10
de novembre
de
2017, 14:53
Actualitzat:
14:54h
Els membres sobiranistes de la mesa del Parlament ja estan lliures, però el ministre d'Educació, Íñigo Méndez de Vigo, ha recordat aquest divendres, després de la reunió del consell de ministres, que el judici seguirà el seu trànsit i "els presumptes delictes segueixen allí perquè el que ha succeït és la desobediència conscient de les lleis i dels requeriments judicials, la paralització de les institucions, i un intent de substituir l'ordre constitucional per una nova arquitectura i de liquidar el principi de sobirania nacional".
Així, el també portaveu del govern espanyol ha assegurat que els diversos membres de l'òrgan de la cambra catalana, durant les seves declaracions, "es van comprometre a renunciar a la política o a acatar la legalitat renunciant a qualsevol actuació unilateral", cosa que hauria facilitat que les mesures cautelars no fossin més dures per part del Tribunal Suprem. En aquest sentit, veu "molt bé la declaració conforme no faran res ni ara ni en un futur contra l'ordre constitucional", cosa que evidenciar que "el retorn a l'ordre constitucional comença a ser una realitat", gràcies a l'aplicació del 155. En tot cas, no ha entrat a valorar la decisió del Tribunal Suprem, ja que "el govern acata les decisions judicials, no té res a opinar".
Malgrat tot, ha destacat que "la divisió de la societat catalana segueix allí", així com "la falta de seguretat jurídica, incertesa i desconfiança que s'ha traduït en una sèrie de preocupants dades econòmiques", entre les quals ha citat un creixement de l'atur superior a Catalunya, el canvi de seu social de més de 3.500 empreses, que la venta d'habitatge s'ha desaccelerat, la postergació d'inversions internacionals, la caiguda del turisme i de la venda minorista o una reducció de la confiança del consumidor. Fins i tot ha citat una enquesta d'un diari per assegurar que els catalans creuen que el procés ha perjudicat l'economia.
En aquest sentit, ha valorat que la vaga de dimecres "ha tingut un molt escàs seguiment", el qual ha assegurat que ha estat "nul" entre el comerç i només hi van haver "piquets que han intervingut l'AP7 i les estacions de Sants i de Girona". Aquestes accions, segons el ministre, van ser protagonitzades per "grups radicalitzats" que "només ha fet, com sempre, que perjudicar drets, interessos i llibertats dels ciutadans catalans". En tot cas, ha defensat el paper dels cossos policials durant l'aturada, amb actuacions "amb intel·ligència i proporcionalitat", per bé que ha avançat que qüestions com "l'ús de nens és una pràctica menyspreable" que serà investigada, com ja va anunciar el líder del PP a Catalunya, Xavier García Albiol.
Un cost de 5.000 milions d'euros
Així mateix, ha calculat que "la incertesa" provocada pel procés "tindrà un impacte a l'entorn de mig punt", fet que és "molt important, de 5.000 milions d'euros" el 2018. Tot i això, no creu que la pugna per portar a Barcelona l'Agència Europea del Medicament estigui perduda, malgrat que assegura que "el que ha fet la Generalitat no ajuda i el govern espanyol seguirà treballant per ella".
I és que Méndez de Vigo confia que es passi d'una etapa de "radicalisme secessionista a una època de tranquil·litat a partir del 21-D", ja que la convocatòria d'eleccions afirma que tenia l'"objectiu de tancar una etapa molt negativa en la història de Catalunya i obrir un període d'esperança". En aquest sentit, ha lamentat la "quantitat de mentides que tenia aquest procés sobiranista com, per exemples, les relatives al suport que tindrien en el món, com quan un senador afirmava que hi hauria 31 països que reconeixerien Catalunya", fet que creu que evidencia que l'independentisme s'ha "construït una quimera sobre mentides". Per tot això, ha etzibat que Carles Puigdemont "parla cada cop amb un to més agre i alt, i cada cop amb menor eco".
