El Parlament ha aprovat per unanimitat la llei per erradicar l'amiant amb l'abstenció de Vox i PP en alguns dels punts. La norma preveu eliminar el fibrociment d'edificis i instal·lacions, incorpora el reconeixement de les víctimes, dota una regulació comuna i crea un cens català de registre d'aquest material. També fixa un règim sancionador amb multes de fins a 100.000 euros per a propietaris que incompleixin les ordres de retirada. Es tracta d'una llei que va iniciar el govern de Pere Aragonès, però que va decaure per l'avançament de les eleccions.
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha destacat que és una llei "pionera" a Europa que enceta "l'etapa definitiva" per eliminar aquest material. "És una eina que ens proporciona les eines necessàries per continuar avançant i fer allò que estigui al nostre abast perquè aquest material contaminant passi a la història del nostre país", ha afegit Paneque. La consellera ha fet valdre que el govern d'ERC i, especialment, l'expresident Pere Aragonès va posar els "fonamentals" d'aquesta norma de país.
Paneque ha apuntat que, tot i que el 2022 es va prohibir la comercialització de l'amiant, encara està present a Catalunya i ha afegit que la seva erradicació és un "repte molt important". La recaptació de les sancions s'inclourà en el Fons per a l'Erradicació de l'Amiant de Catalunya que crea la llei, que es destinarà al finançament d'actuacions de gestió i retirada o de difusió i sensibilització.
La llei estableix l'obligació de les administracions d'identificar, gestionar i retirar l'amiant dels béns mobles i immobles de què són titulars. Així mateix, entre altres obligacions, el text diu que les empreses i els professionals que es dediquen a la gestió i retirada de materials han de garantir la salut del personal. També fixa que la resta d'empreses i la ciutadania han d'informar l'administració dels llocs que coneguin amb presència de materials que contenen amiant i han de mantenir els immobles de la seva propietat "lliures d'aquest material".
La nova normativa crea diversos instruments, com la Comissió Catalana d'Erradicació de l'Amiant, per impulsar l'aplicació de les mesures que disposa i fer-ne el seguiment i l'avaluació, el Pla nacional per l'erradicació de l'amiant, el Cens català de materials que contenen amiant i censos municipals amb la mateixa finalitat.
Unanimitat al Parlament
El diputat de Junts Jordi Munell ha demanat el desplegament "ràpid" de la norma i s'ha referit a l'amiant com una "pandèmia que ens afecta a tots". El diputat del PP Hugo Manchón creu que és una bona llei, però ha avisat que sense pressupost "pot quedar en paper mullat". "No pot fer un trofeu polític per penjar-nos la medalla", ha avisat. Per la seva banda, el diputat de Vox Andrés Bello ha considerat que la llei "no és necessària" perquè aportarà més burocràcia i crearà organismes "prescindibles". Però ha anunciat el vot a favor del seu grup per no ser un obstacle en la seva aprovació.
El diputat dels Comuns Lluís Mijoler ha celebrat que avui es faci el "primer pas" per posar per davant les persones i s'ha referit a la llei com un "pas necessari i llargament reivindicat". També ha demanat que es desplegui amb els recursos necessaris. El diputat d'ERC Juli Fernández ha recordat que l'anterior govern republicà va ser qui va escriure el projecte de llei. I ha afegit que estaran "amatents de manera exigent" en el desplegament reglamentari que el Govern ha de fer en el termini d'un any.
Des de la CUP, la diputada Pilar Castillejo ha considerat que la llei respon a una "necessitat que ha estat llargament ajornada" i suposa un "avenç". Així i tot, ha advertit que la seva efectivitat dependrà de "l'ambició" del seu desplegament a través del reglament. I ha demanat que s'estableixin calendaris vinculants i mecanismes de finançament estables.
La diputada d'Aliança Catalana Sílvia Orriols ha afirmat que la llei "no compensa el mal, però dona resposta a qui fa anys que batalla perquè es reconeguin els seus drets". Ha celebrat que a partir d'ara se'n podrà abordar l'eliminació "de manera integral" i ha reclamat que es doti pressupostàriament la norma.
