27
d'abril
de
2022, 19:48
Actualitzat:
23:00h
Mentre Pedro Sánchez estava responent a Gabriel Rufián en la sessió de control al Congrés dels Diputats, la ministra de Defensa, Margarita Robles, ha fet una breu aparició, darrere del president espanyol, mentre entrava a l'hemicicle. Seria un espòiler del desenllaç de la jornada parlamentària a Madrid, marcada per la justificació que ha fet Robles de l'espionatge massiu a dirigents independentistes. Totes les mirades estaven posades en Sánchez, perquè encadenava nou dies en silenci i delegava en el seu entorn les explicacions pel Catalangate, però ha estat la ministra de Defensa qui s'ha endut tots els focus. Per la contundència de la seva intervenció i perquè el contingut, inesperadament cru i inèdit fins ara en boca d'una ministra, aboca encara més ERC a distanciar-se del decret per pal·liar les conseqüències de la crisi a Ucraïna si no es força la seva dimissió.
La Moncloa no té els suports garantits al decret i els d'Oriol Junqueras, que ultimen la decisió final, s'inclinen per rebutjar-lo. "Som més a prop del no", avisen fonts republicanes. El risc de perdre la votació era tan alt, que aquets vespre la Moncloa ha acabat anunciant que tramitarà el decret com a projecte de llei perquè els grups parlamentaris puguin fer aportacions. Es tracta, de fet, una de les condicions que ha exigit el PP per facilitar l'aprovació de les mesures, l'alternativa que li queda a Sánchez si partits clau de la majoria de la investidura, com ERC i Bildu, acaben votant en contra.
Què ha dit la titular de Defensa sobre el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) per generar tant rebombori polític? Després de tres preguntes sense sortir del guió, a la quarta, interpel·lada per Mireia Vehí, de la CUP, s'ha deixat anar i ha assenyalat que l'Estat s'ha de defensar davant dels qui "vulneren" la Constitució, dels qui "declaren la independència", dels qui generen "desordres públics", dels qui "tallen" vies de transport i dels qui mantenen contactes amb un país que ara ha envaït Ucraïna, en referència als presumptes vincles entre l'entorn de Carles Puigdemont i Rússia. Les ministres Pilar Llop i María Jesús Montero, assegudes al costat de Robles -amb mascareta FFP2 malgrat que ja no és obligatori fer-la servir en interiors-, provaven de projectar calma mentre des de la cúpula d'Unides Podem lamentaven el sisme que, des del primer moment, han intuït que suposarien les paraules de Robles per a la majoria de la investidura. "Sembla que no siguin conscients de què s'estan jugant", apuntava el soci del PSOE.
Robles ho ha alterat tot amb la justificació de l'espionatge i ha complicat la gestió parlamentària del decret que es vota aquest dijous. Ha estat tant així que, després de la sessió de control, el ministre Fèlix Bolaños -encarregat fins ara de la negociació amb la Generalitat per la resposta al Catalangate- s'ha reunit amb diversos grups parlamentaris per reconduir la situació, inclosos ERC i el PP. La Moncloa, que no havia cedit a les exigències republicanes però tampoc havia alçat la veu, necessitarà cada vot si la formació de Gabriel Rufián no canvia de parer. Per això, compta amb els del PDECat, treballa en l'abstenció de Ciutadans i també desitjaria la mateixa decisió dels populars, que aquest dimecres han reclamat una rebaixa d'impostos i agilitzar els fons europeus per aprovar les mesures anticrisi de la Moncloa. Sánchez ha suspès el viatge a Moldàvia i Polònia -programat per dijous i divendres- per implicar-se en les negociacions. Es preveu una altra votació amb interrogants fins al darrer moment, com la de la reforma laboral.
