28
d'abril
de
2022, 14:18
Actualitzat:
15:34h
Fa deu dies, ningú al govern espanyol dubtava que el pla de mesures per pal·liar els efectes de la crisi de la guerra a Ucraïna s'aprovaria amb el vot favorable de la majoria de la investidura. Fins i tot els primers dies de l'esclat del Catalangate, els comandaments socialistes treien ferro a la polèmica i no donaven credibilitat a les amenaces d'ERC. "No anem de farol", advertien des de la cúpula republicana, que anaven apujant el to a mesura que el silenci de Pedro Sánchez s'allargava i s'esquivaven les responsabilitats. Però les paraules de la ministra Margarita Robles justificant l'espionatge a l'independentisme van marcar el punt d'inflexió definitiu. Els d'Oriol Junquerashan consumat el distanciament amb la Moncloa, que plantegen com a reversible -han dit que és "un primer avís"- si es fa rodar el cap de la titular de Defensa. La dimissió, insisteixen, és necessària si es volen refer uns ponts que ja van volar a la votació de la reforma laboral però que ERC pretén reconstruir per donar continuïtat a la via negociada i la taula de diàleg, per ara aparcada. Sánchez, però, no està disposat a sacrificar la ministra.
Ha estat Bildu qui ha salvat de la crema -amb l'argument que la gent "no pot pagar els errors d'aquest govern", segons Mertxe Aizpurua- l'executiu de Sánchez amb un vot favorable que apaivaga, però no desactiva la major crisi d'aliances que ha hagut d'afrontar fins ara. A la desesperada i veient que no tenia els suports garantits, el PSOE ha acceptat tramitar com a projecte de llei el decret per si calia recórrer a l'opció del PP, l'escenari que més temia Unides Podem. Finalment, l'esquerra abertzale i formacions com el PDECat han estat determinants per evitar aquesta fotografia amb l'argument que "la gent no ha de pagar els errors" del govern. I és que el paquet de mesures -aprovat finalment amb 176 vots a favor i 172 en contra, entre ells, tant els del PP com els de l'independentisme-, mobilitza 16.000 milions d'euros per abaratir el preu del combustible, rebaixar el preu de la factura de la llum i ajuts directes a sectors com el dels transportistes.
De fet, aquest és el taló d'Aquil·les que ha intentat prémer el PSOE per intentar forçar, almenys, l'abstenció d'ERC. "Qui vol que s'apugi la gasolina als ciutadans i que la factura de la llum sigui més cara? Qui vol que s'apugi el lloguer un 10% o treure els ajuts directes a transportistes o suprimir a 600.000 famílies el bo social elèctric i l'increment de l'ingrés mínim vital?", ha insistit durant el debat el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, tot burxant en el debat que s'ha produït dins d'ERC per prendre la decisió definitiva. Però si l'abstenció va ser un escenari que els republicans van valorar dies abans de la votació, Robles va dinamitar aquesta possibilitat, un trencament que va fer públic i notori el president de la Generalitat, Pere Aragonès, quan des del Parlament va exigir la dimissió de la ministra. "Si volen saber el nostre vot, preguntin al CNI o a Robles", ha etzibat la diputada republicana Montse Bassa durant la seva intervenció.
Ara, al carrer Calàbria situen la pilota a la teulada de Sánchez per determinar com de profunda és la ruptura. ERC assegura tenir la mà estesa per reprendre el sender del diàleg i la negociació i continuar exercint un rol col·laborador al Congrés, però, "per començar", el govern espanyol ha de prescindir de Robles, una condició que no preveu la Moncloa perquè no considera que hi hagi prou motius per fer-ho. Més enllà que el CNI estigui sota la seva responsabilitat, assenyalen l'"arrogància" exhibida al Congrés. Per a ERC ha estat difícil una decisió que pretén fer compatible amb continuar sent una pedra angular de la majoria de Sánchez a l'hora d'aprovar mesures socials. El vot a favor de Bildu, però, malgrat que el diputat Jon Iñarritu és un dels espiats amb Pegasus, aplanava el terreny per a un no que no suposés que es tombés el decret. Els dos partits van mantenir fins al dimecres nit converses per coordinar el posicionament.
