La Moncloa demana un acte de fe pel «Catalangate» i el Govern exigeix dimissions

Com a solució a la crisi, Bolaños anuncia l'obertura d'un control intern al CNI, una investigació del Defensor del Poble, la reactivació de la comissió de secrets oficials i la desclassificació de documents, si convé. Vilagrà ho jutja insuficient, demana mesures immediates i allunya ERC del PSOE a Madrid

Laura Vilagrà i Félix Bolaños, abans de començar la reunió a Palau
Laura Vilagrà i Félix Bolaños, abans de començar la reunió a Palau | Europa Press
Maria Rabella Ytarte
24 d'abril de 2022, 14:00
Actualitzat: 22:05h
El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ha comparegut aquest diumenge davant els mitjans de comunicació per explicar els resultats de la trobada que ha mantingut amb la seva homòloga catalana, Laura Vilagrà al Palau de la Generalitat per abordar la crisi del Catalangate, un escàndol d'espionatge que ha afectat més d'una seixantena de persones, la majoria de les quals independentistes.

Bolaños ha informat que el govern espanyol posarà en marxa quatre mecanismes per "esclarir l'abans possible el què ha passat" i demostrar "que no tenen res a amagar": 1) l'obertura d'un control intern al CNI -a petició del mateix organisme- per analitzar les mesures i aplicacions del cas d'espionatge, 2) una investigació del Defensor del Poble, que comptarà amb la "plena col·laboració" del CNI, 3) la reactivació de la comissió de secrets oficials al Congrés, on compareixerà la directora del CNI -Paz Esteban López- per explicar les conclusions de l'exercici de control intern, i 4) la desclassificació d'informació secreta que es posarà, si cal, a disposició de tots els partits, que formaran part de la comissió d'investigació. Tres de les quatre mesures proposades depenen del govern espanyol, una no. Per constituir la comissió de secrets es necessiten 210 vots al Congrés dels Diputats. Per tant, és imprescindible que el PP hi voti a favor, quelcom que el seu president, Alberto Núñez Feijóo, ja ha dit que no farà si EH Bildu forma part de la comissió.

Bolaños ha dit que "comprèn les preocupacions de les persones afectades", però ha tornat a posar de manifest que "Espanya és un estat de dret" on "les institucions actuen dins la llei i estan sotmeses a control judicial".  El número 2 de Sánchez ha sortit al rescat del CNI i ha defensat que "els serveis d'intel·ligència actuen per salvar vides i per protegir els ciutadans i ho fan en silenci". També ha reiterat la voluntat de diàleg del seu govern amb el català i ha qualificat la reunió, que ha durat dues hores, de "cordial, sincera, correcta". Vilagrà, però té una percepció completament oposada.

La consellera de Presidència ha dit que la trobada "no ha anat bé" i ha trobat "insuficients i de resultats incerts" les explicacions i propostes de Bolaños. Ha qualificat el cas d'espionatge com el "més greu que hi ha hagut en la democràcia a Espanya" i per això ha demanat l'"assumpció de responsabilitats". Ara com ara, ha considerat, "no hi ha ningú que dubti que l'estat espanyol ha espiat a líders independentistes pel fet de pensar com pensen" i considera que no es poden "escudar" en la llei de secrets oficials.

Vilagrà ha explicat que la investigació interna que proposa el govern de Sánchez no és concreta i ha enumerat un llistat de preguntes que cal resoldre: "Quan es faran públics els resultats de la investigació? A quanta gent ha afectat l'espionatge? Qui va ordenar les escoltes i amb quin objectiu? Qui en tenia coneixement? Què s'ha fet de la informació obtinguda i qui la custodia? Com sabem que no ens estan espiant ara i com sabem que no es tornarà a produir?" Enfront d'aquesta batuta de preguntes, silenci total de Bolaños. 

Sis després que es fes públic l'informe de The Citzen Lab i la revista New Yorker, el govern de Pedro Sánchez ha donat les primeres explicacions, però no ha assumit cap mena de responsabilitat política. Vilagrà, en nom del govern català, ha assegurat que la cosa "no quedarà així". I ha amenaçat amb "conseqüències greus" si no hi ha noves passes endavant per solucionar la crisi. "No és un farol i el gobierno ho sap bé", ha sentenciat.

De moment, ERC ja ha avisat que no garantirà estabilitat del govern de Pedro Sánchez i amenaça amb tombar la tramitació de les lleis de memòria democràtica, la reforma de la llei mordassa o l'aprovació del paquet econòmic per la guerra d'Ucraïna. "No podem negociar amb qui ens espia", ha dit contundentment Vilagrà. La primera mostra que el govern català complirà amb l'advertència ja l'ha anunciat la consellera, que ha explicat que no anirà aquest dilluns a Madrid a la reunió tècnica amb l'Aragó i el Comitè Olímpic Espanyol pels Jocs d'Hivern. Enviarà un representant de segon nivell.

I la resta d'interpel·lats, què diuen?
El Ministeri de Defensa espanyol celebra la investigació del Defensor del Poble i diu que demostrarà que el CNI ha actuat d’acord amb la llei. En un comunicat emès aquest diumenge, ha explicat que l'actuació del Defensor també permetrà “salvar els obstacles de secret, transparència i reserva de les seves actuacions, que li venen imposades per llei”.

El cap de l'oposició a Catalunya i primer secretari del PSC, Salvador Illa, s'ha reunit amb el ministre de la Presidència tot just acabar la reunió amb Vilagrà. No ha transcendit el contingut de la trobada. L'únic que se sap és que ha durat 35 minuts.
Bildu ha dit la seva a través del diputat Jon Iñarritu, que també va ser espiat amb Pegasus juntament amb el líder de la formació, Arnaldo Otegi. Iñarritu qualifica el Catalangate com "el major escàndol polític de les últimes dècades a Espanya" i questiona que el govern espanyol eviti donar explicacions concretes. La CUP ha defensat, també via Twitter i en la línia de Junts, que la crisis "no se solucionarà amb una reunió a porta tancada" i ha fet una crida a "congelar les relacions i depurar responsabilitats", com a mínim.

PDECat i el PNB encara no s'han pronunciat sobre les últimes informacions, però durant tota la setmana han exigit explicacions en un to greu.