El finançament autonòmic és, des de fa més d'una dècada, un dels principals terrenys de disputa entre l'Estat i la Generalitat. Si es tenen en compte els resultats de la liquidació del model corresponents a l'any 2020, la Generalitat en torna a sortir perjudicada. Segons les dades del Ministeri d'Hisenda, Catalunya passa de ser el segon territori de l'Estat que més ingressos tributaris aporta per habitant a convertir-se en el desè en recursos obtinguts. Si es té en compte el diferencial de preus -el cost de la vida, en essència-, la Generalitat cau al catorzè lloc. Catalunya només ha quedat per sobre de la mitjana l'any 2009, primer any d'aplicació del model, que està caducat des del 2014 i que no s'ha actualitzat ni amb el PP a la Moncloa i tampoc amb el PSOE des que Pedro Sánchez va arribar a la Moncloa després de la moció de censura.

En percentatges, la Generalitat se situa 17 punts per sobre de la mitjana en ingressos contribuït, mentre que la posterior redistribució la situa 1,5 punts per sota. Si es té en compte el cost de la vida, Catalunya se situa un 11,5% per sota de la mitjana del conjunt de territoris que participen en el règim comú de finançament. "Es torna a posar de manifest que els mecanismes de redistribució que utilitza el sistema fomenten un repartiment arbitrari dels recursos entre comunitats", ha assenyalat en un comunicat el conseller d'Economia, Jaume Giró. "Mentre que Catalunya perd sempre entre set i vuit posicions, altres comunitats amb una capacitat tributària molt per sota de la mitjana reben sistemàticament més recursos per habitant que Catalunya", ha lamentat.

Quan Hisenda, ministeri liderat per María Jesús Montero -nova vicesecretària general del PSOE en substitució d'Adriana Lastra-, va plantejar el nou model per sustituir l'actual, Giró s'hi va posicionar en contra per escrit. La Generalitat no veia adequada la proposta estatal perquè contempla unes variables que alteren l'ús de la població com a determinant del finançament de cada comunitat. L'Estat, en aquest sentit, tenia la intenció que es tingués en compte no només la població real sinó indicadors com el despoblament, la sanitat, l'educació i els serveis socials. Això faria que la població calculada per a Catalunya quedés per sota de l'autèntica i rebés menys recursos.

[noticiadiari]2/237689[/noticiadiari]
Per això, Giró considerava poc transparent que s'alterés el còmput en base al nombre de targetes sanitàries de cada comunitat autònoma o dels alumnes matriculats a l'ensenyament. Sobre el despoblament, el conseller d'Economia proposava al seu informe que s'abordés fora del model de finançament, mitjançant polítiques públiques. Al marge d'aquesta discrepància, el conseller i la ministra van acordar fa unes setmanes que Catalunya pogués disposar de 500 milions més de marge de dèficit per elaborar els pressupostos del 2023, que seran "de xoc", segons el president Pere Aragonès. En un tuit, Aragonès ha lamentat l'existència d'un "infrafinançament crònic" a causa de l'existència d'un model que és "injust i arbitrari", segons ha dit a Twitter. Alícia Romero, portaveu del PSC al Parlament, ha assegurat que el govern espanyol enviarà una proposta després de l'estiu, i s'ha preguntat si la Generalitat deixarà la "cadira buida".

"Davant l'actual escenari d'elevada inflació, d'increment dels tipus d'interès, d'alentiment del creixement econòmic i d'inestabilitat geopolítica, Catalunya no es pot permetre prorrogar pressupostos. No és el que els ciutadans esperen del Govern i de l'oposició", assenyala Giró en el comunicat distribuït sobre les dades del model de finançament. La Generalitat, a banda de l'increment del dèficit, disposarà de 3.100 milions d'euros més en recursos addicionals, tal com es va desprendre del Consell de Política Fiscal i Financera celebrat dimecres passat, el mateix dia que la taula de diàleg.