El Parlament aprova per unanimitat el Projecte de llei per a l’erradicació de l’amiant. Segons el cens de cobertes d'uralita detallat per l'Agència Catalana de Notícies (ACN), Catalunya té 121.982 teulades amb presència d’amiant, que representen més de 683.000 tones d’aquest material. Això vol dir que, una al costat de l'altre, ocuparien una àrea de 38,6 km², aproximadament l'àrea de Sabadell. Mentre la cambra catalana debat la llei que ha d’establir un marc jurídic d’actuació de les administracions a Catalunya “per lluitar contra els efectes que l’amiant produeix en les persones, els animals i el medi ambient i facilitar-ne la detecció, localització, gestió i retirada”, als teulats del país encara s’hi acumulen prop de 700.000 tones de cobertes amb fibrociment que conté amiant.
La Generalitat va presentar el cens de cobertes amb fibrociment fa dos anys com una guia pels ajuntaments per a l’erradicació del material. Respecte a les xifres que es van donar, el cens de cobertes amb fibrociment registra ara 500 teulats afectats menys, però segons fonts de Presidència consultades per l'ACN, les xifres no són plenament comparables per canvis en la metodologia del recompte. Malgrat tot, les dades actualitzades aquest mes d'abril mostren que el conjunt de les cobertes amb materials nocius equiparen la superfície de Sabadell o, el que vindria a ser el mateix, tot el municipi de Tossa de Mar.
En termes absoluts, el rànquing de ciutats amb més d’amiant en coberta l’encapçala Barcelona, amb presència de fibrociment en més de 2.000 teulats i més de 17.000 tones de material. Terrassa, Sabadell, Lleida, Manresa, Vic, Reus, Tortosa i Manlleu són a la llista dels 10 municipis amb més amiant, i se situen per davant de ciutats més grans o més densament poblades com l’Hospitalet o Badalona. Una explicació a aquest fet és el nivell d’indústria en aquestes ciutats mitjanes, per la important quantitat d’amiant que s’escampa per les cobertes de polígons industrials. En concret, aproximadament el 30% de tot l’amiant en cobertes de Catalunya es troba en aquests nuclis d’activitat econòmica, segons les dades del 2025 de la comissió per a l’erradicació de l’amiant.
La cara i la creu de l'amiant a Catalunya
En relació amb el nombre de quilograms d'amiant per habitant de Catalunya, el primer municipi de més de 1.000 habitants amb més quantitat d’aquest material per resident és Isona i Conca Dellà (al Pallars Jussà), amb més de 3.200 kg per habitant, seguit de Gurb (Osona), amb 1.579 kg per habitant, un valor similar al de Bellcaire d’Urgell (Noguera), 1.450 kg/habitant. Les dimensions d’aquests municipis i, en alguns casos també la presència de polígons industrials, inflen la proporció d’amiant per habitant molt per sobre de la mitjana del país.
De la mateixa manera, només hi ha dos municipis a tot Catalunya on no s’ha detectat ni una coberta que contingui amiant. Són el micropoble de Renau, al Tarragonès, i també Caldes d’Estrac, al Maresme, de 3.348 habitants. Posant el filtre més amunt, entre els municipis de 20.000 habitants o més, la proporció baixa sempre a valors per sota dels 300 kg d’amiant en teulada per habitant. Manlleu (Osona), amb 241 kg és, és la que en té més, entre les ciutats d’aquesta magnitud, seguida de Valls (Alt Camp), amb 179 kg/h; Tortosa (Baix Ebre), amb 176; Sant Quirze del Vallès (Vallès Occidental), amb 168; Vic (Osona), 145 kg; Amposta (Montsià), 140; o Sant Andreu de la Barca (Vallès Occidental), 130, per citar-ne algunes.