Poc després de la intervenció de la ministra de Defensa al Congrés, fonts de la Moncloa s'afanyaven a assegurar que Robles va per lliure i que no ha seguit la consigna marcada tant per Sánchez com la del ministre Bolaños: transmetre que s'entenia la gravetat de l'assumpte i vendre gestos, com el de reformar el reglament per facilitar que es constitueixi la comissió de secrets oficials. A les files socialistes ha acabat caient a plom que les paraules de la seva companya contribueixen a dinamitar les relacions entre ERC i el PSOE al Congrés, i les de la Generalitat amb el govern espanyol, corcades per l'abast de l'espionatge i les reticències de Sánchez a depurar responsabilitats. De fet, fonts properes al president espanyol reivindicaven aquest dimecres que a la Moncloa tothom té "el seu estil i la seva funció", però que és Sánchez qui ha marcat la línia i "qui representa" la voluntat de l'executiu.
De fet, el líder del PSOE no ha sortit del guió i ha enumerat les mesures que ja va traslladar aquest diumenge la seva mà dreta, Bolaños, a la número dos d'Aragonès al Govern, Laura Vilagrà, consellera de la Presidència. Quines són aquestes mesures? Un "control intern" al CNI, la posada en marxa de la comissió de secrets oficials -congelada en els últims tres anys- amb una reforma exprés del reglament del Congrés i la investigació promoguda pel Defensor del Poble, que ja està en marxa. El president del govern espanyol ha demanat a Rufián que estigués més atent als "fets" que demostren -segons ell- la voluntat de la Moncloa de resoldre el conflicte amb Catalunya.
Un to amb vocació conciliadora que Robles ha fet saltar pels aires just després. Si el portaveu d'ERC a Madrid ha evitat demanar dimissions i ha posat l'accent en l'existència de "rates" dins les "clavegueres" que el PSOE no ha volgut netejar, tot advertint que "les rates s'ho mengen tot", la resposta més contundent ha arribat des del Parlament per boca del president Pere Aragonès, que ha demanat directament el cap de Robles.
ERC i la dimissió de la ministra
Els republicans havien traçat una estratègia gradual de pressió que caldrà veure quin nivell assoleix demà al Congrés i si es produeix un trencament de caràcter temporal o bé irreversible. Des de Calàbria busquen coordinar-se amb Bildu, que també ha amenaçat amb un vot contrari al decret. Per ara, el govern espanyol no preveu la dimissió de Robles, que entén que seria assumir que s'ha produït un espionatge "il·legal", cosa que la ministra ha defensat que no s'ha produït, ni tampoc donar suport a la creació d'una comissió d'investigació. Sí que ha desaparegut del guió la frase "el govern no espia" que la setmana passada van repetir sistemàticament tant ministres com comandaments socialistes.
La situació entre l'independentisme i el govern espanyol s'ha anat enverinant durant el transcurs de dues sessions paral·leles, la del Parlament i la del Congrés, en la qual Sánchez i Aragonès han fixat posició amb un ull posat a 625 quilòmetres l'un de l'altre. Tot i que els seus equips han parlat, continua sense fixar-se una trobada cara a cara, com va reclamar el president de la Generalitat. Cap dels dos, però, preveia un deteriorament tant accelerat com el que s'ha derivat de les paraules de Robles. Fins aleshores, la sessió de control a Madrid no havia tingut un nivell de decibels desaforat, perquè Sánchez ha optat per un perfil relativament baix, tot i defensar a ultrança la tasca del CNI perquè sempre ha actuat -ha dit- atenent la legalitat.
En les tres primeres preguntes a Robles, la ministra s'ha mostrat molesta amb Aitor Esteban, del PNB, que li ha demanat reformar la llei del CNI, desclassificar documents i posar en marxa una comissió específica d'investigació. Potser perquè ja tenia la mosca al nas, la pregunta de la CUP l'ha acabat de descol·locar. "Què ha de fer un Estat, un govern, quan algú vulnera la Constitució? O quan algú declara la independència? Quan algú talla les vies públiques? Quan es realitzen desordre? O quan algú està tenint relacions amb polítics d'un país que està envaint Ucraïna?", s'ha preguntat en veu alta Robles, que també ha indicat que més d'un independentista "haurà de callar" quan es donin unes explicacions que, paradoxalment, sosté que hauran de ser secretes.
