15
de març
de
2017, 16:15
Actualitzat:
20:35h
Reunió del Pacte Nacional pel Referèndum. Foto: Adrià Costa
El Pacte Nacional pel Referèndum continua fent pedagogia sobre la reivindicació de la consulta vinculant i esgota les opcions de la via pactada, malgrat les turbulències provocades pels últims esdeveniments relacionats amb el procés, com la sentència condemnatòria contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau pel 9-N. Després de consensuar un manifest i programar reunions al Congrés amb forces polítiques catalanes i estatals, el comitè executiu del Pacte Nacional es va reunir aquest dimarts per analitzar el context polític, i avançar en la seva tasca de mediador i generador d'unitat entorn del referèndum. Sobre la taula hi té la possibilitat de celebrar un acte a Euskadi que permeti sumar adhesions a la consulta, tal com ha pogut confirmar NacióDigital.
En el darrer plenari celebrat al Parlament l'1 de febrer ja es va plantejar la possibilitat d'explorar actes fora de Catalunya, mobilitzacions sobre els quals es van donar pocs detalls. Fonts consultades per aquest diari exposen que les "sinergies positives" sorgides de les reunions al Congrés -també amb les confluències territorials vinculades a Podem- encaminen la possibilitat de programar noves manifestacions de suport al plet català. De fet, el comitè executiu del Pacte Nacional valora una proposta sorgida des d'Euskadi. L'independentisme basc, emmirallat avui en la tasca pilotada per les entitats sobiranistes catalanes en els darrers anys, treballa per programar consultes locals a favor de l'autodeterminació d'Euskadi. És aquest el marc en el qual s'enquadraria l'acte de suport al referèndum català.
L'estratègia i el nou context
El Pacte Nacional pel Referèndum es va gestar amb la voluntat de fer visible l'ampli suport de la societat catalana a la celebració d'una consulta que permeti decidir als catalans el seu futur polític. En el treball dels darrers mesos -la primera reunió al Parlament es va fer el 23 de desembre-, el comitè executiu ha centrat els esforços en la via pactada amb l'Estat per mantenir la força de la unitat. Però els darrers esdeveniments -com la sentència del judici al 9-N o els treballs al Parlament en relació a la llei de transitorietat- han actualitzat el debat sobre la via unilateral. En el proper plenari del Pacte Nacional, que es farà abans de Setmana Santa -encara no hi ha data fixada-, s'analitzarà com el nou context condiciona l'escenari de negociació amb l'Estat.
Les posicions no són uniformes. Mentre el comitè executiu continua complint l'encàrrec de divulgar l'aposta pel referèndum, també en l'àmbit internacional, l'ANC ja proposa proclamar la independència si s'impedeix la consulta o se suspèn l'autonomia. El full de ruta de l'entitat sobiranista, que proposa que el Parlament o l'Assemblea d'Electes facin el pas en cas "d'ingerència" a les institucions catalanes, xoca amb la visió d'algunes forces polítiques -del PDECat a ERC, passant pels comuns-, que prefereixen allargar la vigència del Pacte Nacional. Entenen que visualitza una unitat que ara mateix és imprescindible.
Tal com va publicar NacióDigital, el Govern descarta l'avançament del referèndum tot i les primeres inhabilitacions -de Mas, Ortega i Rigau-, i manté l'escenari del mes de setembre, el límit temporal que van acordar Junts pel Sí i la CUP al Parlament. Ara mateix, ningú preveu que la consulta es faci el mes de juny, i així consta també als integrants del comitè executiu del Pacte Nacional.