05
de setembre
de
2016, 19:50
Actualitzat:
06
de setembre,
7:25h
El guió previst per al debat d’investidura era que, una vegada Mariano Rajoy quedés aturat en els 170 escons, s’obriria un compàs d’espera fins al 25-S, quan bascos i gallecs votaran per renovar els seus parlaments. Però el nyap del debat ha canviat les coses. No molt, però sí el suficient per donar espai a tots aquells que volen impedir la continuïtat de Rajoy. La referencia d’Albert Rivera a una candidatura viable –donant a entendre que la de Rajoy ja no ho és- i la reacció virulenta del portaveu del PP, Rafael Hernando, ha suposat una crisi entre les dues formacions.
Sánchez intenta obrir una escletxa… Des d’aleshores –o potser des d’abans-, Pedro Sánchez s’està movent. Però en un terreny molt estret. Aquest dilluns, el secretari general del PSOE assegurava que no es postula com a cap d’un bloc alternatiu (“que quedi clar”). No pot fer altra cosa, ja que no ha estat proposat pel rei i no pot ser-ho, ni intentar-ho, mentre no obtingui el suport d’alguna força política a banda de la seva. A més, aquest cop, a diferencia de l’escenari post-20-D, la suma de PSOE i Ciutadans (85 més 32: 117) no supera el PP. La brama que corre per Madrid pot ser el somni d’una nit d’estiu: una suma improbable entre PSOE, Podem i Ciutadans. O una aliança entre PSOE i Podem que es trobés acollida per l’abstenció del partit de Rivera.
…i Susana Díaz li tanca la porta. La via de sortida de Sánchez és quasi inviable. Però aquest “quasi” neguiteja els enemics interns del secretari general. Potser per això, després de la reunió de l’executiva del socialisme andalús, que domina amb mà de ferro Susana Díaz, s’ha dit que Rajoy hauria de retirar-se perquè el PSOE pogués plantejar-se una abstenció. També s’ha fet una al·lusió a la suma de socialistes, Podem i C’s dient que “no es pot enganyar els ciutadans”. Tot un avís a Sánchez. Però alhora, és també una concessió. La dura oposició de Sánchez a Rajoy ha esdevingut una trinxera difícil de superar. Si Rajoy no es fa a un costat, Sánchez podria mantenir el consens intern del comitè federal al seu “no”.
El rei es cura en salut. El cap de l’Estat no iniciarà noves consultes fins que la situació no s’aclareixi. Felip VI sap que se la juga. El Partit Popular encara no li ha perdonat la seva decisió de donar curs a l’intent de Pedro Sánchez de postular-se com a candidat després que Mariano Rajoy hi renunciés, amb posterioritat a les eleccions del 20-D. Qualsevol moviment de La Zarzuela en aquests moments posaria el rei a l’ull de l’huracà. L’únic missatge de Felip VI després de la seva trobada amb la presidenta del Congrés, Ana Pastor, ha estat una apel·lació al diàleg amb els partits.
L’error Soria. En aquest context, resulta increïble que s’hagi produït l’error Soria. La designació de l’exministre per ocupar un càrrec directiu al Banc Mundial ha estat una patinada greu que ha obert una ferida dins del PP, precisament el que menys necessita l’entorn de Rajoy. Ha estat una filtració interessada d’algú per fer mal a Rajoy? Un senyal més de la prepotència que caracteritza el PP? Una equivocació conscient però inevitable en virtut d’un pacte entre el president i el seu exministre? En tot cas, ha evidenciat, a poques hores de la votació al Congrés, divisions internes. El president de Galícia, Núñez Feijoo, ha dit que el nomenament s’ha d’explicar. La presidenta madrilenya, Cristina Cifuentes, i el de Castella-Lleó, Juan Vicente Herrera, s’han manifestat molt crítics amb Soria. El mateix Rajoy, però, ha sortit en defensa de l’exministre, com també ho ha fet la secretària general, María Dolores de Cospedal.
Sánchez intenta obrir una escletxa… Des d’aleshores –o potser des d’abans-, Pedro Sánchez s’està movent. Però en un terreny molt estret. Aquest dilluns, el secretari general del PSOE assegurava que no es postula com a cap d’un bloc alternatiu (“que quedi clar”). No pot fer altra cosa, ja que no ha estat proposat pel rei i no pot ser-ho, ni intentar-ho, mentre no obtingui el suport d’alguna força política a banda de la seva. A més, aquest cop, a diferencia de l’escenari post-20-D, la suma de PSOE i Ciutadans (85 més 32: 117) no supera el PP. La brama que corre per Madrid pot ser el somni d’una nit d’estiu: una suma improbable entre PSOE, Podem i Ciutadans. O una aliança entre PSOE i Podem que es trobés acollida per l’abstenció del partit de Rivera.
…i Susana Díaz li tanca la porta. La via de sortida de Sánchez és quasi inviable. Però aquest “quasi” neguiteja els enemics interns del secretari general. Potser per això, després de la reunió de l’executiva del socialisme andalús, que domina amb mà de ferro Susana Díaz, s’ha dit que Rajoy hauria de retirar-se perquè el PSOE pogués plantejar-se una abstenció. També s’ha fet una al·lusió a la suma de socialistes, Podem i C’s dient que “no es pot enganyar els ciutadans”. Tot un avís a Sánchez. Però alhora, és també una concessió. La dura oposició de Sánchez a Rajoy ha esdevingut una trinxera difícil de superar. Si Rajoy no es fa a un costat, Sánchez podria mantenir el consens intern del comitè federal al seu “no”.
El rei es cura en salut. El cap de l’Estat no iniciarà noves consultes fins que la situació no s’aclareixi. Felip VI sap que se la juga. El Partit Popular encara no li ha perdonat la seva decisió de donar curs a l’intent de Pedro Sánchez de postular-se com a candidat després que Mariano Rajoy hi renunciés, amb posterioritat a les eleccions del 20-D. Qualsevol moviment de La Zarzuela en aquests moments posaria el rei a l’ull de l’huracà. L’únic missatge de Felip VI després de la seva trobada amb la presidenta del Congrés, Ana Pastor, ha estat una apel·lació al diàleg amb els partits.
L’error Soria. En aquest context, resulta increïble que s’hagi produït l’error Soria. La designació de l’exministre per ocupar un càrrec directiu al Banc Mundial ha estat una patinada greu que ha obert una ferida dins del PP, precisament el que menys necessita l’entorn de Rajoy. Ha estat una filtració interessada d’algú per fer mal a Rajoy? Un senyal més de la prepotència que caracteritza el PP? Una equivocació conscient però inevitable en virtut d’un pacte entre el president i el seu exministre? En tot cas, ha evidenciat, a poques hores de la votació al Congrés, divisions internes. El president de Galícia, Núñez Feijoo, ha dit que el nomenament s’ha d’explicar. La presidenta madrilenya, Cristina Cifuentes, i el de Castella-Lleó, Juan Vicente Herrera, s’han manifestat molt crítics amb Soria. El mateix Rajoy, però, ha sortit en defensa de l’exministre, com també ho ha fet la secretària general, María Dolores de Cospedal.