Un cop pronunciades aquestes paraules, les reaccions no s'han fet esperar. En clau estatal, la més rellevant ha estat la de Jaume Asens, president del grup parlamentari d'Unides Podem, que ha comparat la ministra de Defensa amb Jorge Fernández Díaz, el ministre de l'Interior sota el mandat del qual va actuar l'anomenada policia patriòtica contra l'independentisme i Podem. El nom de Robles fa dies que apareix en el radar dels dirigents espiats i, de fet, en la declaració conjunta presentada ahir al pati del Congrés per nou partits -inclòs Podem-, apareix la ministra de Defensa a l'hora de reclamar responsabilitats. Rufián, als passadissos del Congrés, ha situat Robles en l'òrbita del PP. El seu nom apareix ara com un escull a l'hora de refer els ponts entre la Generalitat i la Moncloa però, al mateix temps, és una de les peces amb què compta Sánchez en cas de necessitar teixir vincles amb els populars. Alberto Núñez Feijóo demana concessions en matèria de rebaixa d'impostos si el govern espanyol vol la seva abstenció.
Aragonès, entre Robles i la pressió de Junts i la CUP
Aragonès era a la sessió de control al Parlament quan ha conegut l'episodi del Congrés. El president de la Generalitat ha demanat la dimissió de Robles perquè entén que les seves paraules, que ha considerat "insultants", la "inhabiliten políticament" per continuar en el càrrec. "Ha d'assumir responsabilitats", ha dit Aragonès, que ha instat Sánchez a destituir la ministra si no pren la decisió de dimitir. "La ministra de Defensa diu que hi ha via lliure perquè se'ns espiï", ha recalcat el president català sobre unes declaracions que han empitjorat el malestar de Palau. Una tensió que el líder del PSC, Salvador Illa, ha intentat sufocar de forma infructífera oferint "col·laboració" per esclarir els fets al mateix temps que ha demanat a ERC que no bloquegi el decret al Congrés.
L'incendi, però, era ja irrefrenable. Arran de les últimes manifestacions del president espanyol i la ministra, tant Junts com la CUP han instat Aragonès trencar del tot les relacions amb el govern espanyol. Aragonès ha demanat a les dues formacions actuar amb la "màxima unitat" i fugint dels "retrets" davant l'ofensiva del Catalangate. "La reacció del govern espanyol ha estat, fins ara, insuficient i, en alguns casos, fins i tot contradictòria", ha afegit el president. La CUP havia demanat a Aragonès sortir de la "lògica declarativa" i aterrar en el terreny de la "concreció" per determinar quines seran les "conseqüències" en la relació amb la Moncloa arran de l'espionatge massiu. "Avui la guardiana de les clavegueres ens ha dit que sí, que ens han espiat pel fet de ser independentistes", ha afirmat Eulàlia Reguant per referir-se a la ministra de Defensa, al mateix temps que es referia a la negociació amb l'Estat. "No són vostès qui congelen la taula de diàleg, el PSOE no té incentiu per seure a la taula perquè vostès han renunciat a la confrontació. No poden continuar com si res amb la política de concertació amb l'Estat", ha reblat Reguant.
Al seu torn, Junts havia celebrat que el Govern de la Generalitat hagués congelat les relacions amb la Moncloa. "Espanya no és ni un estat democràtic ni un estat de dret", ha apuntat el diputat Albert Batet, que ha sol·licitat explicacions detallades de Sánchez i l'obertura d'una comissió d'investigació al Congrés. "Té el nostre suport per actuar amb la màxima contundència", ha dit Batet a Aragonès, que ha insistit tant en aquesta "contundència" com en la "unitat d'acció" a Madrid. "No es pot continuar donant suport a un govern que vulnera drets", ha sentenciat el portaveu de Junts. El PSC, per la seva banda, ha insistit en el compromís de Robles amb "l'estat de dret" al mateix temps que validaven un text del Parlament que insta a investigar el Catalangate. Un escàndol que ara pren una dimensió diferent amb la justificació d'una ministra de Defensa que ha deixat en l'aire l'aritmètica que, fins ara, ha sustentat el seu propi govern.