Ruptura puntual o sostinguda?
L'argument dels republicans és que defensar la ciutadania també és vetllar pels seus drets fonamentals. "No es pot posar preu a la democràcia", sostenen al comunicat enviat. ERC argumenta que no es tracta d'un escàndol que s'hagi de circumscriure només a l'independentisme, sinó que és una qüestió de clavegueres que va més enllà. Per això, emplacen el PSOE -no mencionen, en aquest cas, Podem, que s'ha sumat a la petició de depurar responsabilitats i la comissió d'investigació- a restablir unes "mínimes garanties" per tornar a tractar amb "urgència" una agenda antirepressiva. Per ara, continua sense haver-hi una data per la trobada que Aragonès va demanar cara a cara amb Sánchez. Per molt que el pla anticrisi hagi aconseguit aprovar-se, es tracta de l'esvoranc més profund que s'ha produït fins ara a la majoria de la investidura. N'han fet referència des de Podem, preocupats per com transitarà a partir d'ara el govern de coalició, a partits com el PNB i Més País.
Malgrat que des de la Moncloa admeten que Robles ha anat per lliure -Sánchez havia marcat moderació en el discurs sobre el Catalangate- amb el "seu estil propi" que trepitja ulls de poll tant entre els independentistes com a Podem, argumenten que compleix amb la "seva funció". "Per suposat", ha respost Sánchez en ser preguntat sobre si donava suport a la ministra de Defensa. Més enllà de defensar el CNI i l'exèrcit a capa i espasa, cobreix el flanc d'interlocució amb el PP i del votant més moderat del PSOE. Malgrat la duresa exhibida per ERC, el govern espanyol no dona per trencada la relació amb els republicans i esperen reconduir les relacions a la comissió de secrets oficials, que es reunirà, previsiblement, la setmana que ve. Si bé Podem, per boca de Pablo Echenique, ha expressat "solidaritat" amb l'espionatge patit pels independentistes, la vicepresidenta Yolanda Díaz ha deixat caure que els que han votat en contra de les mesures "ho hauran d'explicar" perquè "la gravetat" de Pegasus no té res a veure "amb les coses de menjar".
El vot en contra d'ERC al pla anticrisi de Sánchez, com ja va passar amb la reforma laboral, alinea els tres partits independentistes catalans a Madrid, sovint a la diana de la discrepància estratègica. Pel que fa a Junts, el posicionament de Míriam Nogueras no ha causat cap sorpresa. A les files del partit que lidera Carles Puigdemont s'està intentant aprofitar el cas d'espionatge per provar d'arrossegar ERC cap a la casella posterior a la taula de diàleg -l'anomenat "embat" que ningú, encara, és capaç de concretar-, i per això focalitzen tota la responsabilitat -per acció o per omissió- en Sánchez. "La seva falta de respecte a la democràcia la demostren legislant i vulnerant drets fonamentals. Que s'acabi ja el diàleg fictici amb aquesta gent que ni ens vol ni ens respecta. Un diàleg que mai troba ni trobarà una data al calendari", ha destacat Nogueras. El debat sobre trencar els pactes amb el PSC, especialment el de la Diputació de Barcelona, no es resoldrà fins al congrés previst en dues fases pels mesos de juny i juliol.
Tampoc Albert Botran, de la CUP, ha fet cap concessió al PSOE. "Aquest govern no mereix el vot de l'independentisme ni de cap grup que vulgui esclarir l'atac als drets democràtics", ha ressaltat el diputat anticapitalista. A diferència de Junts i de la CUP, el PDECat sí que ha votat a favor del decret. En l'argumentació, Ferran Bel ha assenyalat que seria un "tret al peu" per a la ciutadania no convalidar el text. "Si votem en contra, estem fent que els ciutadans que omplen el dipòsit, els agricultors, els ramaders, els pescadors, no rebran ajudes. No és que ens disparem un tret al peu, és que disparem un tret al peu dels nostres conciutadans", ha dit Bel, que ha indicat que la votació és com una segona edició de la reforma laboral, perquè no se'n qüestiona el contingut sinó el context, marcat per la negativa de la Moncloa a assumir responsabilitats.
