27
d'abril
de
2022, 18:47
Actualitzat:
28
d'abril,
19:11h
"Les crisis s'han de resoldre immediatament i no deixar-les podrir". Les paraules són de Margarita Robles. Les va pronunciar el maig del 2012. En aquell moment, era vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que vivia una crisi interna tempestuosa. S'havien filtrat despeses privades del seu president, Carlos Dívar, pagades a compte del pressupost del CGPJ, inclosos molts caps de setmana en hotels de Marbella. Dívar va perdre el suport d'un sector del CGPJ i Robles va ser clau en la seva caiguda. D'aquella crisi també és una altra frase seva: "En política, l'aparença és tan important com la realitat". Ara, la ministra de Defensa viu una crisi des de l'altre costat de l'escàndol. És ella mateixa la que afronta peticions de dimissió pel Catalangate, un gravíssim assumpte d'espionatge que l'apunta a ella com a responsable política del CNI.
Les declaracions fetes per Robles sobre l'escàndol, dimarts al Senat i aquest dimecres al Congrés, han estat tot el contrari a voler aclarir els fets i sí, en canvi, una defensa aferrissada al dret de defensa de l'Estat quan se sent amenaçat. El president Pere Aragonès i els partits sobiranistes ja n'han demanat la dimissió, mentre amenacen de retirar el seu suport a Pedro Sánchez. En aquest context, Robles ha decidit no afluixar.
Es diu de la ministra, lleonesa nascuda el 1957 i establerta de ben jove a Barcelona -on va estudiar Dret-, que ha arribat molt d'hora a tot arreu. En efecte, va ser jutgessa amb només 24 anys, número 1 de la seva promoció, va ser de la primera dona a presidir una sala del contenciós, una Audiència territorial (la de Barcelona), i de les primeres dones a ser magistrada del Suprem, i a entrar a l'Audiència Nacional i al CGPJ.
En la seva trajectòria va ser cabdal el pas per Interior. Eren els darrers anys del govern de Felipe González, quan la pudor de les clavegueres de l'Estat era insuportable, després de les accions del GAL, enmig d'un cúmul de corrupció a l'administració. La fugida de Luis Roldán, exdirector de la Guàrdia Civil, va provocar la dimissió del ministre de l'Interior, Antonio Asunción, i l'ascens del magistrat Juan Alberto Belloch a ministre de Justícia i Interior. En el tram final del seu mandat, González va haver de lliurar el ministeri a un equip renovador. Belloch va col·locar Margarita Robles com a secretària d'estat d'Interior.
Investigar Intxaurrondo
Entre 1994 i 1996, Robles va dirigir amb mà de ferro la Secretaria d'Estat. El capítol més delicat va ser impulsar la investigació sobre la tortura i assassinat dels membres d'ETA Lasa i Zabala. Robles va ordenar diverses vies d'investigació. La Guàrdia Civil va seguir les pistes que apuntaven a uns mercenaris, a l'organització d'extrema dreta francesa OAS... Robles va ordenar la Policia Nacional que investigués la Benemèrita. En aquell cas, Robles es va enfrontar a tot un sector del govern, amb l'aleshores portaveu Alfredo Pérez Rubalcaba, partidari de no anar fins al final en les investigacions.
Va ser ella qui va impulsar el nomenament de Juan María Jáuregui com a governador civil de Guipúscoa, on va ser determinant per revelar el paper del general Rodríguez Galindo en l'assassinat de Lasa i Zabala. Rodríguez Galindo va ser amb posterioritat processat i condemnat pels fets a 71 anys de presó. L'any 1995, però, era intocable i el govern de González el va ascendir a general. Robles s'hi va oposar i no va acudir a la concessió de la faixa de general. Jáuregui seria més tard víctima d'un atemptat mortal d'ETA.
Robles va guanyar notorietat a Interior, on va establir unes normes clares en la gestió dels fons reservats, fons que servien per finançar en negre despeses de la Casa Reial. Quan va tornar als tribunals, ho va fer com un dels referents de Jutges per la Democràcia, l'associació que aplega el sector més progressista de la judicatura. Entre el 2018 i el 2013, va ser membre del CGPJ, convertint-se en un dels poders fàctics del govern dels jutges. Aquí va demostrar també la seva habilitat a l'hora d'utilitzar els engranatges del poder, establint una aliança amb un altre vocal, Manuel Almenar, proposat pel PP, un eix del qual van sortir molts nomenaments i que va ser acusat de construir una xarxa d'influència dins del CGPJ.