Les Forces Armades, preparades
Al seu torn, la ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, ha intervingut també a la roda de premsa i, preguntada pel paper de les forces armades, ha destacat que tenen l'"obligació d'estar preparades per defensar les seves obligacions constitucionals, i ho estan", motiu pel qual podran "actuar quan els ho demani el govern espanyol". Tot i això, ha afirmat que no tenen "cap inquietud" i que "el govern espanyol actua amb prudència i determinació, els quals també són principis de les forces armades".
Preguntada per la possible intervenció russa en favor del procés que preocupa a l'OTAN, Cospedal ha reconegut que "molts missatges intervinguts de les xarxes socials venen de territori rus", tot i que això "no vol dir necessàriament" que tingui "constatat que es tracti del govern rus, i cal actuar amb prudència", motiu pel qual cal "buscar més indicis". "És un tema greu on la democràcia ha de fer front als reptes de les noves tecnologies, les quals poden tenir un ús negatiu", ha afegit Méndez de Vigo, que ha apuntat que "la resposta ha de ser fonamentalment europea", motiu pel qual " Europa s'ha de prendre aquest tema molt seriosament". "No és possible que forces estranyes i alienes vulguin alterar l'ordre institucional", ha lamentat i, per això, ha avançat que dilluns reclamaran que la Unió Europea s'hi impliqui.
La reforma de la Constitució
En relació a l'eventual reforma de la Constitució, el portaveu de l'executiu espanyol ha defensat que "qualsevol iniciativa de reforma constitucional s'ha d'iniciar en el Congrés dels diputats" i "veure quins suports tenen les propostes", ja que la modificació té "exigències importants". "Hi participarem i ens agradaria que alguns hi participessin", ha afirmat, en relació al fet que "alguns capdavanters del diàleg ja han dit que no hi participaran, com ERC", a qui li ha recriminat que "cal dialogar allà on resideix la sobirania nacional" i seria "estrany que els que han dit que no hi ha diàleg ara no hi vulguin participar". Quant a les novetats de la reforma, ha defensat que s'inclogui a la Constitució el "principi de lleialtat institucional, que tots assumim el compliment de les lleis".
Pel que fa a la gestió de la Generalitat intervinguda, el consell de ministres ha aprovat el manual d'instruccions de les meses electorals per als comicis del 21 de desembre i ha decidit nomenar Rosa Anna Castillo Picas com a directora general de la modernització de la Justícia, un càrrec que ja havia exercit durant tota la legislatura fins que va ser cessada just abans de l'aplicació del 155, el 24 d'octubre.
Així, el també portaveu del govern espanyol ha assegurat que els diversos membres de l'òrgan de la cambra catalana, durant les seves declaracions, "es van comprometre a renunciar a la política o a acatar la legalitat renunciant a qualsevol actuació unilateral", cosa que hauria facilitat que les mesures cautelars no fossin més dures per part del Tribunal Suprem. En aquest sentit, veu "molt bé la declaració conforme no faran res ni ara ni en un futur contra l'ordre constitucional", cosa que evidenciar que "el retorn a l'ordre constitucional comença a ser una realitat", gràcies a l'aplicació del 155. En tot cas, no ha entrat a valorar la decisió del Tribunal Suprem, ja que "el govern acata les decisions judicials, no té res a opinar".
Malgrat tot, ha destacat que "la divisió de la societat catalana segueix allí", així com "la falta de seguretat jurídica, incertesa i desconfiança que s'ha traduït en una sèrie de preocupants dades econòmiques", entre les quals ha citat un creixement de l'atur superior a Catalunya, el canvi de seu social de més de 3.500 empreses, que la venta d'habitatge s'ha desaccelerat, la postergació d'inversions internacionals, la caiguda del turisme i de la venda minorista o una reducció de la confiança del consumidor. Fins i tot ha citat una enquesta d'un diari per assegurar que els catalans creuen que el procés ha perjudicat l'economia.
En aquest sentit, ha valorat que la vaga de dimecres "ha tingut un molt escàs seguiment", el qual ha assegurat que ha estat "nul" entre el comerç i només hi van haver "piquets que han intervingut l'AP7 i les estacions de Sants i de Girona". Aquestes accions, segons el ministre, van ser protagonitzades per "grups radicalitzats" que "només ha fet, com sempre, que perjudicar drets, interessos i llibertats dels ciutadans catalans". En tot cas, ha defensat el paper dels cossos policials durant l'aturada, amb actuacions "amb intel·ligència i proporcionalitat", per bé que ha avançat que qüestions com "l'ús de nens és una pràctica menyspreable" que serà investigada, com ja va anunciar el líder del PP a Catalunya, Xavier García Albiol.