Superat l'episodi al Congrés, la incògnita serà l'abast d'una ruptura que Junts i la CUP reclamen a ERC que sigui definitiva. Sánchez no està disposat a entregar el cap de Robles, si més no per ara, però tampoc els republicans volen renunciar a la taula de diàleg i el govern de coalició té encara mesos de complexes aritmètiques al Congrés per aprovar la seva agenda legislativa. El pols tot just continua.
Ha estat Bildu qui ha salvat de la crema -amb l'argument que la gent "no pot pagar els errors d'aquest govern", segons Mertxe Aizpurua- l'executiu de Sánchez amb un vot favorable que apaivaga, però no desactiva la major crisi d'aliances que ha hagut d'afrontar fins ara. A la desesperada i veient que no tenia els suports garantits, el PSOE ha acceptat tramitar com a projecte de llei el decret per si calia recórrer a l'opció del PP, l'escenari que més temia Unides Podem. Finalment, l'esquerra abertzale i formacions com el PDECat han estat determinants per evitar aquesta fotografia amb l'argument que "la gent no ha de pagar els errors" del govern. I és que el paquet de mesures -aprovat finalment amb 176 vots a favor i 172 en contra, entre ells, tant els del PP com els de l'independentisme-, mobilitza 16.000 milions d'euros per abaratir el preu del combustible, rebaixar el preu de la factura de la llum i ajuts directes a sectors com el dels transportistes.
De fet, aquest és el taló d'Aquil·les que ha intentat prémer el PSOE per intentar forçar, almenys, l'abstenció d'ERC. "Qui vol que s'apugi la gasolina als ciutadans i que la factura de la llum sigui més cara? Qui vol que s'apugi el lloguer un 10% o treure els ajuts directes a transportistes o suprimir a 600.000 famílies el bo social elèctric i l'increment de l'ingrés mínim vital?", ha insistit durant el debat el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, tot burxant en el debat que s'ha produït dins d'ERC per prendre la decisió definitiva. Però si l'abstenció va ser un escenari que els republicans van valorar dies abans de la votació, Robles va dinamitar aquesta possibilitat, un trencament que va fer públic i notori el president de la Generalitat, Pere Aragonès, quan des del Parlament va exigir la dimissió de la ministra. "Si volen saber el nostre vot, preguntin al CNI o a Robles", ha etzibat la diputada republicana Montse Bassa durant la seva intervenció.
Ara, al carrer Calàbria situen la pilota a la teulada de Sánchez per determinar com de profunda és la ruptura. ERC assegura tenir la mà estesa per reprendre el sender del diàleg i la negociació i continuar exercint un rol col·laborador al Congrés, però, "per començar", el govern espanyol ha de prescindir de Robles, una condició que no preveu la Moncloa perquè no considera que hi hagi prou motius per fer-ho. Més enllà que el CNI estigui sota la seva responsabilitat, assenyalen l'"arrogància" exhibida al Congrés. Per a ERC ha estat difícil una decisió que pretén fer compatible amb continuar sent una pedra angular de la majoria de Sánchez a l'hora d'aprovar mesures socials. El vot a favor de Bildu, però, malgrat que el diputat Jon Iñarritu és un dels espiats amb Pegasus, aplanava el terreny per a un no que no suposés que es tombés el decret. Els dos partits van mantenir fins al dimecres nit converses per coordinar el posicionament.
Ruptura puntual o sostinguda?
