13
de març
de
2020, 18:35
Actualitzat:
18:40h
El tram final del judici als Mossos, que havia de començar aquest dilluns amb la presentació dels informes finals de la Fiscalia, s'ha suspès arran de la crisi del coronavirus. És un dels procediments afectats per la decisió del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que afecta els judicis oberts a la Comunitat de Madrid, el País Basc, Haro (La Rioja) i Igualada. Fonts de les defenses i de l'Audiència Nacional han confirmat que la sessió prevista per dilluns ha estat suspesa "sine die".
En un principi, la presentació de les conclusions de la Fiscalia estava prevista fer-la per videoconferència, sense necessitat que les parts assistissin a l'Audiència Nacional precisament en el marc de les mesures pel coronavirus. Tot indicava, també, que el fiscal rebaixaria l'acusació de rebel·lió a sedició, tal com va deixar entreveure a l'inici del judici i s'ha anat confirmant durant la vista oral. L'escenari, però, ha canviat, i les mesures s'han incrementat. Madrid, on hi ha la seu de l'Audiència, és un dels punts d'Espanya més afectats pel virus.
Durant tota la vista oral, la Fiscalia ha mantingut l'acusació per rebel·lió malgrat que els testimonis que han desfilat per la seu de Torrejón de Ardoz de l'Audiència Nacional han anat poc encaminats a provar aquest delicte. Ningú ha parlat, per exemple, de la violència, un requisit imprescindible per a què hi hagi una rebel·lió, i tampoc ha quedat provada la connexió entre els Mossos i el Govern per tirar endavant l'1-O i la posterior declaració d'independència. De fet, tant Trapero com diversos testimonis policials han confirmat l'existència d'un pla per detenir Carles Puigdemont i la resta de consellers si així ho ordenava el jutge.
Al principi del judici, davant la insistència de les defenses, el fiscal va dir que no era el moment processal de canviar l'acusació però que tenia en compte la sentència del procés del Tribunal Suprem. Aquella sentència, que condemna a penes de nou a tretze anys els membres del Govern i els líders de les entitats socials, rebutjava la rebel·lió. Per això, han argumentat sempre les defenses, no té cap sentit que Trapero, Cèsar Puig i Pere Soler s'enfrontin a un delicte més greu que els seus superiors. I més encara quan un tribunal de rang superior a l'Audiència Nacional -el Suprem- ja ha jutjat els fets i ha acabat negant la rebel·lió.
En un principi, la presentació de les conclusions de la Fiscalia estava prevista fer-la per videoconferència, sense necessitat que les parts assistissin a l'Audiència Nacional precisament en el marc de les mesures pel coronavirus. Tot indicava, també, que el fiscal rebaixaria l'acusació de rebel·lió a sedició, tal com va deixar entreveure a l'inici del judici i s'ha anat confirmant durant la vista oral. L'escenari, però, ha canviat, i les mesures s'han incrementat. Madrid, on hi ha la seu de l'Audiència, és un dels punts d'Espanya més afectats pel virus.
Durant tota la vista oral, la Fiscalia ha mantingut l'acusació per rebel·lió malgrat que els testimonis que han desfilat per la seu de Torrejón de Ardoz de l'Audiència Nacional han anat poc encaminats a provar aquest delicte. Ningú ha parlat, per exemple, de la violència, un requisit imprescindible per a què hi hagi una rebel·lió, i tampoc ha quedat provada la connexió entre els Mossos i el Govern per tirar endavant l'1-O i la posterior declaració d'independència. De fet, tant Trapero com diversos testimonis policials han confirmat l'existència d'un pla per detenir Carles Puigdemont i la resta de consellers si així ho ordenava el jutge.
Al principi del judici, davant la insistència de les defenses, el fiscal va dir que no era el moment processal de canviar l'acusació però que tenia en compte la sentència del procés del Tribunal Suprem. Aquella sentència, que condemna a penes de nou a tretze anys els membres del Govern i els líders de les entitats socials, rebutjava la rebel·lió. Per això, han argumentat sempre les defenses, no té cap sentit que Trapero, Cèsar Puig i Pere Soler s'enfrontin a un delicte més greu que els seus superiors. I més encara quan un tribunal de rang superior a l'Audiència Nacional -el Suprem- ja ha jutjat els fets i ha acabat negant la rebel·lió.