbils del president, Pedro Sánchez, i la ministra de Defensa, Margarita Robles, van patir una infecció amb Pegasus, el mateix programari que va servir per espiar dirigents independentistes. Bolaños ha qualificat que es tracta d'un d'"atac extern", aliè al Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), sense aportar més informació sobre si l'autoria correspon a serveis secrets estrangers.
La Moncloa ha detallat que Sánchez va patir dues intrusions al seu mòbil institucional -que daten del maig del 2021- mentre que Robles va ser víctima d'una infecció el juny del mateix any. Del president se'n van extreure 2,6 gigues d'informació i de la ministra, 9 gigues. Bolaños ha precisat també que l'atac ha estat documentat pel Centre Criptològic Nacional, adscrit al CNI, i ha avançat que els fets es posaran en coneixement de la justícia. Els portaveus de l'executiu de coalició han recalcat que tenen la certesa que és un "atac extern" perquè l'acció d'intromissió en els terminals de Sánchez i Robles no correspon a cap organisme estatal i tampoc comptava amb autorització judicial.
"Totes les intervencions es fan amb autorització judicial, a Espanya. No ha estat el cas, de manera que no tenim cap mena de dubte que és una intervenció externa", ha apuntat el ministre. També ha indicat que s'estan fent més comprovacions per tal de determinar l'abast d'aquesta ingerència. Segons Bolaños, existeix "constància" que Pegasus s'ha fet servir de manera "il·lícita" en almenys 20 països, i ha remarcat que existeix la possibilitat que també hi hagi afectats altres membres del governs i personalitats de la societat civil. No hi ha hagut noves intervencions des del juny del 2021, i es desconeix el material concret que es va extreure dels telèfons de Sánchez i Robles.
La Moncloa ha aprofitat una jornada festiva a Madrid -i en diverses comunitats autònomes- per fer un anunci sorprenent, que situa el govern espanyol també com a víctima de l'espionatge. "Volem que la justícia investigui per conèixer tota la veritat", ha afirmat Bolaños, que ha mostrat el "compromís inequívoc" per investigar el presumpte espionatge i protegir drets fonamentals. "No tenim cap dubte que és una infecció externa", ha reblat el ministre de Presidència.
El procés de verificació de tots els mòbils del govern espanyol encara no s'ha completat, i Bolaños s'ha compromès a informar sobre el resultat final. "No es tracta de fer conjectures", ha ressaltat, en referència al vincle entre l'espionatge a dirigents independentistes i la infecció als dos membres del govern espanyol. No va ser fins aquest diumenge que la Moncloa va tenir els informes per verificar que els mòbils de Sánchez i Robles van ser infectats per Pegasus. "Si té relació amb altres fets, esperem que el temps ens ho expliqui. El compromís de la Moncloa és inequívoc amb esclarir la veritat, per això portem la informació als tribunals i adoptarem les mesures que correspongui", ha dit.
En relació al Catalangate, la Moncloa havia travat fins ara un relat que es basava en l'"aclariment dels fets" abans d'afrontar la depuració de responsabilitats polítiques que li exigeix l'independentisme. En aquest sentit, Bolaños havia verbalitzat quatre mesures en la reunió que va mantenir fa vuit dies amb la Generalitat: un "control intern" al CNI, una investigació del Defensor del Poble, la constitució de la comissió de secrets oficials al Congrés -amb accés a explicacions dels màxims responsables de la intel·ligència espanyola- i la desclassificació de documents en el cas que fossin requerits per les autoritats judicials.
L'oferta del govern espanyol va quedar enterbolida per la intervenció de la ministra de Defensa, Margarita Robles, al Congrés, en la qual va justificar l'espionatge a l'independentisme. Els representants sobiranistes a la cambra i el president de la Generalitat, Pere Aragonès, en van demanar la dimissió de forma immediata, una exigència no atesa per la Moncloa. De fet, Sánchez la va ratificar en el càrrec després del ple de la setmana passada.
Òmnium presenta la primera querella
Òmnium Cultural ja ha presentat la primera de les querelles pel Catalangate. Ho ha fet al jutjat d’instrucció número 32 de Barcelona, que ja investiga l'espionatge amb el programari Pegasus al conseller i expresident del Parlament Roger Torrent, així com el líder d'ERC a Barcelona, Ernest Maragall. Amb aquesta querella en representació de l’exvicepresident de l’organització i portaveu, Marcel Mauri, de la responsable de l’àrea d’internacional Elena Jiménez i de Txell Bonet, periodista i companya de Jordi Cuixart, l’entitat pretén demostrar la involucració il·legal de l’estat espanyol en la trama d’espionatge i obrir la porta a una investigació que permeti imputar a tots els organismes i poders de l’Estat implicats.
"El Catalangate, l’espionatge il·legal i la vulneració de drets fonamentals que suposa són una mostra més de la guerra bruta de l’Estat contra l’independentisme i la dissidència", ha assegurat el president d’Òmnium, Xavier Antich. "Tornem a veure que l’Estat no té cap límit a l’hora d’aturar la lluita per l’autodeterminació", ha afegit. Segons el president de l'entitat sobiranista, "atacar Òmnium vol dir atacar la societat civil". Antich considera que l’acceptació d’aquestes pràctiques per part de la justícia pot suposar un precedent per a tota la societat europea. La querella, que es dirigeix nominalment contra l’empresa israeliana NSO Group, propietària i responsable del programari Pegasus, posa de relleu la vulneració massiva de drets fonamentals, com el dret al secret de comunicacions i a la intimitat.
Al marge del moviment d'Òmnium, els diputats de la CUPCarles Riera i Albert Botran, i l’exdiputat David Fernàndez, han presentat aquest dilluns una altra querella per l’escàndol d’espionatge al jutjat 32 de Barcelona. La querella també va dirigida contra NSO Group per delictes contra la intimitat, concretament per descobriment i revelació de secrets.
