05
de setembre
del
2023
Actualitzat
a les
17:54h
Carles Puigdemont és ara mateix al centre del tauler polític. L'aritmètica parlamentària sorgida de les eleccions espanyoles del 23 de juliol han concedit transcendència a l'expresident de la Generalitat, una nova oportunitat d'influir després del revés de l'última resolució de la justícia europea. I Puigdemont està decidit a jugar les seves cartes. Rehabilitat com a interlocutor -la trobada a Brussel·les amb Yolanda Díaz indica la determinació de l'actual govern en funcions per assolir-hi un pacte-, l'expresident ha exposat les condicions per a la investidura de Pedro Sánchez des de la capital continental. "No parlem d'un pedaç. Si hi ha acord, ha de ser un acord històric", ha expressat per destacar la singularitat de l'entesa que persegueix, que ha dit que marcaria un punt d'inflexió com no s'ha produït, al seu entendre, des de la "caiguda de Barcelona" l'11 de setembre 1714 i el Decret de Nova Planta que va abolir les institucions catalanes i va perseguir la llengua.
Per Puigdemont, aconseguir el vot dels set diputats de Junts en el marc d'un acord que evités eleccions a Espanya hauria de passar per la llei d'amnistia. Així ho ha expressat l'expresident, sense renunciar a l'anhel d'un referèndum acordat, que deixa per a una segona fase. "No detallaré els objectius de la negociació", ha recalcat. Ha detallat, això sí, que el pacte només serà possible si la part espanyola és capaç de crear un clima de relació que no té precedents a la política espanyola, segons el seu punt de vista. "Avui no existeixen les condicions per arribar a un acord. Aquestes condicions s'haurien de crear", ha reblat, referint-se en tot moment al PP i el PSOE, tot i ser conscient que només viable una negociació amb els socialistes.
I quines són les "condicions prèvies" que estableix Puigdemont? A banda de la necessitat d'identificar els "elements del conflicte" amb l'Estat -des de la criminalització del referèndum de l'1 d'octubre fins a l'incompliment permanent dels pactes amb Catalunya-, el respecte a a la "legitimitat democràtica de l'independentisme", l'abandonament de la via judicial contra el moviment sobiranista, i la creació d'un mecanisme de mediació i verificació dels acords que operi des del primer moment de la negociació. Puigdemont ha posat d'exemple el reconeixement del català com a llengua oficial de la Unió Europea, que s'ha de validar el 19 de setembre i que formava part dels acords per a la mesa del Congrés. Ha instat els socialistes, per tant, a complir els acords de forma immediata.
A l'Hotel Thon de Brussel·les, a escassos 750 metres del Press Club -on va fer la primera roda de premsa després de marxar de Catalunya l'octubre del 2017- i davant l'atenta mirada de representants d'ERC i la CUP, Puigdemont ha detallat el full de ruta de la negociació. I, tal com havien apuntat diverses fonts de Junts a Nació, l'expresident ha verbalitzat demandes de "màxims". Ha reclamat ja oficialment una llei d'amnistia com a pas inicial per a la negociació -que el Congrés haurà d'articular-, però també que el govern espanyols desactivi el paper de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat en les causes contra el procés. "Cap d'aquestes condicions prèvies són contràries a la Constitució ni a cap tractat europeu", ha afirmat, per fixar com a únics límits de les converses els acords internacionals de defensa dels drets humans i les llibertats fonamentals.
El discurs de Puigdemont, necessitat d'exigència en els dies previs a la Diada -l'ANC ja han traslladat a ERC i Junts que per negociar a Madrid cal un "reconeixement explícit" de l'1 d'octubre-, ha incidit en la incapacitat històrica d'Espanya per atendre les demandes catalanes i ha infravalorat la "recepta autonòmica" com a solució als "problemes" de Catalunya". "Estem preparats per negociar un acord històric si es creen les condicions prèvies. Si no es creen, no tindria cap sentit embarcar-nos en una negociació", ha subratllat el líder de Junts, que en cap moment ha renunciat a l'autodeterminació. "Només un referèndum acordat amb l'Estat podria substituir el mandat de l'1-O", ha recalcat. Tampoc ha renunciat al "dret" d'exercir la "unilateralitat" davant d'un bloqueig sistemàtic d'Espanya a les aspiracions sobiranistes.
Observat des de la primera fila per Jordi Turull, Laura Borràs i Anna Erra -no hi era Clara Ponsatí-, Puigdemont ha defensat la via entomada per l'exili, que pensa continuar sostenint: "No hem aguantat la posició aquests anys per salvar una legislatura". Ara bé, ha admès que està disposat a negociar, per bé que no ha eliminat el PP de l'equació en el seu discurs, per equiparar-lo amb el PSOE en els seus incompliments. Per les seves paraules, s'entén que s'ha desprès de qualsevol ànim de "revenja personal o partidista", tot i subratllar que la seva formació ha estat "arraconada, menystinguda i atacada". Per il·lustrar-ho, ha triar d'exemple el pacte que va desbancar Xavier Trias de l'alcaldia de Barcelona.
En els comunicats posteriors a la reunió -en la qual també hi va ser present l'exconseller Toni Comín, bon amic d'Asens-, les dues parts van consensuar la voluntat de teixir una "relació estable" que permeti "explorar totes les solucions democràtiques" al conflicte català. Amnistia i autodeterminació, doncs, formen part del perímetre del diàleg, encara que no ho comparteixi Felipe González, que també pressiona Sánchez. Puigdemont ha deixat clar que la negociació que està disposat a emprendre -Junts li ha concedit tota la iniciativa tot i no ocupar cap càrrec orgànic- haurà de desembocar en acords transcendents.
