12
de setembre
de
2017, 20:54
Actualitzat:
13
de setembre,
10:38h
Quina solució exploren el Govern i l'Ajuntament de Barcelona per facilitar espais de votació per a l'1-O? Aquesta és la gran pregunta plantejada en els darrers dies. Més enllà de les declaracions públiques sobre el paper que jugarà la capital catalana, la fórmula que estudien les dues institucions en contactes discrets passaria per prioritzar l'ús de locals de la Generalitat.
Segons fonts consultades per NacióDigital, aquesta seria una solució de consens que permetria garantir un ampli dispositiu de punts de votació i, alhora, no comprometre el consistori, que ha recalcat la seva voluntat de protegir els treballadors municipals. Fonts dels "comuns" subratllen que en la negociació, més complexa que en municipis com Terrassa o Granollers, també hi participen càrrecs tècnics. El primer tinent d'alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello, ha confirmat aquest vespre al programa Bàsics de Betevé que hi ha "contactes a diferents nivells".
El propi Pisarello ja havia apuntat aquest dimarts al matí que s'han d'explorar "totes les fórmules i vies" i ha explicitat que la Generalitat "disposa de molts locals" per garantir que tots els barcelonins puguin votar. Pisarello ha insistit que la voluntat del consistori és fer "tot el possible" per facilitar que tots els ciutadans que ho vulguin puguin participar a l'1-O, però sense que això suposi "posar en risc" els treballadors municipals i la institució.
La Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona ja comparteixen responsabilitats al Consorci d'Educació de Barcelona, que gestiona fins a 940 locals educatius a la capital catalana. D'aquests, 408 centres són exclusivament públics. La pràctica totalitat dels locals depenen de la conselleria d'Ensenyament mentre que una quantitat menor -una desena, segons les fonts consultades- són de titularitat municipal. El vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, ha explicat aquest dimarts a Catalunya Ràdio que les targetes censals per a l'1-O s'enviaran en els propers dies. Aquests targetes haurien d'orientar els ciutadans sobre els punts de votació disponibles.
El paper del PSC
Si finalment el govern de Colau s'impliqués en l'organització del referèndum -en paral·lel, el seu partit, Catalunya en Comú, ha iniciat aquest dmarts la consulta interna sobre si participa en l'1-O-, això no hauria de suposar el trencament de l'acord de govern dels "comuns" amb el PSC. Almenys així ho considera el líder del PSOE, Pedro Sánchez, que justament aquest dimarts ha defensat que l'acord dels socialistes per entrar al govern municipal està "per sobre" del paper de Colau en la votació de l'1 d'octubre.
L'opinió del líder del PSOE dista dels missatges dissuasius que en els darrers dies han llançat el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, i el primer tinent d'alcalde, Jaume Collboni, que han assegurat que els socialistes no poden compartir govern amb partits que se salten la llei. Tots dos, però, també han dit per activa i per passiva que estan "convençuts" que Colau respectarà la legalitat.
El fet és, però, que el Govern també ha arribat a acords amb alguns ajuntaments governats per alcaldes socialistes favorables a la votació de l'1 d'octubre però que, responent a l'exigència de la direcció del PSC, no cediran espais municipals. És el cas de Granollers, governada per Josep Mayoral, i Terrassa, del qual Jordi Ballart n'és l'alcalde. Els punts de votació a aquestes ciutats no seran els de sempre per esquivar qualsevol responsabilitat del consistori; però a diferència d'altres ciutats governades per dirigents del PSC que consideren "il·legal" el referèndum, aquests dos alcaldes socialistes avalen que es garanteixin punts de votació.
Segons fonts consultades per NacióDigital, aquesta seria una solució de consens que permetria garantir un ampli dispositiu de punts de votació i, alhora, no comprometre el consistori, que ha recalcat la seva voluntat de protegir els treballadors municipals. Fonts dels "comuns" subratllen que en la negociació, més complexa que en municipis com Terrassa o Granollers, també hi participen càrrecs tècnics. El primer tinent d'alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello, ha confirmat aquest vespre al programa Bàsics de Betevé que hi ha "contactes a diferents nivells".
El propi Pisarello ja havia apuntat aquest dimarts al matí que s'han d'explorar "totes les fórmules i vies" i ha explicitat que la Generalitat "disposa de molts locals" per garantir que tots els barcelonins puguin votar. Pisarello ha insistit que la voluntat del consistori és fer "tot el possible" per facilitar que tots els ciutadans que ho vulguin puguin participar a l'1-O, però sense que això suposi "posar en risc" els treballadors municipals i la institució.
La Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona ja comparteixen responsabilitats al Consorci d'Educació de Barcelona, que gestiona fins a 940 locals educatius a la capital catalana. D'aquests, 408 centres són exclusivament públics. La pràctica totalitat dels locals depenen de la conselleria d'Ensenyament mentre que una quantitat menor -una desena, segons les fonts consultades- són de titularitat municipal. El vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, ha explicat aquest dimarts a Catalunya Ràdio que les targetes censals per a l'1-O s'enviaran en els propers dies. Aquests targetes haurien d'orientar els ciutadans sobre els punts de votació disponibles.
El paper del PSC
Si finalment el govern de Colau s'impliqués en l'organització del referèndum -en paral·lel, el seu partit, Catalunya en Comú, ha iniciat aquest dmarts la consulta interna sobre si participa en l'1-O-, això no hauria de suposar el trencament de l'acord de govern dels "comuns" amb el PSC. Almenys així ho considera el líder del PSOE, Pedro Sánchez, que justament aquest dimarts ha defensat que l'acord dels socialistes per entrar al govern municipal està "per sobre" del paper de Colau en la votació de l'1 d'octubre.
L'opinió del líder del PSOE dista dels missatges dissuasius que en els darrers dies han llançat el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, i el primer tinent d'alcalde, Jaume Collboni, que han assegurat que els socialistes no poden compartir govern amb partits que se salten la llei. Tots dos, però, també han dit per activa i per passiva que estan "convençuts" que Colau respectarà la legalitat.
El fet és, però, que el Govern també ha arribat a acords amb alguns ajuntaments governats per alcaldes socialistes favorables a la votació de l'1 d'octubre però que, responent a l'exigència de la direcció del PSC, no cediran espais municipals. És el cas de Granollers, governada per Josep Mayoral, i Terrassa, del qual Jordi Ballart n'és l'alcalde. Els punts de votació a aquestes ciutats no seran els de sempre per esquivar qualsevol responsabilitat del consistori; però a diferència d'altres ciutats governades per dirigents del PSC que consideren "il·legal" el referèndum, aquests dos alcaldes socialistes avalen que es garanteixin punts de votació.