La Moncloa ha detallat que Sánchez va patir dues intrusions al seu mòbil institucional -que daten del maig del 2021- mentre que Robles va ser víctima d'una infecció el juny del mateix any. Del president se'n van extreure 2,6 gigues d'informació i de la ministra, 9 gigues. Bolaños ha precisat també que l'atac ha estat documentat pel Centre Criptològic Nacional, adscrit al CNI, i ha avançat que els fets es posaran en coneixement de la justícia. Els portaveus de l'executiu de coalició han recalcat que tenen la certesa que és un "atac extern" perquè l'acció d'intromissió en els terminals de Sánchez i Robles no correspon a cap organisme estatal i tampoc comptava amb autorització judicial.
"Totes les intervencions es fan amb autorització judicial, a Espanya. No ha estat el cas, de manera que no tenim cap mena de dubte que és una intervenció externa", ha apuntat el ministre. També ha indicat que s'estan fent més comprovacions per tal de determinar l'abast d'aquesta ingerència. Segons Bolaños, existeix "constància" que Pegasus s'ha fet servir de manera "il·lícita" en almenys 20 països, i ha remarcat que existeix la possibilitat que també hi hagi afectats altres membres del governs i personalitats de la societat civil. No hi ha hagut noves intervencions des del juny del 2021, i es desconeix el material concret que es va extreure dels telèfons de Sánchez i Robles.
La Moncloa ha aprofitat una jornada festiva a Madrid -i en diverses comunitats autònomes- per fer un anunci sorprenent, que situa el govern espanyol també com a víctima de l'espionatge. "Volem que la justícia investigui per conèixer tota la veritat", ha afirmat Bolaños, que ha mostrat el "compromís inequívoc" per investigar el presumpte espionatge i protegir drets fonamentals. "No tenim cap dubte que és una infecció externa", ha reblat el ministre de Presidència.
El procés de verificació de tots els mòbils del govern espanyol encara no s'ha completat, i Bolaños s'ha compromès a informar sobre el resultat final. "No es tracta de fer conjectures", ha ressaltat, en referència al vincle entre l'espionatge a dirigents independentistes i la infecció als dos membres del govern espanyol. No va ser fins aquest diumenge que la Moncloa va tenir els informes per verificar que els mòbils de Sánchez i Robles van ser infectats per Pegasus. "Si té relació amb altres fets, esperem que el temps ens ho expliqui. El compromís de la Moncloa és inequívoc amb esclarir la veritat, per això portem la informació als tribunals i adoptarem les mesures que correspongui", ha dit.
En relació al Catalangate, la Moncloa havia travat fins ara un relat que es basava en l'"aclariment dels fets" abans d'afrontar la depuració de responsabilitats polítiques que li exigeix l'independentisme. En aquest sentit, Bolaños havia verbalitzat quatre mesures en la reunió que va mantenir fa vuit dies amb la Generalitat: un "control intern" al CNI, una investigació del Defensor del Poble, la constitució de la comissió de secrets oficials al Congrés -amb accés a explicacions dels màxims responsables de la intel·ligència espanyola- i la desclassificació de documents en el cas que fossin requerits per les autoritats judicials.
L'oferta del govern espanyol va quedar enterbolida per la intervenció de la ministra de Defensa, Margarita Robles, al Congrés, en la qual va justificar l'espionatge a l'independentisme. Els representants sobiranistes a la cambra i el president de la Generalitat, Pere Aragonès, en van demanar la dimissió de forma immediata, una exigència no atesa per la Moncloa. De fet, Sánchez la va ratificar en el càrrec després del ple de la setmana passada.
Òmnium presenta la primera querella
Òmnium Cultural ja ha presentat la primera de les querelles pel Catalangate. Ho ha fet al jutjat d’instrucció número 32 de Barcelona, que ja investiga l'espionatge amb el programari Pegasus al conseller i expresident del Parlament Roger Torrent, així com el líder d'ERC a Barcelona, Ernest Maragall. Amb aquesta querella en representació de l’exvicepresident de l’organització i portaveu, Marcel Mauri, de la responsable de l’àrea d’internacional Elena Jiménez i de Txell Bonet, periodista i companya de Jordi Cuixart, l’entitat pretén demostrar la involucració il·legal de l’estat espanyol en la trama d’espionatge i obrir la porta a una investigació que permeti imputar a tots els organismes i poders de l’Estat implicats.
"El Catalangate, l’espionatge il·legal i la vulneració de drets fonamentals que suposa són una mostra més de la guerra bruta de l’Estat contra l’independentisme i la dissidència", ha assegurat el president d’Òmnium, Xavier Antich. "Tornem a veure que l’Estat no té cap límit a l’hora d’aturar la lluita per l’autodeterminació", ha afegit. Segons el president de l'entitat sobiranista, "atacar Òmnium vol dir atacar la societat civil". Antich considera que l’acceptació d’aquestes pràctiques per part de la justícia pot suposar un precedent per a tota la societat europea. La querella, que es dirigeix nominalment contra l’empresa israeliana NSO Group, propietària i responsable del programari Pegasus, posa de relleu la vulneració massiva de drets fonamentals, com el dret al secret de comunicacions i a la intimitat.
Al marge del moviment d'Òmnium, els diputats de la CUPCarles Riera i Albert Botran, i l’exdiputat David Fernàndez, han presentat aquest dilluns una altra querella per l’escàndol d’espionatge al jutjat 32 de Barcelona. La querella també va dirigida contra NSO Group per delictes contra la intimitat, concretament per descobriment i revelació de secrets.