La història és coneguda. Una de les més conegudes del procés, de fet. En els dies àlgids del procés, enmig de la voràgine del referèndum i en previsió d'una ofensiva judicial per part de l'Estat, Carles Puigdemont va començar a transitar totes les vies de defensa possibles. Va ser Toni Comín, conseller de Salut i ara inseparable des de l'exili, qui li va suggerir el nom de Gonzalo Boye com a advocat per explorar les millors sortides, inclòs sortir cap a l'estranger. Si Comín coneixia l'existència de Boye és per Jaume Asens, que aquest dimarts ha tingut tot el protagonisme en l'acte de Sumar per defensar una proposta d'amnistia de la qual n'és ideòleg. Sis anys després, el fil roig que uneix l'expresident i l'exdiputat dels comuns no s'ha trencat.
Possiblement, continua més vigent que mai. A finals de juliol, quan Asens es va activar per demanar a diversos catedràtics que exploressin l'encaix legal d'una amnistia i que com a cap de files dels comuns ja va impulsar la derogació de la sedició, a Waterloo ja sabien que s'havia obert un camí. Un camí nou, inexplorat fins ara i sorgit del resultat del 23-J, per aterrar l'amnistia i propiciar un pacte entre l'independentisme, el PSOE i Sumar que servís per superar tots els traumes generats durant la tardor del 2017. Entre els assistents a l'Ateneu Barcelonès, on s'ha celebrat l'acte amb Asens i Yolanda Díaz com a protagonistes, s'hi comptaven per desenes els qui fa sis anys s'enorgullien de defensar el diàleg a risc de ser etiquetats com a equidistants. "Cal molta generositat", ha dit Rosa Lluch, partidària de "rebaixar la tensió" en el debat públic. No s'ha estalviat, això sí, equiparar en algun moment les actituds de l'Estat i de la Generalitat.
"Algunes mentides van ser conscients", ha insistit Lluch, que no ha amagat les factures cap a l'independentisme que bona part dels comuns guarden el calaix per tot el que va passar abans, durant i després del referèndum. En aquest context, Asens ha fet seves les paraules de Puigdemont -hi ha dies que sembla que li faci de portaveu i, de fet, no concedeix cap entrevista ni emet cap missatge sense coordinar-se amb Waterloo-, i ha apostat per un "acord històric". No per aconseguir la independència, per descomptat; tampoc per acordar un referèndum, fórmula que no s'ha conjugat a futur. Aquest "acord històric" ha de ser perquè el catalanisme -ara sobiranisme- pacti amb el progressisme espanyol, per resoldre el problema territorial, per curar les "ferides" de fa sis anys i, esclar, per frenar que el PP i Vox "incendiïn" Catalunya.
Yolanda Díaz, Ada Colau i Isona Passola, en primera fila. Foto: Hugo Fernández
L'amnistia, per tant, com a eix gravitacional d'una nova etapa que permeti al PSOE i a Sumar arribar de nou a la Moncloa, i que aporti estabilitat a través de l'oportunitat de refer el pacte constitucional del 1978 trencat pel Tribunal Constitucional (TC) amb la retallada de l'Estatut. "Estem en una situació nòmada", ha definit Asens davant la mirada de Díaz i de l'exalcaldessa Ada Colau. Entre el públic, molta presència dels comuns -i no de Podem, que no ha treballat la proposta d'amnistia i, de fet, no la coneixia prèviament-, reminiscències d'Iniciativa i tímida participació de l'independentisme. Només Joaquim Forn, expres polític de Junts i membre de la junta d'Òmnium, ha tret el nas. Ningú d'ERC -Carme Forcadell va excusar-se fa dies-, ningú del Govern i tampoc ningú del PSC. Sumar els està fent de llebre, si cal, amb l'amnistia.
Serà finalment possible? No depèn, en essència, ni d'Asens, ni de Díaz, ni de Colau. Ni tampoc de Puigdemont. És a les mans de Pedro Sánchez. "A qui hem de convèncer no és a Sumar, és al PSOE", repeteixen des del Palau de la Generalitat, on l'acte no ha acabat d'agradar perquè prefereixen negociar amb discreció. Encara que es doni per descomptada, l'amnistia és complexa -és tan important pactar-la al Congrés com acordar l'aplicació amb el TC, carpeta sempre delicada, ni que sigui per respecte a la separació de poders- i les conseqüències són imprevisibles. De moment, això sí, ha exercit una certa màgia: Asens apareix sovint com a portaveu de Puigdemont i Comín, veu sempre combativa, és amable amb Sumar.
.jpeg)
Yolanda Díaz i Ada Colau, aquest dimarts a la tarda. Foto: Hugo Fernández
En definitiva, aquest dimarts a l'Ateneu -la seva presidenta, Isona Passola, estava asseguda a primera fila entre Díaz i Colau- hi han desfilat totes aquelles veus jurídiques i polítiques comprensives amb Catalunya i crítiques -sempre fins a cert punt- amb l'Estat. Catedràtics progressistes i, en aquest sentit, previsibles en els posicionaments. L'amnistia que plantegen, en tot cas, no és l'avantsala de cap referèndum, ni molt menys de la independència, sinó un últim prec per aconseguir l'encaix. En essència, un últim plantejamen perquè ningú ho torni a fer. Perquè no hi hagi cap més 155 i, sobretot, perquè no hi hagi cap proclamació de la República.