Gaspar de Guzmán, conde-duque de Olivares exposat al Padro i símbol de l'Espanya borbònica contra els furs catalans, Foto: Diego Velázques (MNP)

Durant la presentació dels números del dèficit fiscal ara fa just un mes, el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, posava el Museu del Prado com exemple del que seria un efecte de distorsió de les balances fiscals. És a dir, si el Museu ubicat a Madrid es considerava com un retorn dels impostos que paguem els catalans en base al càlcul del flux monetari el sector públic central.

I Mas-Colell l'encertava amb l'exemple, perquè si alguna cosa ha molestat a l'Ajuntament de Barcelona és la generosa partida dels pressupostos espanyols destinada al Museu del Prado i al Princesa Sofia, tots dos de Madrid, en comparació amb la magra quantitat que rebran una vintena de museus barcelonins. Concretament, els dos centres reben més de quatre vegades que vint institucions museístiques i culturals de la capital catalana.

Per l'alcalde Xavier Trias i pel cap de files d'Unitat per Barcelona, Jordi Portabella, són faves comptades. I els números així ho acrediten. El pressupost espanyol destinat a cultura es redueix a Barcelona de 31 a 21 milions a repartir entre vint entitats culturals, -entre les quals s'hi compten el Museu Nacional d'Art de Catalunya, el Museu d'Art Contemporani, el Picasso o el Liceu- mentre que a Madrid dos museus, el del Prado i el Reina Sofía, rebran de l'Estat gairebé 87 milions entre tots dos.

Una xifra que l'alcalde titlla "d'escàndol" i de "passada". Pels independentistes a l'Ajuntament de Barcelona aquestes diferències "abismals no tenen cap sentit". De fet, UxB encara fa una altra comparativa més punyent, tant el Prado com el Sofia reben sis milions menys que l’aportació de l’Estat a l’Autoritat del Transport Metropolità, 93 milions-xifra ue ha patit una retallada del 40%-. L'espoli, doncs, també és peça de museu.