Per Puigdemont, aconseguir el vot dels set diputats de Junts en el marc d'un acord que evités eleccions a Espanya hauria de passar per la llei d'amnistia. Així ho ha expressat l'expresident, sense renunciar a l'anhel d'un referèndum acordat, que deixa per a una segona fase. "No detallaré els objectius de la negociació", ha recalcat. Ha detallat, això sí, que el pacte només serà possible si la part espanyola és capaç de crear un clima de relació que no té precedents a la política espanyola, segons el seu punt de vista. "Avui no existeixen les condicions per arribar a un acord. Aquestes condicions s'haurien de crear", ha reblat, referint-se en tot moment al PP i el PSOE, tot i ser conscient que només viable una negociació amb els socialistes.
I quines són les "condicions prèvies" que estableix Puigdemont? A banda de la necessitat d'identificar els "elements del conflicte" amb l'Estat -des de la criminalització del referèndum de l'1 d'octubre fins a l'incompliment permanent dels pactes amb Catalunya-, el respecte a a la "legitimitat democràtica de l'independentisme", l'abandonament de la via judicial contra el moviment sobiranista, i la creació d'un mecanisme de mediació i verificació dels acords que operi des del primer moment de la negociació. Puigdemont ha posat d'exemple el reconeixement del català com a llengua oficial de la Unió Europea, que s'ha de validar el 19 de setembre i que formava part dels acords per a la mesa del Congrés. Ha instat els socialistes, per tant, a complir els acords de forma immediata.
A l'Hotel Thon de Brussel·les, a escassos 750 metres del Press Club -on va fer la primera roda de premsa després de marxar de Catalunya l'octubre del 2017- i davant l'atenta mirada de representants d'ERC i la CUP, Puigdemont ha detallat el full de ruta de la negociació. I, tal com havien apuntat diverses fonts de Junts a Nació, l'expresident ha verbalitzat demandes de "màxims". Ha reclamat ja oficialment una llei d'amnistia com a pas inicial per a la negociació -que el Congrés haurà d'articular-, però també que el govern espanyols desactivi el paper de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat en les causes contra el procés. "Cap d'aquestes condicions prèvies són contràries a la Constitució ni a cap tractat europeu", ha afirmat, per fixar com a únics límits de les converses els acords internacionals de defensa dels drets humans i les llibertats fonamentals.
El discurs de Puigdemont, necessitat d'exigència en els dies previs a la Diada -l'ANC ja han traslladat a ERC i Junts que per negociar a Madrid cal un "reconeixement explícit" de l'1 d'octubre-, ha incidit en la incapacitat històrica d'Espanya per atendre les demandes catalanes i ha infravalorat la "recepta autonòmica" com a solució als "problemes" de Catalunya". "Estem preparats per negociar un acord històric si es creen les condicions prèvies. Si no es creen, no tindria cap sentit embarcar-nos en una negociació", ha subratllat el líder de Junts, que en cap moment ha renunciat a l'autodeterminació. "Només un referèndum acordat amb l'Estat podria substituir el mandat de l'1-O", ha recalcat. Tampoc ha renunciat al "dret" d'exercir la "unilateralitat" davant d'un bloqueig sistemàtic d'Espanya a les aspiracions sobiranistes.
Observat des de la primera fila per Jordi Turull, Laura Borràs i Anna Erra -no hi era Clara Ponsatí-, Puigdemont ha defensat la via entomada per l'exili, que pensa continuar sostenint: "No hem aguantat la posició aquests anys per salvar una legislatura". Ara bé, ha admès que està disposat a negociar, per bé que no ha eliminat el PP de l'equació en el seu discurs, per equiparar-lo amb el PSOE en els seus incompliments. Per les seves paraules, s'entén que s'ha desprès de qualsevol ànim de "revenja personal o partidista", tot i subratllar que la seva formació ha estat "arraconada, menystinguda i atacada". Per il·lustrar-ho, ha triar d'exemple el pacte que va desbancar Xavier Trias de l'alcaldia de Barcelona.
El final de l'aïllament
La posada en escena de Puigdemont ha marcat l'estrena del curs polític. En les hores prèvies de la conferència, el líder moral de Junts va rebre la visita de la vicepresidenta espanyola i ministra de Treball en funcions, Yolanda Díaz, una trobada llaurada des de feia setmanes, amb l'ajuda de Jaume Asens, que ha exercit de contacte entre Madrid i Waterloo des del 23 de juliol. La fotografia, calculadament feta al Parlament Europeu en l'avantsala de la conferència, portava implícit un missatge: la rehabilitació de l'expresident com a interlocutor. Un final de l'aïllament polític que indueix a pensar que Sumar -i també el PSOE- veuen opcions d'aconseguir el suport de Junts a la investidura de Sánchez.En els comunicats posteriors a la reunió -en la qual també hi va ser present l'exconseller Toni Comín, bon amic d'Asens-, les dues parts van consensuar la voluntat de teixir una "relació estable" que permeti "explorar totes les solucions democràtiques" al conflicte català. Amnistia i autodeterminació, doncs, formen part del perímetre del diàleg, encara que no ho comparteixi Felipe González, que també pressiona Sánchez. Puigdemont ha deixat clar que la negociació que està disposat a emprendre -Junts li ha concedit tota la iniciativa tot i no ocupar cap càrrec orgànic- haurà de desembocar en acords transcendents.
Conferència de Carles Puigdemont by Bernat Surroca Albet on Scribd