La Moncloa no té els suports garantits al decret i els d'Oriol Junqueras, que ultimen la decisió final, s'inclinen per rebutjar-lo. "Som més a prop del no", avisen fonts republicanes. El risc de perdre la votació era tan alt, que aquets vespre la Moncloa ha acabat anunciant que tramitarà el decret com a projecte de llei perquè els grups parlamentaris puguin fer aportacions. Es tracta, de fet, una de les condicions que ha exigit el PP per facilitar l'aprovació de les mesures, l'alternativa que li queda a Sánchez si partits clau de la majoria de la investidura, com ERC i Bildu, acaben votant en contra.
Què ha dit la titular de Defensa sobre el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) per generar tant rebombori polític? Després de tres preguntes sense sortir del guió, a la quarta, interpel·lada per Mireia Vehí, de la CUP, s'ha deixat anar i ha assenyalat que l'Estat s'ha de defensar davant dels qui "vulneren" la Constitució, dels qui "declaren la independència", dels qui generen "desordres públics", dels qui "tallen" vies de transport i dels qui mantenen contactes amb un país que ara ha envaït Ucraïna, en referència als presumptes vincles entre l'entorn de Carles Puigdemont i Rússia. Les ministres Pilar Llop i María Jesús Montero, assegudes al costat de Robles -amb mascareta FFP2 malgrat que ja no és obligatori fer-la servir en interiors-, provaven de projectar calma mentre des de la cúpula d'Unides Podem lamentaven el sisme que, des del primer moment, han intuït que suposarien les paraules de Robles per a la majoria de la investidura. "Sembla que no siguin conscients de què s'estan jugant", apuntava el soci del PSOE.
Robles ho ha alterat tot amb la justificació de l'espionatge i ha complicat la gestió parlamentària del decret que es vota aquest dijous. Ha estat tant així que, després de la sessió de control, el ministre Fèlix Bolaños -encarregat fins ara de la negociació amb la Generalitat per la resposta al Catalangate- s'ha reunit amb diversos grups parlamentaris per reconduir la situació, inclosos ERC i el PP. La Moncloa, que no havia cedit a les exigències republicanes però tampoc havia alçat la veu, necessitarà cada vot si la formació de Gabriel Rufián no canvia de parer. Per això, compta amb els del PDECat, treballa en l'abstenció de Ciutadans i també desitjaria la mateixa decisió dels populars, que aquest dimecres han reclamat una rebaixa d'impostos i agilitzar els fons europeus per aprovar les mesures anticrisi de la Moncloa. Sánchez ha suspès el viatge a Moldàvia i Polònia -programat per dijous i divendres- per implicar-se en les negociacions. Es preveu una altra votació amb interrogants fins al darrer moment, com la de la reforma laboral.
Poc després de la intervenció de la ministra de Defensa al Congrés, fonts de la Moncloa s'afanyaven a assegurar que Robles va per lliure i que no ha seguit la consigna marcada tant per Sánchez com la del ministre Bolaños: transmetre que s'entenia la gravetat de l'assumpte i vendre gestos, com el de reformar el reglament per facilitar que es constitueixi la comissió de secrets oficials. A les files socialistes ha acabat caient a plom que les paraules de la seva companya contribueixen a dinamitar les relacions entre ERC i el PSOE al Congrés, i les de la Generalitat amb el govern espanyol, corcades per l'abast de l'espionatge i les reticències de Sánchez a depurar responsabilitats. De fet, fonts properes al president espanyol reivindicaven aquest dimecres que a la Moncloa tothom té "el seu estil i la seva funció", però que és Sánchez qui ha marcat la línia i "qui representa" la voluntat de l'executiu.
