15
de gener
de
2020, 21:15
Actualitzat:
16
de gener,
17:43h
La convocatòria anticipada d'eleccions ha anat sobrevolant la legislatura des de l'octubre del 2018. L'aplicació de la suspensió dels diputats processats per rebel·lió va obrir esquerdes gruixudes entre Junts per Catalunya (JxCat) i ERC, que van tapar es fugues per salvar una legislatura delicada. La inhabilitació de Quim Torra, que es pot convertir en ferma al llarg de les properes setmanes si així ho estima el Tribunal Suprem, pot acabar de certificar una nova crida a les urnes. Aquest dimarts, per primera vegada, el Govern ha admès en públic l'escenari d'eleccions anticipades si el Suprem condemna Torra i el Parlament executa la decisió. El debat sobre l'avançament és present fins l'executiu des de fa setmanes, tal com va avançar NacióDigital el 6 de gener.
L'escenari electoral ja és una "possibilitat", segons ha admès la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, en la roda de premsa posterior a la reunió del gabinet. El mateix Torra, en una entrevista a Ràdio 4, ha assenyalat que si el Parlament acata la sentència del Suprem, els comicis seran més a prop. Aquesta pressió sobre la cambra ha arribat tant per boca del president com de la consellera, i es basa en què hauria de ser el Parlament l'encarregat d'executar la suspensió de Torra. En cas que el dirigent de Junts per Catalunya (JxCat) hagi de deixar el càrrec, es posaria en marxa el procediment pautat: ronda de contactes per triar un candidat a la investidura, debat a la cambra i, si al cap de dos mesos no s'ha investit ningú, convocatòria d'eleccions.
En tot aquest interinatge, qui assumiria les funcions de president seria Pere Aragonès en tant que vicepresident. JxCat va sospesar fer canvis al Govern per fer que qui liderés l'executiu en l'etapa d'interinatge fos algú del seu partit -Jordi Puigneró, conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, era un dels ben posicionats-, però aquesta possibilitat -així ho relaten fonts de Presidència aquests dies- està descartada. El calendari amb el qual es treballa a Palau és que el Suprem es pronunciï a partir del mes de maig, malgrat que hi ha batalles jurídiques que es lliuraran abans i que tenen a veure amb la inhabilitació exprés ordenada per la Junta Electoral Central (JEC).
De moment, el Suprem ha desestimat les mesures cautelaríssimes reclamades per la defensa de Torra i va donar cinc dies a les parts -Fiscalia i JEC- per tal que es pronunciessin sobre les cautelars. Els serveis jurídics de la Generalitat van remetre a Torra un informe aquest dilluns segons el qual es rebutja el cessament que ordena la Junta Electoral i s'insisteix en la idea que pot seguir exercint el càrrec encara que perdi la condició de diputat. Una condició que es manté vigent, segons va acordar ahir la mesa del Parlament en un debat -de nou- agre amb PP i Ciutadans.
La cambra i el seu president, Roger Torrent, estaran en el focus quan la condemna sigui ferma. "Si el Parlament arribés a aquest punt de desautoritzar-me, segurament estaríem uns mesos en funcions i hi hauria eleccions", ha resumit Torra. Les relacions a la mesa de la cambra no han estat sempre òptimes entre JxCat i ERC, que aquesta setmana han tornat a topar pel pressupost del Parlament. Torrent, per ara, manté que Torra podrà votar en el proper ple malgrat les traves que hi posarà l'oposició espanyolista, que el considera desposseït del càrrec de president de la Generalitat.
"En qualsevol moment"
Les paraules que ha escollit aquest dimarts Budó suposen un contrast amb les de dimecres passat, pronunciades també en la roda de premsa posterior al consell executiu. Si bé fa uns dies indicava que l'avançament electoral immediat estava "descartat", avui ha assegurat que el president, fent ús de les seves competències -exclusives i indelegables, com és el seu cas-, pot convocar comicis "en qualsevol moment". Hi ha dirigents de JxCat que li han traslladat en privat que no descarti anar ara a eleccions abans que el Suprem es pronunciï sobre la condemna.
Els comicis agafarien els de Torra i Carles Puigdemont en ple procés de reordenació i sense un candidat escollit. L'expresident de la Generalitat, ara eurodiputat a tots els efectes, és el nom més ben situat, malgrat que ell ho nega públicament. Per part d'ERC, Oriol Junqueras ha ungit Aragonès des de la presó de Lledoners, tot i que Torrent també havia ambicionat la plaça. La resta de formacions, des del PSC fins a Ciutadans, tenen definits els caps de cartell perquè la legislatura s'encamina al final des de fa mesos, especialment des que va arribar la sentència del Suprem del 14 d'octubre.
El dilema des que va aparèixer la JEC com a actor protagonista del futur del procés és tan senzill com complex: desobeir amb Torra -és a dir, no acatar la suspensió i entrar en un nou xoc amb l'Estat- o bé convocar eleccions. Aquesta última via ja està oficialment damunt la taula en un moment en què s'està reobrint el diàleg amb l'Estat. Passi el que passi, però, el president aspira a asseure's amb Pedro Sánchez en ple exercici de les seves funcions per preparar la mesa de diàleg institucional pactada per ERC.