"Les Forces Armades, constituïdes per l'Exèrcit de Terra, l'Armada i l'Exèrcit de l'Aire, tenen com a missió garantir la sobirania i independència d'Espanya, defensar la seva integritat territorial i l'ordenament constitucional". Això diu, literalment, l'article vuitè de la Constitució del 78 i n'hi ha prou amb aquesta norma per demostrar sota quina mena de pressions i amenaces es va redactar un text que no té comparació amb cap altre ordenament jurídic de qualsevol democràcia occidental. Per això a Europa es posen les mans al cap i els eurodiputats al·lucinen amb Vidal Quadras. I per això cap demòcrata del món no entendrà per quina raó el PSOE ha fet dimitir Maria Badia. És el moment de denunciar internacionalment aquesta autolegalització de la violència política espanyola.

És que, a més, no hi ha confusió possible. Per si fos poc evident, aquest paper polític dels militars espanyols ve interpretat, canònicament, des de la pròpia web del Congrés dels Diputats, que deixa clar que l'article vuitè significa "l'últim recurs per a l'impediment de secessions o fragmentacions del territori nacional". Les pistoles per damunt de les urnes, clar i castellà.

És aquest article vergonyant el que fa que tots els militars friquis que surten per la tele i escriuen articles als diaris ultres tinguin raó. Tota la tropa de iaios fatxes que amenacen -per delegació- la societat catalana saben que tenen el suport del text legal que ells mateixos van imposar a finals dels setanta, dos anys abans del cop d'estat del tinent coronel Tejero.

Aquesta és la legalitat espanyola. Així que és obligació moral de qualsevol demòcrata del món contribuir a acabar amb aquesta preeminència dels militars sobre els ciutadans. No és només una qüestió dels catalans.