De fet, el líder del PSOE no ha sortit del guió i ha enumerat les mesures que ja va traslladar aquest diumenge la seva mà dreta, Bolaños, a la número dos d'Aragonès al Govern, Laura Vilagrà, consellera de la Presidència. Quines són aquestes mesures? Un "control intern" al CNI, la posada en marxa de la comissió de secrets oficials -congelada en els últims tres anys- amb una reforma exprés del reglament del Congrés i la investigació promoguda pel Defensor del Poble, que ja està en marxa. El president del govern espanyol ha demanat a Rufián que estigués més atent als "fets" que demostren -segons ell- la voluntat de la Moncloa de resoldre el conflicte amb Catalunya.
Un to amb vocació conciliadora que Robles ha fet saltar pels aires just després. Si el portaveu d'ERC a Madrid ha evitat demanar dimissions i ha posat l'accent en l'existència de "rates" dins les "clavegueres" que el PSOE no ha volgut netejar, tot advertint que "les rates s'ho mengen tot", la resposta més contundent ha arribat des del Parlament per boca del president Pere Aragonès, que ha demanat directament el cap de Robles.
ERC i la dimissió de la ministra
Els republicans havien traçat una estratègia gradual de pressió que caldrà veure quin nivell assoleix demà al Congrés i si es produeix un trencament de caràcter temporal o bé irreversible. Des de Calàbria busquen coordinar-se amb Bildu, que també ha amenaçat amb un vot contrari al decret. Per ara, el govern espanyol no preveu la dimissió de Robles, que entén que seria assumir que s'ha produït un espionatge "il·legal", cosa que la ministra ha defensat que no s'ha produït, ni tampoc donar suport a la creació d'una comissió d'investigació. Sí que ha desaparegut del guió la frase "el govern no espia" que la setmana passada van repetir sistemàticament tant ministres com comandaments socialistes.
La situació entre l'independentisme i el govern espanyol s'ha anat enverinant durant el transcurs de dues sessions paral·leles, la del Parlament i la del Congrés, en la qual Sánchez i Aragonès han fixat posició amb un ull posat a 625 quilòmetres l'un de l'altre. Tot i que els seus equips han parlat, continua sense fixar-se una trobada cara a cara, com va reclamar el president de la Generalitat. Cap dels dos, però, preveia un deteriorament tant accelerat com el que s'ha derivat de les paraules de Robles. Fins aleshores, la sessió de control a Madrid no havia tingut un nivell de decibels desaforat, perquè Sánchez ha optat per un perfil relativament baix, tot i defensar a ultrança la tasca del CNI perquè sempre ha actuat -ha dit- atenent la legalitat.
En les tres primeres preguntes a Robles, la ministra s'ha mostrat molesta amb Aitor Esteban, del PNB, que li ha demanat reformar la llei del CNI, desclassificar documents i posar en marxa una comissió específica d'investigació. Potser perquè ja tenia la mosca al nas, la pregunta de la CUP l'ha acabat de descol·locar. "Què ha de fer un Estat, un govern, quan algú vulnera la Constitució? O quan algú declara la independència? Quan algú talla les vies públiques? Quan es realitzen desordre? O quan algú està tenint relacions amb polítics d'un país que està envaint Ucraïna?", s'ha preguntat en veu alta Robles, que també ha indicat que més d'un independentista "haurà de callar" quan es donin unes explicacions que, paradoxalment, sosté que hauran de ser secretes.