Un cost de 5.000 milions d'euros
Així mateix, ha calculat que "la incertesa" provocada pel procés "tindrà un impacte a l'entorn de mig punt", fet que és "molt important, de 5.000 milions d'euros" el 2018. Tot i això, no creu que la pugna per portar a Barcelona l'Agència Europea del Medicament estigui perduda, malgrat que assegura que "el que ha fet la Generalitat no ajuda i el govern espanyol seguirà treballant per ella".
I és que Méndez de Vigo confia que es passi d'una etapa de "radicalisme secessionista a una època de tranquil·litat a partir del 21-D", ja que la convocatòria d'eleccions afirma que tenia l'"objectiu de tancar una etapa molt negativa en la història de Catalunya i obrir un període d'esperança". En aquest sentit, ha lamentat la "quantitat de mentides que tenia aquest procés sobiranista com, per exemples, les relatives al suport que tindrien en el món, com quan un senador afirmava que hi hauria 31 països que reconeixerien Catalunya", fet que creu que evidencia que l'independentisme s'ha "construït una quimera sobre mentides". Per tot això, ha etzibat que Carles Puigdemont "parla cada cop amb un to més agre i alt, i cada cop amb menor eco".
Les Forces Armades, preparades
Al seu torn, la ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, ha intervingut també a la roda de premsa i, preguntada pel paper de les forces armades, ha destacat que tenen l'"obligació d'estar preparades per defensar les seves obligacions constitucionals, i ho estan", motiu pel qual podran "actuar quan els ho demani el govern espanyol". Tot i això, ha afirmat que no tenen "cap inquietud" i que "el govern espanyol actua amb prudència i determinació, els quals també són principis de les forces armades".
Preguntada per la possible intervenció russa en favor del procés que preocupa a l'OTAN, Cospedal ha reconegut que "molts missatges intervinguts de les xarxes socials venen de territori rus", tot i que això "no vol dir necessàriament" que tingui "constatat que es tracti del govern rus, i cal actuar amb prudència", motiu pel qual cal "buscar més indicis". "És un tema greu on la democràcia ha de fer front als reptes de les noves tecnologies, les quals poden tenir un ús negatiu", ha afegit Méndez de Vigo, que ha apuntat que "la resposta ha de ser fonamentalment europea", motiu pel qual " Europa s'ha de prendre aquest tema molt seriosament". "No és possible que forces estranyes i alienes vulguin alterar l'ordre institucional", ha lamentat i, per això, ha avançat que dilluns reclamaran que la Unió Europea s'hi impliqui.
La reforma de la Constitució
En relació a l'eventual reforma de la Constitució, el portaveu de l'executiu espanyol ha defensat que "qualsevol iniciativa de reforma constitucional s'ha d'iniciar en el Congrés dels diputats" i "veure quins suports tenen les propostes", ja que la modificació té "exigències importants". "Hi participarem i ens agradaria que alguns hi participessin", ha afirmat, en relació al fet que "alguns capdavanters del diàleg ja han dit que no hi participaran, com ERC", a qui li ha recriminat que "cal dialogar allà on resideix la sobirania nacional" i seria "estrany que els que han dit que no hi ha diàleg ara no hi vulguin participar". Quant a les novetats de la reforma, ha defensat que s'inclogui a la Constitució el "principi de lleialtat institucional, que tots assumim el compliment de les lleis".
Pel que fa a la gestió de la Generalitat intervinguda, el consell de ministres ha aprovat el manual d'instruccions de les meses electorals per als comicis del 21 de desembre i ha decidit nomenar Rosa Anna Castillo Picas com a directora general de la modernització de la Justícia, un càrrec que ja havia exercit durant tota la legislatura fins que va ser cessada just abans de l'aplicació del 155, el 24 d'octubre.