Aragonès veu «inajornable» l'assumpció de responsabilitats després de la confirmació de l'espionatge

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, considera "inajornable" que la Moncloa assumeixi responsabilitats després que la directora del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), Paz Esteban, hagi reconegut l'espionatge a almenys 18 dirigents independentistes -amb ell i l'entorn de Carles Puigdemont dins la llista- amb l'aval de la justícia. Aquesta és la informació que ha transmès Esteban, segons diversos mitjans, a la comissió de secrets oficials celebrada aquest dijous al Congrés dels Diputats. En un comunicat, Aragonès ha considerat que el reconeixement de la vigilància "augmenta" la gravetat del cas i ha exigit la desclassificació dels documents exhibits en la cita de la comissió, de la qual, per llei, els diputats presents no en poden oferir cap detall públic.

"És urgent rebre totes les explicacions públiques sobre aquesta qüestió, així com saber qui en va donar l’autorització política i qui en tenia constància. I per aquest motiu, exigim una resposta al més alt nivell", assenyala el text. Aquest divendres, el president coincidirà amb Pedro Sánchez a les jornades del Cercle d'Economia. Aragonès les va obrir en la jornada de dimecres, però hi tornarà per escoltar la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que serà guardonada per l'entitat. Des de Palau insisteixen que no n'hi haurà prou amb cap conversa de passadís per resoldre la crisi, sinó que s'espera una reunió amb "llum i taquígrafs" per tal de rebre les explicacions pertinents. De moment, aquesta cimera no té data, i les relacions bilaterals -inclosa la taula de diàleg, congelada prèviament- estan aturades. El president demana, des de la setmana passada, la dimissió de Margarita Robles (Defensa).

L'espionatge al telèfon d'Aragonès quan era vicepresident de la Generalitat ja havia estat acreditat per Citizen Lab, però aquest matí ha rebut la confirmació del CNI, que ha indicat que totes les vigilàncies a independentistes -18 en lloc de les 65 investigades per la institució canadenca- s'han fet amb l'aval del Tribunal Suprem. A la sortida de la comissió, els representants d'ERC, Junts i la CUP han reclamat la desclassificació dels documents exhibits per la directora del CNI. "Sortim enfadats", ha apuntat Míriam Nogueras, cap de files de Junts a Madrid. "Estem en una situació de gran indefensió", ha ressaltat Albert Botran, del la CUP. Tots dos figuren en el llistat d'espiats.

"Tot el que s'ha fet és en base a la llei", ha constatat Iván Espinosa de los Monteros, diputat de Vox, en la línia del que ja havien assenyalat els representants del PSOE -Héctor Gómez- i PP -Cuca Gamarra- en la ronda de rodes de premsa a la cambra baixa. Els tres partits han mostrat suport sense fissures a la directora del CNI, el futur de la qual havia quedat en entredit aquesta setmana després de la bretxa de seguretat que implica la intromissió amb Pegasus dels telèfons de Pedro Sánchez i Margarita Robles. Pel que fa als espiats que no són independentistes, Gabriel Rufián ha indicat que la directora dels serveis secrets ha indicat que existeixen les possibilitats d'un país estranger o bé "organismes de l'Estat que espien per sobre de la llei".

Espinosa de los Monteros ha negat categòricament aquesta informació, i ha aprofitat per carregar contra el fet que ERC formi part de la comissió de secrets oficials. Una comissió que està liderada per la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, i que encara no s'havia posat en marxa al llarg d'aquesta legislatura. En una decisió polèmica, Batet va permetre un sistema d'arrencada de l'organisme que permetés la presència dels republicans, de la CUP, de Bildu i de Junts, els quatre grups amb representants espiats, per tal que escoltessin de primera mà què s'hi diu. Demà divendres serà el torn de Robles, que en la comissió del seu àmbit celebrada aquest dimecres va fer un elogi encès del CNI i va tornar a justificar l'espionatge a dirigents independentistes.