Un cop pronunciades aquestes paraules, les reaccions no s'han fet esperar. En clau estatal, la més rellevant ha estat la de Jaume Asens, president del grup parlamentari d'Unides Podem, que ha comparat la ministra de Defensa amb Jorge Fernández Díaz, el ministre de l'Interior sota el mandat del qual va actuar l'anomenada policia patriòtica contra l'independentisme i Podem. El nom de Robles fa dies que apareix en el radar dels dirigents espiats i, de fet, en la declaració conjunta presentada ahir al pati del Congrés per nou partits -inclòs Podem-, apareix la ministra de Defensa a l'hora de reclamar responsabilitats. Rufián, als passadissos del Congrés, ha situat Robles en l'òrbita del PP. El seu nom apareix ara com un escull a l'hora de refer els ponts entre la Generalitat i la Moncloa però, al mateix temps, és una de les peces amb què compta Sánchez en cas de necessitar teixir vincles amb els populars. Alberto Núñez Feijóo demana concessions en matèria de rebaixa d'impostos si el govern espanyol vol la seva abstenció.
Aragonès, entre Robles i la pressió de Junts i la CUP
Aragonès era a la sessió de control al Parlament quan ha conegut l'episodi del Congrés. El president de la Generalitat ha demanat la dimissió de Robles perquè entén que les seves paraules, que ha considerat "insultants", la "inhabiliten políticament" per continuar en el càrrec. "Ha d'assumir responsabilitats", ha dit Aragonès, que ha instat Sánchez a destituir la ministra si no pren la decisió de dimitir. "La ministra de Defensa diu que hi ha via lliure perquè se'ns espiï", ha recalcat el president català sobre unes declaracions que han empitjorat el malestar de Palau. Una tensió que el líder del PSC, Salvador Illa, ha intentat sufocar de forma infructífera oferint "col·laboració" per esclarir els fets al mateix temps que ha demanat a ERC que no bloquegi el decret al Congrés.
L'incendi, però, era ja irrefrenable. Arran de les últimes manifestacions del president espanyol i la ministra, tant Junts com la CUP han instat Aragonès trencar del tot les relacions amb el govern espanyol. Aragonès ha demanat a les dues formacions actuar amb la "màxima unitat" i fugint dels "retrets" davant l'ofensiva del Catalangate. "La reacció del govern espanyol ha estat, fins ara, insuficient i, en alguns casos, fins i tot contradictòria", ha afegit el president. La CUP havia demanat a Aragonès sortir de la "lògica declarativa" i aterrar en el terreny de la "concreció" per determinar quines seran les "conseqüències" en la relació amb la Moncloa arran de l'espionatge massiu. "Avui la guardiana de les clavegueres ens ha dit que sí, que ens han espiat pel fet de ser independentistes", ha afirmat Eulàlia Reguant per referir-se a la ministra de Defensa, al mateix temps que es referia a la negociació amb l'Estat. "No són vostès qui congelen la taula de diàleg, el PSOE no té incentiu per seure a la taula perquè vostès han renunciat a la confrontació. No poden continuar com si res amb la política de concertació amb l'Estat", ha reblat Reguant.
Al seu torn, Junts havia celebrat que el Govern de la Generalitat hagués congelat les relacions amb la Moncloa. "Espanya no és ni un estat democràtic ni un estat de dret", ha apuntat el diputat Albert Batet, que ha sol·licitat explicacions detallades de Sánchez i l'obertura d'una comissió d'investigació al Congrés. "Té el nostre suport per actuar amb la màxima contundència", ha dit Batet a Aragonès, que ha insistit tant en aquesta "contundència" com en la "unitat d'acció" a Madrid. "No es pot continuar donant suport a un govern que vulnera drets", ha sentenciat el portaveu de Junts. El PSC, per la seva banda, ha insistit en el compromís de Robles amb "l'estat de dret" al mateix temps que validaven un text del Parlament que insta a investigar el Catalangate. Un escàndol que ara pren una dimensió diferent amb la justificació d'una ministra de Defensa que ha deixat en l'aire l'aritmètica que, fins ara, ha sustentat el seu propi govern.