L'enemistat amb Garzón
L'exmagistrat Baltasar Garzón ha estat una de les bèsties negres de Robles. Garzón va entrar en política el 1993, quan González va voler apartar-lo de les investigacions del GAL. El van designar director del Pla Nacional contra la Droga, però ell ambicionava ser ministre. Just el paper, ministra d'Interior, que obtindria Robles el 1994. Davant aquesta derrota, Garzón, va tornar a la judicatura. Però aquesta ferida mai es tancaria. Robles sempre va ser molt crítica amb l'actuació d'un Garzón, que el 2010 va ser apartat de la carrera judicial per prevaricació. El xoc entre tots dos va dividir Jutges per la Democràcia.
El retorn a la política
Robles va tastar el cuc de la política i li va agradar. El seu retorn es va produir de la mà de Pedro Sánchez, quan aquest va accedir a la secretaria general del PSOE, i va convertir-se en número dos per Madrid al Congrés. Després de la defenestració de Sánchez en el comitè federal, va romandre de diputada i una de les 15 diputades que van trencar la disciplina de vot per rebutjar l'abstenció en la investidura de Mariano Rajoy. El seu suport al "no és no" sanchista va fer que després del triomf de la moció de censura contra Rajoy, Sánchez la designés ministra de Defensa.
Es va especular sobre si Defensa era el premi que ella desitjava, en lloc de Justícia o Interior. En tot cas, Robles ha sabut convertir-se, altre cop, en una figura estel·lar del govern. Ha encarnat els sectors moderats de l'executiu enfront Podem i, davant la guerra a Ucraïna, se l'ha vist còmoda defensant les posicions més atlantistes i xocant amb l'ala morada del govern. Com quan va etzibar a Ione Belarra que intentés convèncer amb diplomàcia Vladímir Putin.
Valenta a l'hora d'enfrontar-se amb el GAL i les clavegueres el 1995, freda en la seva lluita particular contra Garzón, Robles ha trobat de nou el seu paper, potser ara amb el guió canviat, com a defensora d'un Estat que, davant el desafiament independentista, no té més remei que emprar tots els recursos a l'abast. Delatant de nou que enfront la Catalunya rebel, es pot forçar la llei que no va voler trencar per combatre ETA.
Les declaracions fetes per Robles sobre l'escàndol, dimarts al Senat i aquest dimecres al Congrés, han estat tot el contrari a voler aclarir els fets i sí, en canvi, una defensa aferrissada al dret de defensa de l'Estat quan se sent amenaçat. El president Pere Aragonès i els partits sobiranistes ja n'han demanat la dimissió, mentre amenacen de retirar el seu suport a Pedro Sánchez. En aquest context, Robles ha decidit no afluixar.
Es diu de la ministra, lleonesa nascuda el 1957 i establerta de ben jove a Barcelona -on va estudiar Dret-, que ha arribat molt d'hora a tot arreu. En efecte, va ser jutgessa amb només 24 anys, número 1 de la seva promoció, va ser de la primera dona a presidir una sala del contenciós, una Audiència territorial (la de Barcelona), i de les primeres dones a ser magistrada del Suprem, i a entrar a l'Audiència Nacional i al CGPJ.
En la seva trajectòria va ser cabdal el pas per Interior. Eren els darrers anys del govern de Felipe González, quan la pudor de les clavegueres de l'Estat era insuportable, després de les accions del GAL, enmig d'un cúmul de corrupció a l'administració. La fugida de Luis Roldán, exdirector de la Guàrdia Civil, va provocar la dimissió del ministre de l'Interior, Antonio Asunción, i l'ascens del magistrat Juan Alberto Belloch a ministre de Justícia i Interior. En el tram final del seu mandat, González va haver de lliurar el ministeri a un equip renovador. Belloch va col·locar Margarita Robles com a secretària d'estat d'Interior.