L'argument dels republicans és que defensar la ciutadania també és vetllar pels seus drets fonamentals. "No es pot posar preu a la democràcia", sostenen al comunicat enviat. ERC argumenta que no es tracta d'un escàndol que s'hagi de circumscriure només a l'independentisme, sinó que és una qüestió de clavegueres que va més enllà. Per això, emplacen el PSOE -no mencionen, en aquest cas, Podem, que s'ha sumat a la petició de depurar responsabilitats i la comissió d'investigació- a restablir unes "mínimes garanties" per tornar a tractar amb "urgència" una agenda antirepressiva. Per ara, continua sense haver-hi una data per la trobada que Aragonès va demanar cara a cara amb Sánchez. Per molt que el pla anticrisi hagi aconseguit aprovar-se, es tracta de l'esvoranc més profund que s'ha produït fins ara a la majoria de la investidura. N'han fet referència des de Podem, preocupats per com transitarà a partir d'ara el govern de coalició, a partits com el PNB i Més País.
Malgrat que des de la Moncloa admeten que Robles ha anat per lliure -Sánchez havia marcat moderació en el discurs sobre el Catalangate- amb el "seu estil propi" que trepitja ulls de poll tant entre els independentistes com a Podem, argumenten que compleix amb la "seva funció". "Per suposat", ha respost Sánchez en ser preguntat sobre si donava suport a la ministra de Defensa. Més enllà de defensar el CNI i l'exèrcit a capa i espasa, cobreix el flanc d'interlocució amb el PP i del votant més moderat del PSOE. Malgrat la duresa exhibida per ERC, el govern espanyol no dona per trencada la relació amb els republicans i esperen reconduir les relacions a la comissió de secrets oficials, que es reunirà, previsiblement, la setmana que ve. Si bé Podem, per boca de Pablo Echenique, ha expressat "solidaritat" amb l'espionatge patit pels independentistes, la vicepresidenta Yolanda Díaz ha deixat caure que els que han votat en contra de les mesures "ho hauran d'explicar" perquè "la gravetat" de Pegasus no té res a veure "amb les coses de menjar".
El vot en contra d'ERC al pla anticrisi de Sánchez, com ja va passar amb la reforma laboral, alinea els tres partits independentistes catalans a Madrid, sovint a la diana de la discrepància estratègica. Pel que fa a Junts, el posicionament de Míriam Nogueras no ha causat cap sorpresa. A les files del partit que lidera Carles Puigdemont s'està intentant aprofitar el cas d'espionatge per provar d'arrossegar ERC cap a la casella posterior a la taula de diàleg -l'anomenat "embat" que ningú, encara, és capaç de concretar-, i per això focalitzen tota la responsabilitat -per acció o per omissió- en Sánchez. "La seva falta de respecte a la democràcia la demostren legislant i vulnerant drets fonamentals. Que s'acabi ja el diàleg fictici amb aquesta gent que ni ens vol ni ens respecta. Un diàleg que mai troba ni trobarà una data al calendari", ha destacat Nogueras. El debat sobre trencar els pactes amb el PSC, especialment el de la Diputació de Barcelona, no es resoldrà fins al congrés previst en dues fases pels mesos de juny i juliol.
Tampoc Albert Botran, de la CUP, ha fet cap concessió al PSOE. "Aquest govern no mereix el vot de l'independentisme ni de cap grup que vulgui esclarir l'atac als drets democràtics", ha ressaltat el diputat anticapitalista. A diferència de Junts i de la CUP, el PDECat sí que ha votat a favor del decret. En l'argumentació, Ferran Bel ha assenyalat que seria un "tret al peu" per a la ciutadania no convalidar el text. "Si votem en contra, estem fent que els ciutadans que omplen el dipòsit, els agricultors, els ramaders, els pescadors, no rebran ajudes. No és que ens disparem un tret al peu, és que disparem un tret al peu dels nostres conciutadans", ha dit Bel, que ha indicat que la votació és com una segona edició de la reforma laboral, perquè no se'n qüestiona el contingut sinó el context, marcat per la negativa de la Moncloa a assumir responsabilitats.
Superat l'episodi al Congrés, la incògnita serà l'abast d'una ruptura que Junts i la CUP reclamen a ERC que sigui definitiva. Sánchez no està disposat a entregar el cap de Robles, si més no per ara, però tampoc els republicans volen renunciar a la taula de diàleg i el govern de coalició té encara mesos de complexes aritmètiques al Congrés per aprovar la seva agenda legislativa. El pols tot just continua.