Investigar Intxaurrondo
Entre 1994 i 1996, Robles va dirigir amb mà de ferro la Secretaria d'Estat. El capítol més delicat va ser impulsar la investigació sobre la tortura i assassinat dels membres d'ETA Lasa i Zabala. Robles va ordenar diverses vies d'investigació. La Guàrdia Civil va seguir les pistes que apuntaven a uns mercenaris, a l'organització d'extrema dreta francesa OAS... Robles va ordenar la Policia Nacional que investigués la Benemèrita. En aquell cas, Robles es va enfrontar a tot un sector del govern, amb l'aleshores portaveu Alfredo Pérez Rubalcaba, partidari de no anar fins al final en les investigacions.
Va ser ella qui va impulsar el nomenament de Juan María Jáuregui com a governador civil de Guipúscoa, on va ser determinant per revelar el paper del general Rodríguez Galindo en l'assassinat de Lasa i Zabala. Rodríguez Galindo va ser amb posterioritat processat i condemnat pels fets a 71 anys de presó. L'any 1995, però, era intocable i el govern de González el va ascendir a general. Robles s'hi va oposar i no va acudir a la concessió de la faixa de general. Jáuregui seria més tard víctima d'un atemptat mortal d'ETA.
Robles va guanyar notorietat a Interior, on va establir unes normes clares en la gestió dels fons reservats, fons que servien per finançar en negre despeses de la Casa Reial. Quan va tornar als tribunals, ho va fer com un dels referents de Jutges per la Democràcia, l'associació que aplega el sector més progressista de la judicatura. Entre el 2018 i el 2013, va ser membre del CGPJ, convertint-se en un dels poders fàctics del govern dels jutges. Aquí va demostrar també la seva habilitat a l'hora d'utilitzar els engranatges del poder, establint una aliança amb un altre vocal, Manuel Almenar, proposat pel PP, un eix del qual van sortir molts nomenaments i que va ser acusat de construir una xarxa d'influència dins del CGPJ.
L'enemistat amb Garzón
L'exmagistrat Baltasar Garzón ha estat una de les bèsties negres de Robles. Garzón va entrar en política el 1993, quan González va voler apartar-lo de les investigacions del GAL. El van designar director del Pla Nacional contra la Droga, però ell ambicionava ser ministre. Just el paper, ministra d'Interior, que obtindria Robles el 1994. Davant aquesta derrota, Garzón, va tornar a la judicatura. Però aquesta ferida mai es tancaria. Robles sempre va ser molt crítica amb l'actuació d'un Garzón, que el 2010 va ser apartat de la carrera judicial per prevaricació. El xoc entre tots dos va dividir Jutges per la Democràcia.
El retorn a la política
Robles va tastar el cuc de la política i li va agradar. El seu retorn es va produir de la mà de Pedro Sánchez, quan aquest va accedir a la secretaria general del PSOE, i va convertir-se en número dos per Madrid al Congrés. Després de la defenestració de Sánchez en el comitè federal, va romandre de diputada i una de les 15 diputades que van trencar la disciplina de vot per rebutjar l'abstenció en la investidura de Mariano Rajoy. El seu suport al "no és no" sanchista va fer que després del triomf de la moció de censura contra Rajoy, Sánchez la designés ministra de Defensa.
Es va especular sobre si Defensa era el premi que ella desitjava, en lloc de Justícia o Interior. En tot cas, Robles ha sabut convertir-se, altre cop, en una figura estel·lar del govern. Ha encarnat els sectors moderats de l'executiu enfront Podem i, davant la guerra a Ucraïna, se l'ha vist còmoda defensant les posicions més atlantistes i xocant amb l'ala morada del govern. Com quan va etzibar a Ione Belarra que intentés convèncer amb diplomàcia Vladímir Putin.
Valenta a l'hora d'enfrontar-se amb el GAL i les clavegueres el 1995, freda en la seva lluita particular contra Garzón, Robles ha trobat de nou el seu paper, potser ara amb el guió canviat, com a defensora d'un Estat que, davant el desafiament independentista, no té més remei que emprar tots els recursos a l'abast. Delatant de nou que enfront la Catalunya rebel, es pot forçar la llei que no va voler trencar per combatre ETA.